Si en alguna cosa coincideixen sindicats i patronals quan parlen de la situació actual de la negociació col·lectiva és que, en els darrers mesos, s'ha produït un cert estancament o, si més no, una certa desacceleració. Una tendència que contrasta amb la reactivació que es va produir abans del juliol passat, quan, sota l'amenaça de la pèrdua de la ultraactivitat dels convenis col·lectius que caduquessin sense que treballadors i empresaris haguessin arribat a un acord per renovar-los -tal com marcava la reforma laboral-, el diàleg social estava en plena efervescència. Ara, però, els agents implicats detecten que torna a haver-hi un cert bloqueig.

Des dels sindicats es responsabilitza directament la part empresarial d'aquest fet. “La patronal està negociant de mala fe”, clama el secretari de política sindical d'UGT, Camil Ros. Segons ell, aquesta actitud dificulta enormement la renovació dels convenis que estan en temps de descompte perquè la seva vigència acabarà al llarg d'aquest any. Des de CCOO, el secretari d'acció sindical, José Cachinero, denuncia que, per fer pressió, els empresaris han seguit l'estratègia de dilatar les negociacions i que, en alguns casos, l'acord, si s'ha produït, ha arribat en el darrer moment.

Per la seva banda, des d'àmbits patronals, s'apunta a la inseguretat jurídica com a motiu de l'alentiment en la negociació col·lectiva. Així, la responsable de relacions laborals de Pimec, Jana Callís, recorda que, encara que la normativa laboral deixava clara la pèrdua de la ultra-activitat dels convenis, han anat apareixent sentències dictades per tribunals superiors de justícia i jutjats laborals i socials que interpretaven que això tenia matisos. El darrer cas és el del conveni col·lectiu del sector del transport de mercaderies per carretera i logística de la demarcació de Barcelona, que empara uns 25.000 treballadors de 1.500 empreses. Fa poc més d'una setmana el TSJC el va declarar vigent arran d'una demanda presentada per UGT i CCOO després que la manca d'acord entre treballadors i empreses per renovar-lo abans del passat 8 de juliol el fes decaure.

Sentències com aquesta, que són vistes pels sindicats com “victòries” en la batalla contra la pèrdua de la ultraactivitat, són percebudes per les patronals com un indicador que hi ha inseguretat jurídica en aquest àmbit. Segons Callís, amb aquest escenari confús, molts empresaris no tenen clar què han de fer. I afirma que la situació no s'aclarirà una mica fins que una d'aquestes sentències no s'elevi al Tribunal Suprem i, a partir d'una resolució d'aquest, s'estableixi jurisprudència.

En la mateixa línia, el director de l'àrea laboral i capital humà de Ribé Salat Consulting, Josep Ginesta, apunta que “s'ha modificat tant l'estructura de les relacions laborals i de la negociació col·lectiva que falta consolidar els nous mecanismes i espais de concertació”. “Moltes decisions estan pendents de veure si amb el temps es resol”, en referència a la inseguretat jurídica, que considera que actualment és “extraordinària”.

El director de relacions laborals de Foment del Treball, Javier Ibars, en canvi, admet que sempre hi ha dificultats per assolir nous acords, però considera que “hi ha voluntat per totes les parts d'arribar a acords”. Ibars remarca que abans i després de la data del 8 de juliol es va produir un boom bastant important de la negociació col·lectiva i la major part dels convenis que estaven amenaçats es van renovar o es va arribar a un acord per ampliar el període de vigència.