Opinió

EDITORIAL

Habitatge social de rebaixes

La Generalitat prepara una taxa per penalitzar els grans propietaris d'habitatges -bàsicament bancs- que prefereixen tenir-los buits a posar-los a lloguer, amb la previsió que en un any accedeixin a una llar un miler de famílies. Una preocupació social que contrasta amb la possibilitat que l'Institut Català del Sòl (Incasòl) -amb un deute acumulat de 900 milions d'euros- posi en mans privades uns 14.000 habitatges socials de lloguer, seguint les passes que ja han fet alguns ajuntaments.

Des de l'administració s'explica que la venda d'aquests habitatges no ha de significar una abdicació de la finalitat social, recordant que també hi ha habitatges socials construïts per operadors privats i que hi ha fórmules perquè els llogaters no en surtin perjudicats. Si és així, l'única explicació del canvi de titularitat és que l'administració necessita fer caixa, i si els promotors privats estan disposats a comprar un pis sense possibilitats d'apujar el lloguer és que l'actual ja els és rendible simplement perquè se'ls ven a preu de ganga.

L'administració diu que la clau és garantir l'ús social d'aquests actius, però amb això no n'hi ha prou. Uns actius que es van construir amb recursos públics no es poden vendre a preu de saldo, i els pocs recursos que s'obtindrien no servirien per a l'altre argument que s'esgrimeix: que es faran més diners per engegar més promocions. No és un debat social, sinó financer, i per això els ajuntaments que van curts es venen els pisos mentre que altres s'oposen rotundament a posar en mans privades habitatges que es van fer en terrenys que van cedir per construir-los.

Els nous mercats i la responsabilitat

L'exportació és un dels pilars de l'economia d'un país. Si una empresa es planteja produir productes de bona qualitat per comercialitzar-los arreu del món, serà una bona manera d'assegurar-se la seva viabilitat. Així, si es dóna el cas d'una crisi en una àrea determinada, gràcies a la diversificació geogràfica, l'empresa no se'n ressentirà tant perquè podrà continuar venent a altres països o continents. Un dels continents amb més futur per poder exportar és Àsia, bàsicament perquè engloba més de la meitat de la població mundial. Així ho explica Jaume Giné, professor d'Esade i exsecretari general de Casa Àsia. També diu l'expert sobre aquest continent que, per tenir-hi una bona relació, “cal trencar les barreres culturals”, perquè “és impossible penetrar a la Xina o a l'Índia sense saber com pensen i interactuen”. En aquest sentit, el professor, escriptor i articulista que entrevistem aquesta setmana insisteix que la Xina és un gegant amb moltes oportunitats. Tot i això, explica que “fabricar-hi es justifica si es pretén abordar el mercat intern, no tant per exportar”.

Una altra cosa molt diferent de l'aposta per la internacionalització és treballar a l'estranger si es guanya un concurs d'obra pública si no s'actua amb responsabilitat. Aquest és el cas de l'empresa espanyola Sacyr, que lidera el pool d'empreses per ampliar el canal de Panamà. La seva estratègia consistent a guanyar amb la mentida de fer l'obra més barata que la competència, sabent que és impossible, és un mal negoci. Un mal negoci per a la companyia, però també per a la Marca España, perquè tot el món veu la manera d'actuar de moltes grans empreses espanyoles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.