Gran angular

JAUME GINÉ

PROFESSOR D'ESADE I EXPERT EN ÀSIA

“Per fer-se un lloc a Àsia cal trencar barreres culturals”

No hem de renunciar al mercat europeu i americà, però el futur és a Àsia
És impossible penetrar a la Xina o l'Índia sense saber com pensen i interactuen
Als països del sud-est asiàtic el nostre potencial de creixement és molt gran
La imatge exterior de Catalunya és bona i les inversions no deixaran de venir
Fabricar a la Xina es justifica si es pretén abastar el mercat intern, no tant per exportar
Beijing canvia d'estratègia i vol reforçar el mercat interior sense deixar d'exportar
Europa es queda enrere respecte als EUA a l'hora de reforçar les relacions amb Àsia

No hi ha països difícils. Hi ha països que es coneixen i altres que no. Aquest és el principi que, segons el professor d'Esade i exdirector de Casa Àsia, Jaume Giné, hauria de tenir al cap un empresari català que estudiés la internacionalització. Una possibilitat que s'ha convertit en necessitat per a moltes empreses en els darrers anys.
Des de l'inici de la crisi es parla de l'exportació i la internacionalització com a remeis per superar la debilitat econòmica. De fet, les dades dels últims mesos són positives.
També és conseqüència dels processos de transformació econòmica i social que hi ha hagut al món. El centre de gravetat ha passat d'Occident a Orient, hem viscut l'emergència de la Xina i l'Índia i d'altres països del sud-est asiàtic, d'Àfrica, així com del Brasil o Rússia. Amb la desacceleració de les economies dels països avançats, moltes empreses catalanes no han tingut altra alternativa que buscar sortides en mercats emergents. Són països amb gran capacitat de creixement. Per exemple, la Xina el 2014 continuarà creixent un 7,5%; l'Índia, un 5%, i Àsia en conjunt, entre un 5 i un 6%. No hem de renunciar al mercat europeu, ni al llatinoamericà ni al mediterrani, i hem d'aprofitar un cert ressorgiment de l'economia nord-americana. Però el futur és a Àsia, al Pacífic.
Tot i això, la major part de les exportacions van a la UE. Per què costa tant fer el pas següent?
Les barreres no són econòmiques, sinó culturals. Quan parlem d'Àsia, parlem de països amb una base de civilització diferent de la nostra, i és impossible penetrar-hi sense conèixer com pensen, com fan negocis, com interactuen. Molts professionals o empreses importants fracassen perquè no tenen prou coneixement sobre aquestes realitats culturals. No hi ha països difícils: hi ha països que es coneixen i països que no es coneixen. La barrera és el coneixement.
Són mercats potencials i, a la vegada, competidors?
Sí. No sols hem d'intentar penetrar cada vegada més en aquests mercats. També hem de tenir capacitat d'atracció d'empreses asiàtiques que volen invertir en el mercat europeu. Ara, si una empresa xinesa vol establir-se a Europa, sol triar França, Alemanya o Anglaterra. Però hem d'intentar que també vinguin aquí.
Quines són les dificultats per fer-se un lloc a Àsia o per captar inversions d'aquell continent?
Fer-se un lloc a Àsia requereix temps, voluntat i persistència. El procés d'internacionalització de les empreses catalanes s'inicia als anys vuitanta i, per tant, alemanys, francesos i britànics ens porten cert avantatge. Podem superar aquest retard, però no es fa en quatre dies. Per atreure'ls, hem de donar a conèixer les potencialitats de Barcelona com un lloc privilegiat a la UE i al sud de la Mediterrània. De fet, ja ho estem fent. En aquest sentit tenim avantatge respecte a altres regions europees. Catalunya ja està situada en el mapa mundial. Tenim un bon aeroport, un bon port, una forta base industrial, un sector turístic atractiu i les millors universitats i escoles de negocis. Tenim potencialitats que hem de saber aprofitar. Per això és important l'acció exterior que es pugui fer des de la Generalitat, des de l'Ajuntament de Barcelona i des de la societat civil.
S'està fent una bona feina en aquest àmbit?
Malgrat les dificultats polítiques, sí. El model d'acció exterior de Catalunya es basa en la coordinació entre organismes públics i societat civil. No pot ser un monopoli de l'Estat espanyol. El govern no ha de renunciar a donar a conèixer Catalunya a tot el món i ho ha de fer en col·laboració amb empreses, universitats i professionals de prestigi.
Quins països representen un mercat potencial per a les empreses catalanes?
Els grans països són la Xina i l'Índia, però també hi ha mercats emergents molt interessants al sud-est asiàtic, on el nostre potencial de creixement encara és molt gran.
Com es percep la marca Catalunya en aquests països?
Catalunya encara no és prou coneguda. Però Barcelona sí. Tenim la sort de disposar d'una capital important, que és la capital del Mediterrani, amb bones infraestructures i una bona situació. A més, la gent ja comença a diferenciar Catalunya dintre de l'Estat espanyol.
Per tant, ara ajuda més la marca Barcelona que la marca Espanya?
Avui dia sí. La marca Espanya no passa el seu millor moment. Nosaltres hem de donar valor al fet que Catalunya és una potència industrial i que Barcelona és atractiva. Hem de tenir confiança en nosaltres mateixos, en les nostres capacitats i potencialitats.
