Gran angular

JOAN HORTALÀ

PRESIDENT DE LA BORSA DE BARCELONA

“La borsa espanyola té més marge per créixer que les altres”

Ja estaria prou bé que el 2014 la borsa espanyola tornés a créixer un 20%
En comparació, la borsa espanyola està més barata, i per això pot créixer més
La millora macroeconòmica no es reflecteix en l'estat econòmic de la gent
El risc del deute sobirà està controlat per la política encertada del BCE
Els bancs no donaran més ensurts, després de la reforma del sector
Els valors mitjans del mercat continu estan donant sorpreses positives

Després d'un 2013 que va deixar les borses còmodament instal·lades en un clima d'optimisme, el 2014 es presenta sense núvols negres a l'horitzó, si bé, en l'àmbit de l'economia financera, com bé assenyala Joan Hortalà, tothom voldria que l'economia real esvaís les seves incerteses.

Fins a quin punt es pot atribuir el bon exercici borsari del 2013 al suport dels bancs centrals?
Hi ha hagut de tot, però és cert que en termes generals el suport dels bancs centrals ha estat molt remarcable, però també hi ha hagut evolucions internes en el conjunt de les economies, entre les quals hi ha sobretot l'espanyola. El 2013 va tenir dos episodis completament diferenciats: una primera meitat de l'any molt baixista, amb molt poc volum, i una segona part, sobretot a partir del darrer trimestre, amb molta activitat, entrada de diner i pujada significativa de les cotitzacions.
Es comenta que la borsa espanyola podria arribar enguany a una revaloració del 60%.
Tant de bo fos així, però crec que, després de la puja del vint i escaig de l'any passat, ja estaria molt bé que el 2014 ens moguéssim en percentatges semblants. La borsa, en termes d'influència, què té en compte? L'evolució de l'economia, la mundial i, en aquest cas, l'economia espanyola, que és possible que millori: és evident que avui no estem pitjor que fa un any. Hi ha indicadors que demostren que s'ha tocat fons en diferents aspectes i que des d'aquí es pot iniciar un procés de recuperació, molt lent, però al cap i a la fi de recuperació. El que passa és que aquestes millores es produeixen en una sèrie de magnituds i variables que reflecteixen l'estat de l'economia, però no l'estat econòmic de la gent, ni de les famílies, ni de les empreses. Malgrat que els indicadors de confiança estan millorant, des del punt de vista pràctic aquestes millores macroeconòmiques no arriben a famílies ni a empreses. El clima continua sent negatiu, en aquest context en què hi ha algun indicador que reflecteix que alguna línia de consum potser augmenta una mica. Però la situació de l'atur a Espanya és una xacra important i, des del punt de vista de la funcionalitat de l'economia, la mancança de crèdit és un altre factor molt restrictiu.
Els analistes preveuen que el 2014 seguirem tenint beneficis empresarials.
A partir d'aquests dies sortiran publicats els beneficis, tant aquí com a l'exterior. Les previsions, de moment, no es presenten negatives. Ara bé, les borses o mercats líders en l'àmbit mundial han tingut crescudes importants. Wall Street i la borsa alemanya, per exemple, ja han ultrapassat els nivells màxims que tenien abans de començar la crisi. En canvi, l'Ibex 35, que l'estiu del 2007 estava en els 16.000 punts, ara, després de la remuntada dels darrers mesos, està al voltant dels 10.000. Encara hi ha marge per a la borsa espanyola, mentre que per a les altres no, si no és a base de fer màxims històrics continuats. Si bé la borsa espanyola té unes possibilitats que no tenen les altres perquè ja les han assolit, el fet que hi pugui haver alguna frenada en aquests mercats, dominants dins la globalitat, podria suposar, de retruc, un cert fre en l'evolució de la borsa espanyola.
El fet que la borsa espanyola encara tingui recorregut, pot ser un incentiu per atreure els inversors?
Sí, perquè això vol dir que, comparativament, la borsa espanyola està més barata que les altres, amb independència que el suport d'aquesta borsa, que és l'economia real, és cert que, en el cas espanyol, està pitjor, molt pitjor que la dels Estats Units o Alemanya.
De cara al 2014, si parlem del conjunt de les borses europees, Wall Street i Tòquio, on es posaran els focus?
Al Japó estan fent una política econòmica molt expansiva, amb aquesta política d'estímuls monetaris tan agressiva, i això fa que hi hagi una fixació respecte de l'economia japonesa i, en aquest context, de la borsa japonesa. Crec que la borsa japonesa té possibilitats, en termes comparatius, més grans que la dels Estats Units, amb tendència alcista relativa. En canvi, pel que fa a la borsa espanyola, si hi ajuden circumstàncies econòmiques i extraeconòmiques, per la mateixa estructura que té la borsa, les seves possibilitats són més grans que les pugui oferir la borsa japonesa. Pel que fa a les altres borses europees, hi ha un mercat que és Euronext, que agrupa les borses de Lisboa, París, Brussel·les i Amsterdam, i que en certa manera està força col·lapsat perquè el factor dominant és l'economia francesa, i en aquests moments no va pels millors camins. La borsa alemanya, Frankfurt, està en una situació bona, però porta pujades significatives en els darrers dos anys. La borsa de Londres, per la seva banda, és una borsa molt internacionalitzada, la més global d'Europa, i dominada per la influència americana. Es pot beneficiar del fet que ara l'economia britànica sembla que estigui adquirint unes possibilitats de millora, contrastada per les últimes estadístiques publicades. En aquest context europeu, cal insistir que la borsa espanyola està bé, perquè ha tingut creixements més petits en el passat que les altres i al seu si hi ha un conjunt d'empreses que, tot i que no rebin el suport de l'economia real d'Espanya, es mouen pel seu compte molt bé, perquè una gran part de la seva activitat es desenvolupa fora d'Espanya, cosa que els dóna possibilitat de beneficis i, en conseqüència, mantenir i fins i tot fer pujar les cotitzacions.
