Gran angular

GNL, gas per exportar i per al transport

La venda al mercat global de gas natural liquat guanya pes. El GNL s'erigeix com a combustible alternatiu al gasoil per terra i per mar

Els experts creuen que la UE ha d'aprofitar millor el potencial de l'Estat espanyol
GARneT pretén aprofitar el gas per al transport per carretera

En l'ambient d'incertesa que envolta l'energia a l'Estat espanyol, de la qual no és aliè el gas, l'opció d'aprofitar a fons les possibilitats del gas natural liquat (GNL), en què el sector pot exhibir una important capacitat exportadora i ser, a més a més, un dels animadors de l'aprofitament del GNL com a combustible en el transport marítim i terrestre, substitut més barat del gasoil i eina per mitigar els efectes del canvi climàtic.

Certament, el GNL al mercat espanyol, com diu Jordi Dolader, consultor en energia independent, “ja no té el futur exultant que s'entrellucava fa uns anys, per culpa de la rebaixa de la demanda d'energia que causa la crisi i per la política energètica que s'ha desenvolupat, que ha donat més protagonisme a les renovables, però també és cert que això es mitiga perquè aquest subsector està globalitzat i els operadors tenen on col·locar GNL, arreu del món”. Arreu, però principalment a Àsia, i sobretot al Japó, on l'accident de la central nuclear de Fukushima ha capgirat el seu mix energètic, fins al punt que a hores d'ara el país del sol ixent importa gairebé el 40% del GNL que transporten els metaners per mars i oceans. I de la necessitat, a l'encariment: si al Regne Unit, i a Europa, es paguen entre 9 i 11 dòlars per milió de Bteu (unitat d'energia del gas natural), al Japó se'n paguen entre 14 i 16 dòlars, i als EUA, tres dòlars. Tot i que, com diu Dolader, “no sabem fins quan el Japó i Àsia voldran pagar aquests preus”, el cert és que serveix d'incentius per a operadors com Gas Natural Fenosa, on es reconeix que la demanda d'Àsia està rebent un gran impuls i en aquest sentit l'empresa està tancant una quantitat significativa de contractes a al Japó i l'Índia. Val a dir que, segons Enagás, l'any 2013 es va tancar amb unes exportacions de 30.600 GWh, i per al 2014 es preveu créixer fins els 40.300 GWh. La reexportació s'explica, com diu Dolader, “per un tema de mercat, si tens un contracte a llarg termini i el mercat et falla, has de mirar el món i diversificar”. És clar que això pot crear tensions en els preus majoristes locals: “Les operadores, per no perdre diners, reenvien el gas allà on hi ha millor oferta. Això afecta el mercat espanyol, que també pateix per haver fet una política energètica doblada, en cicles combinats i renovables.” El cert és que un operador com Gas Natural Fenosa vol seguir sent un gran operador internacional de GNL, i ha dipositat esperances en la comercialització del shale gas dels EUA via GNL, tot aprofitant que surt a un preu prou econòmic per sacsejar les cotitzacions.

Hom creu que la UE no aprofita prou la fortalesa de regasificació d'Espanya, destinació del 37% del GNL que es descarrega a la UE. Com diu Marta Margarit, secretària general de Sedigás, associació que aplega les empreses del sector, “el GNL podria ser una bona alternativa al gasoducte, que et lliga al proveïdor en origen”. Al seu parer, “la UE hauria d'aprofitar la flexibilitat que aportaria Espanya amb la seva capacitat de regasificació i emmagatzematge”. Analistes com Dolader creuen que aquesta opció ha xocat amb “els acords d'Alemanya amb el gas de Rússia, que ha sabut fer molt bé lobbysme”.

Però el futur del GNL el trobem en la seva conversió en combustible, tant per al transport marítim com terrestre, com a solució per reduir els gasos d'efecte hivernacle, en un 30% segons els experts, a un cost més barat. Amb la Directiva Sobre la Creació d'una Infraestructura per als Combustibles Alternatius, aprovada recentment pel Parlament Europeu, i que els socis comunitaris han de transposar en 18 mesos, “el gas se situa com a la principal alternativa al petroli, ja que obliga a desplegar punts de recàrrega, tants a ports com punts de carretera”. Com afegeix, ”el GNL es convertirà en una alternativa com a combustible professional per substituir el gasoil, reduint emissions i molt més econòmic: segons alguns càlculs, les navilieres podrien estalviar un milió d'euros a l'any”. El programa de la Directiva preveu que l'Estat espanyol tingui onze punts de subministrament desplegats als ports del seu litoral, l'any 2002. Aquestes infraestructures rebrien un suport econòmic de la UE de 165 milions d'euros.

Efectivament, el GNL pot donar molt joc, si no està lligat a l'alta volatilitat dels productes petrolífers i els seus derivats. Hom considera que amb el GNL es poden rebaixar a la meitat els preus dels combustibles tradicionals.

Un gran esperó per al GNL espanyol pot oferir que un mar tan transitat com el Mediterrani es converteixi en una àrea de control d'emissions (ECA en la seva sigla en anglès) de gasos d'efecte hivernacle, com passa ara amb aigües costaneres dels EUA i Canadà, el Bàltic i el Mar del Nord. En aquests moments, ja hi ha 48 vaixells que naveguen amb GNL, i n'hi ha 29 en fase de comandes. En previsions com les de la fundació Norske Veritas, el 2020 n'hi podria haver mil navilis arreu del món. Per terra, Espanya exerceix de líder tecnològic en aquesta reconversió del GNL amb el projecte Gas as Alternative for Road Transport (GARneT), en què Gas Natural Fenosa, en associació amb HAM Criogénica, tira endavant un projecte de construir arreu del territori espanyol una xarxa de set estacions de subministrament de GNL, amb capacitat de carregar fins a 200 camions al dia.

Els compradors es queixen

Els darrers mesos hem pogut assistir a la picabaralla entre països compradors, que demanen un GNL més barat i deslligat dels preus del petroli. Grans compradors com l'Índia consideren que lligar els preus als del petroli és l'explicació que es pagui un preu que multiplica per quatre els d'Àsia, mentre que els compradors ho atribueixen a les lleis de l'oferta i demanda, amb el factor decisiu de les importacions del Japó, país que ha fet del GNL el primer actor del seu mix energètic. Però, com diu Marta Margarit, “els preus poden fluctuar molt i, per exemple, tot podria canviar quan sigui una realitat el gasoducte que transportarà gas natural de Rússia al Japó.” Durant 2014, els preus també poden veure's sacsejats per l'acabament de les obres de quatre projectes de liquació, cosa que pot tenir els seus efectes sobre les reexportacions dels operadors espanyols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.