L'exportació és un dels pilars de l'economia d'un país. Si una empresa es planteja produir productes de bona qualitat per comercialitzar-los arreu del món, serà una bona manera d'assegurar-se la seva viabilitat. Així, si es dóna el cas d'una crisi en una àrea determinada, gràcies a la diversificació geogràfica, l'empresa no se'n ressentirà tant perquè podrà continuar venent a altres països o continents. Un dels continents amb més futur per poder exportar és Àsia, bàsicament perquè engloba més de la meitat de la població mundial. Així ho explica Jaume Giné, professor d'Esade i exsecretari general de Casa Àsia. També diu l'expert sobre aquest continent que, per tenir-hi una bona relació, “cal trencar les barreres culturals”, perquè “és impossible penetrar a la Xina o a l'Índia sense saber com pensen i interactuen”. En aquest sentit, el professor, escriptor i articulista que entrevistem aquesta setmana insisteix que la Xina és un gegant amb moltes oportunitats. Tot i això, explica que “fabricar-hi es justifica si es pretén abordar el mercat intern, no tant per exportar”.

Una altra cosa molt diferent de l'aposta per la internacionalització és treballar a l'estranger si es guanya un concurs d'obra pública si no s'actua amb responsabilitat. Aquest és el cas de l'empresa espanyola Sacyr, que lidera el pool d'empreses per ampliar el canal de Panamà. La seva estratègia consistent a guanyar amb la mentida de fer l'obra més barata que la competència, sabent que és impossible, és un mal negoci. Un mal negoci per a la companyia, però també per a la Marca España, perquè tot el món veu la manera d'actuar de moltes grans empreses espanyoles.