Alguns treballadors reben dos cops
La destrucció d'ocupació els darrers anys s'encrueleix de manera especial amb les persones amb discapacitat, que, en dos anys, han augmentat un 32% a les llistes de l'atur
Empreses amb ànim lucratiu han creat centres especials per beneficiar-se dels ajuts
La desocupació és, sense cap mena de dubte, la xacra que més ha afectat l'economia i la població catalana des de l'esclat de la crisi econòmica. Tot i que una lleugera millora s'insinua en les darreres dades d'atur registrat i de l'Enquesta de Població Activa (EPA) -en aquest cas, amb matisos, perquè l'estudi mostra un descens de les persones en atur, però també una notable caiguda de la població activa-, la crisi s'ha emportat avall centenars de milers de llocs de treball. Una tendència que ha estat generalitzada en gairebé tots els col·lectius. No obstant això, n'hi ha hagut alguns que han rebut més cops que altres.
En aquest grup es troben les persones amb discapacitat, segons les estadístiques. Les darreres dades publicades per l'Observatori d'Empresa i Ocupació constaten que la desocupació en aquest col·lectiu de treballadors ha augmentat un 35,2% en només dos anys (des de desembre de 2011 a desembre de 2013). En aquest mateix període de temps, l'increment del nombre de persones inscrites en les llistes de l'atur en general és del 6,5%.
La raó d'aquest comportament més negatiu de l'ocupació entre les persones amb discapacitat està relacionada amb la vulnerabilitat d'aquest col·lectiu en el mercat de treball, segons la secretària d'Estat del Benestar i Treball de la UGT de Catalunya, Laura Pelay. En primer lloc, comenta, hi ha moltes empreses que han deixat d'estar obligades per llei (la LISMI) a tenir un nombre de persones amb discapacitat equivalent, com a mínim, al 2% de la plantilla. Aquesta exigència s'aplica sobre les empreses que tenen més de 50 treballadors i, segons Pelay, algunes de les que fins fa poc superaven aquesta xifra han hagut de fer ajustaments en la plantilla com a conseqüència de la crisi ja hi estan per sota. Per tant, no han de donar compliment a aquesta exigència normativa.
Més enllà de les empreses que s'han deslliurat de complir la normativa, també n'hi ha d'altres que, estant-hi obligades, no ho fan. I aquests incompliments també estan relacionats, a parer d'UGT, amb l'elevat nombre d'aturats entre el col·lectiu. És cert, però, que en els darrers dos anys la Inspecció de Treball de Catalunya ha redoblat esforços en aquest àmbit i ha incrementat el nombre d'actuacions. Segons el Departament d'Empresa i Ocupació, a partir de les 723 actuacions que es van fer en aquest àmbit el 2013 (36 menys que el 2012, però 262 més que el 2011), es van detectar 61 infraccions (27 més que l'exercici anterior) i es van realitzar 156 requeriments d'esmena (90 més que l'any anterior). Gràcies a aquestes actuacions, es van haver de contractar fins a 365 treballadors al llarg de 2013.
centres especials.
Lola de la Fuente, presidenta de Dincat-Associació Empresarial d'Economia Social, assenyala que, a les conseqüències derivades de la crisi econòmica, s'hi suma una segona dificultat, que els CET arrosseguen des de fa anys i que no és altra que el desembarcament en aquest sector de moltes empreses ordinàries. Segons diu, s'han donat casos de companyies amb ànim lucratiu que han creat els darrers anys centres especials de treball per beneficiar-se de les facilitats que dóna l'administració per la contractació de gent amb discapacitat. De la Fuente assegura que aquestes empreses no tenen una finalitat únicament social, sinó que volen fer diners amb la seva activitat. En canvi, afegeix, les que no tenen ànim lucratiu es preocupen per revertir els seus beneficis en noves contractacions de persones amb discapacitat o en serveis socials per a aquest col·lectiu. A més, assegura que sovint els centres especials amb ànim lucratiu contracten persones amb un grau de discapacitat menor que les entitats socials. D'aquesta manera, poden ser més productives i competitives, per exemple, a l'hora de concursar per obtenir determinades concessions.
En la mateixa línia, Francesc Martínez de Foix, director general de TEB, un grup cooperatiu de societats on treballen persones amb discapacitat, parla d'una bombolla de CET. Creada en els anys anteriors a la crisi, comenta, fa un parell d'exercicis que ha explotat i els efectes d'això ja provoquen dificultats en el sector. Tots dos demanen que, a l'hora de fer un concurs per subcontractar un servei -especialment si aquest l'impulsa alguna administració- i de rebre subvencions es discrimini positivament els CET que ocupen gent amb graus de discapacitat més elevats, que són els que necessiten més suport per desenvolupar la seva feina.
Malgrat les dificultats que passen els centres especials, De la Fuente assegura que el nombre absolut de treballadors els quals ocupen no ha minvat en els dos darrers anys -l'any 2009, per contra, sí que hi va haver reducció de treballadors-. Segons explica, els centres han impulsat mesures de flexibilitat interna i han optat per ajustar salaris o reduir jornades de treball. Tot, argumenta, amb l'objectiu d'evitar que cap treballador no vagi a l'atur, perquè, per a les persones d'aquest col·lectiu, resulta molt més complicat que per a la resta de població activa tornar a trobar una feina després.
En el cas de TEB, segons el seu director general, s'ha apostat per buscar nous negocis de valor afegit, intensius en mà d'obra i altament especialitzats, per poder continuar donant feina a persones amb discapacitat. L'estratègia els ha portat, per exemple, a crear Porta a Porta, a través de la qual s'ofereixen per fer encàrrecs, o a comprar una fàbrica de pintures a l'aigua. El resultat és que no només no han hagut d'acomiadar treballadors, sinó que han contractat 50 empleats en cinc anys.
Home, d'entre 36 i 45 anys, i amb discapacitat física
Segons un informe de la Fundació Adecco, el perfil del treballador amb discapacitat contractat al llarg de 2013 és un home, d'entre 36 i 45 anys, amb una discapacitat física i un nivell d'estudis de formació professional. La conclusió s'extreu a partir de l'anàlisi dels 120 contractes que va fer aquesta fundació entre gener i octubre de 2013 a Catalunya. La modalitat d'ocupació predominant en els contractes gestionats per la fundació ha estat l'empresa ordinària (7.991 contractes, xifra que suposa un 70,7% del total) per davant dels Centres Especials de Treball, que n'han concentrat un 29,3% del volum total.