Cellers que fan negoci a costa de repudiar el cava
Els productors admeten les semblances però volen treure-li tot rastre de catalanitat
Mentrestant, el Parlament europeu limita l'ús del terme ‘sangria'
“Intentem, a veure si s'aconsegueix, que la gent enlloc de demanar cava, que és un producte català, demani cueva, que té denominació d'origen de la nostra terra.” Les declaracions són de Jacinto Sánchez Beato, un empresari del sector del vi a Castella-la Manxa i un dels impulsors del concepte cueva per batejar els vins escumosos propis de la regió. No té cap problema l'home per assegurar que “en definitiva és el mateix producte, un escumós d'alta qualitat” elaborat a partir d'un “mètode tradicional, un mètode xampanyitzat”. Deixa clar, per tant, que la marca Cueva busca beneficiar-se de la quota de popularitat i coneixement internacional que té el cava, però adoptant una etiqueta i una denominació més castellana. Malgrat que el cava no és un escumós que es produeixi exclusivament a Catalunya (a la Rioja, Àlaba, Navarra, Saragossa, València i Extremadura també hi ha alguns cellers que etiqueten les seves ampolles amb el distintiu cava) sí és cert que la seva imatge va íntimament lligada a Catalunya i, concretament, al Penedès.
Les semblances del cueva amb el cava són evidents, tant fonèticament com donant un cop d'ull a l'ampolla i al producte (altra cosa serà el que n'opini el paladar). No és en cap cas un producte nou però sí es posa èmfasi a atorgar-li una denominació pròpia i diferenciada per allunyar-lo de qualsevol rastre de catalanitat. A Castella-la Manxa hi ha mitja dotzena de cellers que s'han implicat amb el procés de dinamització de la marca Cueva. El moviment té el seu epicentre en el municipi de Villanueva de Alcardete i la Conselleria d'Agricultura (la comunitat està governada per Dolores de Cospedal) ha creat el distintiu Marca de calidad diferenciada Cueva.
Cueva posa al mercat unes 500.000 ampolles a l'any a un preu per unitat inferior al que tenen la majoria de marques de cava (d'ampolles de cava en surten anualment al mercat uns 245 milions). La competència no està, doncs, en la qualitat ni en la quantitat sinó que més aviat és una qüestió de sentiment.