Gran angular

Miquel Valls

President de la Cambra de Comerç de Barcelona

“La creació d'ocupació registrarà una millora a partir de l'abril”

El pes de Catalunya dins la Cámara de España ha de ser el mateix que té al PIB
Hem passat d'un pressupost de 38 milions d'euros el 2008 a 18 milions d'euros el 2014
Hem viscut una deflació interna i això ha augmentat les desigualtats
Esperem que la reforma fiscal del PP no sigui només electoralista i tingui contingut
La Cambra acatarà el que decideixi el Parlament respecte al procés de consulta
A dia d'avui no hi ha preocupació entre els empresaris per la independència

Les cambres de comerç viuen moments d'incertesa. Des de la supressió el 2010 de les quotes obligatòries que pagaven les empreses aquestes institucions han viscut uns anys de complicada transició que ha comportat durs processos de reestructuració, també fins i tot per a la Cambra de Barcelona. El seu president, alhora president del Consell General de Cambres de Catalunya, segueix ara molt de prop la tramitació parlamentària de l'avantprojecte de nova llei de cambres.

Una tramitació que va amb cert retard, perquè el text va sortir del Consell de Ministres el passat mes de maig...
Ara sabem que està ja molt avançat, dins la comissió al Congrés, i per tant esperem que en les properes setmanes passi al Senat i si no passa res extraordinari puguem tenir la nova llei ja aprovada durant aquest primer trimestre. Estem en el tram final i el que esperem és que es puguin resoldre algunes de les esmenes que s'han presentat des de Catalunya.
Quines són?
Fonamentalment esperem una participació més gran de les cambres catalanes dins la nova Cámara de España, que és una de les peces clau de la nova llei. Volem que la nostra presència estigui en consonància amb el que representem en el conjunt de l'economia de l'Estat, que és de l'ordre d'un 20%. Ara bé, això serà possible o no en funció del que faci el PP, que té majoria absoluta.
Doncs tenint en compte el tarannà mostrat fins ara pel govern del PP sembla un objectiu difícil.
Certament avui no tinc la seguretat però sí vull tenir la confiança.
I si no és així, estarem davant un model de recentralització?
No ens enganyem, amb la nova Cámara de España ja estem davant un escenari de recentralització perquè aquesta acumularà una sèrie de competències que abans estaven més distribuïdes en les cambres territorials. Ara temes com els plans d'internacionalització o els d'emprenedoria s'hauran de tramitar a través de la Cámara de España. Ara bé, una cosa és el que diu la llei i una altra el que es desprendrà dels reglaments posteriors i sobretot del dia a dia, perquè hi ha realitats que no es poden negar, com que Catalunya representa el 20% de l'economia espanyola.
Un cop aprovada la llei estatal vindrà el torn de la llei catalana. Què n'esperen?
La llei estatal dóna marge per fer una llei catalana molt adaptada a les necessitats de la nostra economia i que permeti que les cambres despleguin el seu paper clau en aspectes com la internacionalització i l'emprenedoria. Crec que el govern i els partits catalans en general són conscients d'aquest paper crucial de les cambres.
Des de la supressió de les quotes obligatòries les cambres han viscut un dur període de transició amb la necessitat d'afrontar importants reestructuracions. Com ho ha viscut la Cambra de Barcelona?
Ha estat una reestructuració molt dura, de pràcticament un 50% pel que fa a personal en tres anys. Hem passat de tenir uns recursos que venien sobretot de les aportacions obligatòries que feien les empreses a avui, en què més del 50% d'aquests recursos vénen dels serveis que generem per a les empreses.
Quin és el pressupost de la Cambra per a aquest 2014?
Ara estem a 18 milions d'euros i havíem arribat a 38 milions d'euros, però és un pressupost estable i a partir d'aquí hem de créixer.
D'on surten aquests 18 milions?
De serveis a empreses i d'explotació del patrimoni, però també de quotes voluntàries que ens paguen les empreses. Per això hem fet el Club Cambra, que és un paraigua per a tots els serveis privats que prestem a les empreses i en què ara apleguem prop de 30.000 socis i al qual s'han sumat ja 9 cambres catalanes.
A pesar del cop que ha suposat aquest canvi de model vostè sempre s'ha mostrat contrari a la fusió entre cambres, però creu que les 13 cambres catalanes estan en condicions de seguir a mitjà termini?
Les cambres estan molt lligades al seu territori i aquest és precisament un dels grans actius que tenen, i això requereix una estructura pròpia. I en tot cas les cambres catalanes en general i sobretot les petites estan ben patrimonialitzades, amb unes estructures totalment sostenibles.
Aquest 2014 ha de ser l'any de la recuperació econòmica. La Cambra es mostra optimista amb aquest escenari macroeconòmic?
El segon i el tercer trimestre del 2013 el PIB va tancar en positiu i tot i que encara no tenim dades del quart trimestre jo anticiparia que l'economia catalana tindrà un creixement positiu. Estem en el camí de la recuperació i la nostra percepció respecte a la creació d'ocupació ens mostra una millora substancial a curt termini. Des del mes d'abril preveiem una posició estable i de creació d'ocupació.