El debat sobiranista pot afectar la imatge de Catalunya a l'exterior, la capacitat de fer negoci o d'aconseguir inversions?
De cap manera. Catalunya ja és copsada com una regió amb grans capacitats tant industrials com inversores. La imatge exterior és bona i les inversions no deixaran de venir, no estan en perill. S'han fet interpretacions interessades i que no responen a les dades que hi ha. Les empreses vindran o marxaran segons si el país és atractiu o no. I Catalunya és un país competitiu, atractiu, en què es pot confiar.
Entrant en sectors concrets, darrerament es parla molt del potencial del turisme asiàtic. Com se l'atreu?
Catalunya ja capta la meitat dels turistes asiàtics que visiten l'Estat espanyol. Per tant, estem ben situats. Però hem de superar encara algunes barreres polítiques o tècniques com és la manca de vols directes entre Barcelona i algunes capitals asiàtiques, i la lentitud i manca d'agilitat a l'hora de tramitar els visats dels potencials visitants asiàtics. Cal recordar que els països emergents són motors de creixement del turisme mundial i que el turisme xinès és un dels que més despesa per càpita fan. Hem de reforçar i adaptar l'oferta de serveis a les diferències culturals i els gustos del turista asiàtic, molt atret per la cultura i les compres.
En el cas del sector tèxtil, s'està produint una relocalització?
Algunes marques tornen a produir a Catalunya perquè el mercat xinès ha anat perdent avantatges competitius perquè els costos laborals estan augmentant. El govern de Beijing té clar que, si es vol incrementar el consum intern, han d'augmentar els salaris. I així està succeint. Moltes marques de renom del sector -fins i tot algunes de xineses- porten la producció a països veïns com ara Bangladesh, el Vietnam, Cambodja o Indonèsia, que tenen costos laborals molt inferiors. Fabricar a la Xina es justifica si es pretén abastar l'enorme mercat intern, però menys si es vol produir allà per exportar arreu del món. Per tant, és hora de replantejar-se estratègies, i a moltes empreses que van deslocalitzar part de la producció a la Xina potser els interessa tornar a prioritzar els avantatges de produir a prop del consumidor potencial i dels centres de R+D, a Catalunya o a països del nord d'Àfrica. També es poden establir en un país que tingui un acord de lliure comerç amb la Xina, per fabricar allà i vendre a la Xina.
Per tant, la Xina comença a deixar de ser la fàbrica i es pot convertir en botiga.
La Xina canvia d'estratègia. Sense deixar de ser el primer exportador mundial, vol reforçar la demanda interior per continuar creixent. I vol reconvertir la força laboral en nous consumidors. Beijing és molt més selectiu a l'hora d'acceptar inversions estrangeres. Afavorirà les que aportin tecnologia molt avançada o saber fer en la gestió empresarial. Vol que les seves empreses puguin controlar el mercat interior xinès i a la vegada saltar cap a mercats exteriors i invertir a Occident. En aquest moment, Europa és la principal destinació de les inversions xineses a Occident.
Obama ha engegat una estratègia per crear lligams comercials amb països asiàtics i del Pacífic tot apostant per una gran àrea de lliure comerç. Europa quedaria enrere si es tanqués aquest gran acord?
Europa està quedant enrere perquè els esforços en els darrers anys han estat molt adreçats a resoldre la crisi a la zona euro. També apostarà per incrementar la seva presència en els mercats asiàtics, però no tant la UE en el seu conjunt, sinó determinats països. Per exemple, Beijing manté relacions amb els diferents estats membres més que amb la UE en el seu conjunt. A falta d'una sola i ferma veu europea, prefereix tractar amb Berlín, París o Londres. Malgrat que Brussel·les ja ha signat un tractat de lliure comerç amb Singapur i amb Corea del Sud, n'està negociant un altre amb Malàisia i el Vietnam, i ha obert converses amb el Japó, està més endarrerida en comparació amb l'aposta dels EUA per la conca del Pacífic a través del Trans-Pacific Partnership, una iniciativa que busca crear una gran àrea de lliure comerç entre països de les dues riberes del Pacífic. Si acaben afegint-s'hi Corea del Sud i el Japó, tindria una envergadura extraordinària. Els EUA són molt conscients que el futur es juga allà. I a més vol marcar de prop l'emergència política i econòmica de la Xina a tot el món, però especialment al continent asiàtic.

Visió estratègica i global

Jaume Giné ha transitat entre el sector públic i el privat -sobretot en organismes mixtos-, però sempre ha treballat en l'àmbit de les relacions internacionals. Quan Jordi Pujol va decidir crear el Patronat Català Pro Europa, li va confiar la direcció. Després va ocupar el càrrec de director de l'àrea de Cooperació de la Generalitat. Però és a Casa Àsia on ha estat més temps. Va dirigir la institució quan es va engegar -del 2002 al 2005-i, després d'un temps al marge, va tornar-hi el 2010 per liderar el seu redimensionament. Ara, ja jubilat d'aquesta responsabilitat, exerceix de professor a Esade i escriu articles a diversos mitjans de comunicació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.