Una tendència remarcable de l'any passat va ser el sotmetiment de la renda fixa i el mercat monetari a la renda variable. Seguirem així enguany?
Sí, les coses han canviat d'una manera important. En els darrers anys, abans del 2013, la renda va oferir grans oportunitats, però ara està en un mercat estable, i amb tendència decadent. Pel que fa al mercat monetari, podem dir el mateix, perquè el mercat monetari no deixa de ser un mercat de renda fixa a curt termini.
Per a Wall Street ha estat molt important la política d'estímuls de Ben Bernanke, i ara Janet Yellen té la missió d'aturar els programes de Quantitative Easing. Com pot afectar la borsa nord-americana?
Ho faran d'una manera gradual, no poden aturar-ho de cop; ara s'està discutint com fer-ho. Per exemple, si surten bones xifres d'atur, que és bo per a la borsa, perquè vol dir que millora l'economia real, també cal veure el revers, ja que en la mesura que l'economia vagi millor es retiraran els estímuls, i això ja no és bo per a la borsa. Per tant, davant d'una bona notícia de l'economia real, cal veure quin efecte pot tenir sobre les polítiques expansives que s'han anat aplicant durant els últims anys. El procés de reducció gradual d'aquests estímuls, el que s'anomena tapering, si el saben administrar, la borsa fluirà, en funció d'aquestes millores en l'economia real. De fet, ja s'han adoptat algunes mesures restrictives, amb la reducció de la compra mensual de deute en 10.000 milions de dòlars, i Wall Street no experimenta una davallada important.
Sorprèn que els mercats hagin perdut la por del risc sobirà, ara que hi ha economies importants tan endeutades.
El deute sobirà està molt controlat, si més no a la UE, per la política relativament encertada del BCE, per la promesa de Draghi de fer el que sigui possible per garantir l'estabilitat de l'euro i per les actuacions posteriors. Draghi és molt conscient de la importància del BCE per a la reactivació de l'economia.
De tota manera, Draghi va dir fa pocs dies que l'economia passava un moment de feblesa i fragilitat.
No és un diagnòstic optimista, però fixa una certa seguretat. Significa que el BCE no imposarà el desordre expansiu però sí que controlarà que no hi hagi retrocessos remarcables. Aquesta manifestació de prudència, els mercats la van acceptar positivament.
Fins quan pot durar un període com l'actual, que no s'havia vist mai, de diner barat a tot el món?
Mentre les economies no reaccionin d'una manera que els creixements del PIB garanteixin folgadament la creació d'ocupació, les taxes d'interès continuaran baixes, potser no tant com ara, però baixes. Sobretot si tenim en compte les taxes de finals del segle passat, als noranta, que ja havien començat a baixar.
La banca a borsa pot donar més ensurts?
No, s'ha fet una reforma del sistema financer molt important, a banda de les implicacions polítiques i socials. L'única cosa que pot haver-hi són millores, no crec que anem enrere. Jo no crec que a la banca espanyola que no ha necessitat ajuts, i que d'altra banda és la que cotitza d'una manera significativa, la perjudiqui la decisió del BCE de penalitzar l'operativa en bons sobirans, almenys pel que fa a la seva cotització borsària. I si parlem del cas de Bankia, hem vist com ha tingut un tercer trimestre del 2013 espectacular, passant de cotitzar a l'estiu per sota de 0,5 euros a 1,3 euros. Bankia podria arribar a 1,4 o 1,5 euros, tot depenent de la gestió que s'hi faci, i sembla que el seu president està tenint una línia encertada, tant pel que fa al reordenament de la institució com a la gestió de l'important ajut que ha rebut.
Quins sectors serien interessants aquest any?
Tots els sectors que tenen a veure amb l'evolució positiva de l'economia real són interessants en borsa, i la prova n'és que des de començament d'any hi ha hagut revaloracions en tots, en els valors més convencionals, que tenen més liquiditat, que formen l'Ibex, però també en els valors mitjans que estan en el mercat continu, i que estan donant moltes sorpreses positives. Dins de cada sector, hi ha valoracions dispars, hi ha empreses que estan en una situació que els obligarà a remuntar i d'altres estan millorant. Empreses mitjanes, de diversos sectors, estan tenint rendiments més elevats que les empreses tradicionals.

La regla de les tres D

Malgrat que les expectatives són bones, Hortalà segueix recomanant a l'inversor les tres D: “Una diversificació assenyada, tot tenint en compte la mateixa composició de l'Ibex; la perspectiva de la inversió ha de ser a un cert termini, per tant la durada és important, i la disponibilitat. La borsa, malgrat que tingui un rerefons de resistència, es manifestarà d'una manera volàtil i, per tant, els diners que s'inverteixin en borsa han de ser diners que no es necessitin per a usos alternatius. Així no es maximitzarà el benefici però sí que es minimitzarà el risc.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.