Gran angular

Fer salut i diners amb la tecnologia

El desenvolupament de dispositius i solucions tecnològiques aptes per mesurar funcions de l'organisme són font de negoci

Cada euro invertit en tecnologies accessibles procura un retorn de 8 euros

Las Vegas acull cada gener el CES, el saló tecnològic de referència mundial (per davant encara de l'IFA de Berlín i del MWC de Barcelona) i, per tant, esdevé l'escenari on les marques presenten les novetats del món TIC. Més enllà dels televisors 4k (ultradefinició), de pantalles flexibles i d'impressores 3D, la tendència mostra una aposta pels ginys que permeten la visualització i el control dels paràmetres de salut de l'usuari. Els rellotges i mesuradors pensats principalment per a esportistes han derivat en una oferta per a un públic global, cada cop més interessat a conèixer el seu estat físic i anticipar-se a possibles malalties i afeccions.

La revista Forbes ha recollit opinions d'experts tecnològics assistents al CES, a fi i efecte de buscar la raó de ser d'aquesta tendència i, en síntesi, apunta que han convergit un públic potencial que cada vegada suma més edat (i per tant, més preocupació per la salut) amb uns avenços tecnològics que permeten, amb certa senzillesa, la visualització d'uns paràmetres que fins fa poc només podien desentrellar els metges valent-se d'una complicada i costosa maquinària.

Braçalets, ulleres, cascs, cintes i un ampli catàleg de software i d'aplicacions per no perdre detall del ritme cardíac, de la pressió sanguínia, de les calories cremades o de la distància caminada al llarg de tota la jornada. Un pas més enllà van els sensors que es poden implantar en les peces de vestir i que, amb voluntat de detectar possibles malalties, registren des de la temperatura corporal fins a les visites al lavabo (anar-hi massa sovint serà senyal de problemes estomacals i causa de possible deshidratació).

L'organització calcula que almenys 300 expositors del CES (cosa que representa 1 de cada 10) han presentat algun tipus de novetat tecnològica relacionada amb el sector salut, entre un 30% i un 40% més que l'any passat.

Rendibilitat.

Lligar salut i tecnologia és un negoci rendible. Així ho assegura un informe del Centre Nacional de Tecnologies per l'Accessibilitat (Centac), que revela que cada euro invertit en tecnologies accessibles (solucions TIC per a persones amb discapacitat) procura un retorn de vuit euros. Segons el document, la rendibilitat d'invertir en el disseny i desenvolupament de dispositius TIC per a persones amb problemes de mobilitat (ja siguin discapacitats físics i psíquics, malalts o persones d'edat avançada amb afeccions pròpies de la vellesa) és exponencialment alta. La raó està en el ventall de conseqüències positives que té aquesta inversió: procura estalvi i eficàcia, incideix en un augment del consum, comporta beneficis socials, permet recaptar més impostos i, atès que és una activitat de negoci encara en fase embrionària, genera ocupació.

L'informe busca radiografiar una branca del sector TIC que presenta un marge de creixement notable i que, per tant, esdevé una font de negoci per a la indústria del sector. Sense amagar la voluntat d'estimular les empreses a invertir en el desenvolupament de tecnologies accessibles, el Centac desgrana la incidència positiva que poden tenir les tecnologies adaptades a les persones amb algun tipus de discapacitat. En l'àrea sanitària, per exemple, recull que l'aplicació de serveis de teleassistència per controlar determinats pacients pot procurar un estalvi anual per a l'administració de l'Estat de 2.000 milions d'euros. Detalla que sistemes de mesurament a distància de paràmetres de salut possibiliten l'eliminació de moltes visites físiques a l'especialista (pot fer el seguiment i el control del pacient des de la distància). En línia similar, l'estudi s'atreveix a assegurar que “una aposta per la telemedicina reduiria d'un 50% les visites al metge i d'un 73% les visites a urgències”.

No hi ha mercat per a vells ni pesants

M.r.c

L'objectiu és que la roda no pari de girar i que el negoci no s'estanqui. En aquest context, la indústria tecnològica té la màquina ben greixada i, ja sigui gràcies a la moda o a la necessitat, s'emporta un percentatge important de la despesa que fan els consumidors quan surten de compres (en botigues físiques o a la xarxa). Però el pas del temps és irremeiable i hi ha eines tecnològiques que van quedant desfasades o que perden atractiu per al públic. D'aquesta manera, la indústria TIC es barrina el cervell per trobar estris i aplicacions que segueixen servint d'al·licient a l'hora de posar mà a la butxaca i treure la cartera.

Gartner, consultora de referència quan es tracta de radiografiar el mercat mundial de la tecnologia, calcula que les vendes d'ordinadors, tauletes i telèfons mòbils creixerà un 7,5% aquest any.

La dada, malgrat ser positiva, dibuixa alguns dubtes per al sector ja que és un creixement inferior al d'altres exercicis passats i, a més, deriva bàsicament del ganxo que encara conserven les tauletes. Els ordinadors estan en un estancament (els ordinadors de taula, en clara decadència) i el mercat de telèfons mòbils comença a mostrar símptomes de saturació.

Per això les companyies desenvolupen amb ànsia el mercat wearable (expressió anglesa que fa referència a portable). A rebuf del que ha passat amb els telèfons (aparells que donen molt més servei a banda de poder fer i rebre trucades), la integració de diverses funcions en dispositius com ara càmeres, rellotges o ulleres ha de suposar un salt endavant per al negoci.

El handicap que tenen les marques és que, a cada nova onada tecnològica, els primers dispositius que surten a la venda són massa cars per poder ser accessibles per a una globalitat de butxaques. També s'hi suma el fet que moltes vegades els dissenys dels aparells, malgrat ser molt funcionals i pràctics, no són atractius per al públic. Estris massa pesants o massa aparatosos causen rebuig al gran públic. També, el gran problema pendent de resoldre és la vida de les bateries, incapaces de sobreviure a alts nivells d'exigència. I quantes més funcions dóna un aparell, més ús se'n fa i, per tant, més bateria gasta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.