Gran angular

Aprendre finances perquè no t'enredin

El consumidor reconeix en una enquesta que els seus coneixements financers són deficients i en culpa bancs i regulador

El consumidor veu ara l'empleat de banca com un comercial, no pas com un assessor
AICEC-ADICAE farà formació entre alumnes de quart d'ESO

Tota una crisi, amb una lamentable sèrie d'abusos dels drets dels consumidors, perquè l'usuari de banca es conscienciï, encara més, que cal reforçar els coneixements en cultura financera, perquè, a l'inrevés del que passava antany, ja no confia en aquell que és a l'altre costat del taulell del banc.

Aquestes són algunes de les idees força que afloren de l'estudi sobre el nivell d'educació financera de la població que ha realitzat l'associació d'usuaris de banca AICEC-ADICAE. El diagnòstic que hi ha mancances ben paleses en l'equipatge de coneixements de l'usuari de banca del nostre mercat l'ofereix ell mateix: entre els consultats, fins i tot els que afirmen estar dotats d'una bona educació financera -qualificada com a alta o d'expert-, creuen que és necessari perseverar en la formació (87,7%), dins del global d'una enquesta en què un 45,9% creu que té un nivell de coneixements mitjà i un 38,1%, baix. A parer d'Àlex Daudén, coordinador general d'AICEC-ADICAE, “episodis com el de les preferents i deute subordinat, conjuminats amb la crisi, que han fet aflorar què hi ha al darrere del sistema financer, han estat determinants perquè requereixen més informació per prevenir nous casos d'abusos”. De fet, un 70,2% dels que han participat al sondatge -2.240 persones- pensen que milloraria la seva educació financera per evitar fraus, mentre que només un 10,7% ho faria per obtenir més rendibilitats.

Ja no hi ha ‘fEEling'.

El vincle amb el representant de l'entitat financera ja no és el mateix que hi havia no fa pas gaires anys, quan semblava que era possible donar continuïtat en el temps a una relació de confiança mútua. Tot i que encara un de cada tres usuaris recorre al comercial bancari per resoldre qualsevol dubte financer sobre contractació de productes financers -una proporció significativament menor a la de temps pretèrits-, un 30% reconeix que no li van esclarir els dubtes, mentre que un 22,3% afirma que la informació que se li va donar encara el va confondre més. Encara més, en el segment de consumidors menors de 45 anys, la primera opció són familiars o amics, després internet i en tercer lloc les associacions de consumidors, mentre que l'empleat de banca ja resta relegat a un quart lloc.

Això ha dut, com diu Daudén, que pregui cos una tendència en què “el consumidor, a més de canviar de font per tenir coneixements sobre finances, ja no veu el seu interlocutor al banc com un assessor de confiança, sinó com un comercial que, com ha acabat comprovant el mateix consumidor, ha de fer el que sigui per col·locar 10.000 euros setmanals en preferents”. Aquesta desconfiança es tradueix en un dur judici a la competència professional dels professionals de les entitats financeres: hom considera que tenen un nivell baix d'educació financera, tot just un cinc de nota mitjana. Segons constata l'enquesta, el llenguatge jurídic dels textos i clàusules són entrebancs no només per al consumidor, sinó també per al comprador potencial del producte financer.

L'estudi identifica dos grups vulnerables de ser víctimes de la incultura financera, els més joves (18-25 anys) i els més grans de 65 anys, que al llarg de la crisi han estat víctimes propiciatòries de les urgències bancàries de col·locar productes que reportessin capital al seus balanços. Al voltant d'aquesta dada, el coordinador d'AICEC-ADICAE pensa que “tot i que durant la crisi la gent ha escarmentat, cal mantenir la guàrdia ben alta, ja estem veient com algunes entitats ofereixen dipòsits estructurats que, fet i fet, són pagarés”.

És clara la sensació de desemparament que ha patit el consumidor durant aquests darrers anys, quan responsabilitza del seu dèficit financer principalment els bancs (30,3%) i els organismes reguladors (29,1%), que teòricament haurien d'haver vetllat pels seus interessos. Així doncs, com interpreta Àlex Daudén, “atès que el nostre sistema financer no funciona com els altres de la UE, quant a les garanties de què gaudeix, i la cultura financera dels ciutadans és deficient, urgeix sotmetre aquest sistema a un procés de democratització, que només es pot assolir per la unió dels consumidors o perquè hi hagi governs valents que sotmetin a una veritable regulació els bancs”.

Atès que, com assenyala el mateix consumidor de productes bancaris a l'estudi, caldrà acudir a partir d'ara a xerrades i tallers que ofereixin professionals independents per saber què vol dir TAE, Ibex, Euribor, IPC i saber interpretar correctament els requisits del contracte d'un instrument financer, AICEC-ADICAE es llança aquest any 2014 a una intensa tasca de divulgació. D'una banda, participarà en el programa Educació Financera a les Escoles de Catalunya (EFEC), que organitza l'Institut d'Estudis Financers (IEF) en col·laboració amb la Generalitat per introduir els coneixements financers bàsics en l'àmbit escolar, en el nivell de 4rt d'ESO. Fins ara, els transmissors de coneixement eren les mateixes entitats bancàries (Banc Sabadell, La Caixa, BBVA, Banco Santander i Caixa d'Enginyers), cosa que “ens va fer posar-nos les mans al cap, ja que més aviat podien donar una visió comercial a clients potencials, i per això vam demanar participar-hi donar la nostra pròpia visió sobre què poden fer amb els seus diners, si estalviar o arriscar”. D'altra banda, AICEC-ADICAE ha posat en funcionament, com a complement dels tallers presencials que regularment organitza, la plataforma d'educació financera http://educacionfinanciera.adicaeonline.es, on s'aboquen conferències, documents i s'organitzen debats sobre qüestions financeres per esvair dubtes.

I quant cobreix el Fons de Garantia de Dipòsits?

A l'enquesta, els usuaris de banca són examinats a partir de conceptes com euríbor, ibex, TAE, etcètera. Destaca la dificultat que hi ha a encertar-la sobre quina és la quantitat de diners del titular d'un compte que cobreix el Fons de Garantia de Dipòsits en cas de daltabaix d'un banc. Només un 49% troba la resposta correcta, de 100.000 euros, mentre que un 44% diu que no ho sap.

La sigla TAE (Taxa Anual Equivalent), si bé és familiar per a un 72% dels enquestats, un 41% reconeix que no sap a quins productes financers afecta. Una situació semblant s'esdevé respecte a l'euríbor, concepte financer reconegut majoritàriament com a índex hipotecari (80%), però que només un 43% en coneixen el seu valor actual (entre 0,4% i 0,7%).

El desencís del consumidor de productes i serveis financers es fa ben palès quan es tracta d'escrutar com perceben els organismes reguladors: fins a un 77,1% creuen que no fomenten prou la millora de l'educació financera i se'ls interroga sobre a on aniran si, per exemple, han estat víctimes d'un abús en comissions bancàries, un 60,7% s'adreçaria a associacions de consumidors especialitzada, mentre que només un 25,7% aniria al servei de reclamacions del banc.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.