Basant-se en què fan aquesta previsió?
Des d'un punt de vista de l'economia mundial la situació és més optimista del que valoràvem fa 8 o 9 mesos, fins i tot per a Europa i això a pesar de les incerteses. L'FMI parla d'un creixement mundial del 3,9% i en aquest marc l'economia espanyola ha fet els ajustos necessaris. Fins i tot les previsions de dèficit poden millorar i això sumat a uns majors ingressos per la major activitat econòmica rebaixarà la pressió davant els mercats financers i crearà les condicions perquè la banca comenci a donar crèdit a l'economia real i no només al deute estatal.
El preocupa el que apunten estudis recents com el d'Oxfam sobre l'augment de la desigualtat a Espanya?
En l'estudi d'Oxfam hi ha un problema d'estadística. Aquí tenim el tercer home més ric del món amb una fortuna personal de gairebé 50.000 milions d'euros i això destrossa qualsevol estadística.
Doncs fora Amancio Ortega de l'equació, però continuem tenint un escenari de creixent desigualtat...
Aquí hem tingut un procés de deflació interna que ha perjudicat sobretot a qui viu del sou, per molt que els patrimonis també s'han encongit perquè la borsa ha caigut i l'immobiliari ha caigut molt. A més la crisi immobiliària ha fet desaparèixer l'efecte riquesa per a moltes famílies, la persona que tenia un pis pagat i valorat per 200.000 euros ara el té valorat per 100.000 euros, i qui abans guanyava 1.000 euros potser ara només arriba a 800 euros, i evidentment això està creant desigualtats. La crisi ha generat desigualtat i això no és discutible.
L'atur també genera desigualtats i a pesar de la millora que la Cambra preveu per a l'abril sembla que el mercat necessita més aviat un revulsiu. Això trigarà encara?
L'altre dia parlava amb empresaris del sector del metall i m'explicaven les dificultats que tenen per trobar bons matricers o bons soldadors. Aquí cal dir-ho tot, tenim un atur elevat però una part important és atur no format. I després tenim una part d'atur estructural importantíssim de gent que ha perdut la feina als 45 o 50 anys i que difícilment els podrem reciclar.
Per tant anem cap a un escenari de taxes d'atur elevades durant anys?
Sí, però és que hem de partir que aquí tenim un atur estructural que en el millor moment de l'economia era del 8%. Hem de ser capaços de fer un gran esforç en polítiques actives d'ocupació i en polítiques de formació. El que no ens podem permetre són els nivells d'atur juvenil que tenim. Però en tot cas Catalunya no és Espanya, aquí la taxa d'atur baixarà més ràpidament.
Entre les grans reformes pendents la primera que té previst aprovar el govern del PP és la fiscal. Què esperen d'aquesta reforma?
Qualsevol rebaixa ens sembla positiva però sobretot si és en els impostos directes, com és el cas de l'IRPF, això posarà més diners en mans de les persones i pot servir per apujar el consum. Veurem després com queda societats, però en tot cas el que demanem és que no sigui una reforma purament electoralista i que tingui contingut.
L'augment de la pressió fiscal és un dels punts que més han criticat del pressupost de la Generalitat per al 2014. El govern de CiU ha deixat de ser business friendly?
Fins que no s'arreglin les discriminacions fiscals que hi ha cap a Catalunya el govern català ho tindrà molt difícil, però nosaltres pensem que hauria de considerar la possibilitat de reduir despeses corrents de la seva pròpia administració. En tot cas no creiem que el govern hagi deixat de ser business friendly, al contrari, sabem que el president Mas constantment dóna mostres de suport a l'empresa.
El 2014 també serà l'any de la consulta i la Cambra ha anunciat que elaborarà una sèrie d'estudis per analitzar l'impacte dels possibles escenaris que planteja la doble pregunta.
El que puc dir és que durant aquest any farem aquests estudis tal com ens vam comprometre amb el ple per tal d'analitzar les diverses circumstàncies que planteja des del punt de vista econòmic el procés en el qual estem immersos. Estudis tècnics sobre com pot afectar des del punt de vista fiscal, comercial i financer.
Però es publicaran o seran d'ús intern?
En principi seran d'ús intern i ja es veurà el que cal fer públic. El que li puc dir és que seran estudis tècnics, fins aquest moment no he vist cap estudi en profunditat sobre el tema.
A vostè li preocupen les conseqüències econòmiques de la independència?
Jo ja he dit que això no és un aspecte que una institució com la nostra hagi de valorar, la Cambra acatarà i respectarà la decisió que prenguin els representants del poble de Catalunya al Parlament. Des del punt de vista econòmic l'únic que hem dit és que atesa la internacionalització de l'economia catalana cal que estiguem dins la UE. I l'altre tema és la necessitat que qualsevol consulta es faci dins la més estricta legalitat i d'acord amb la Constitució.
De moment el Parlament ha aprovat una resolució per sol·licitar al Congrés la competència per fer la consulta, però si s'arriba al 9-N sense un procés acordat, la Cambra donarà suport a la consulta?
Repeteixo, la Cambra acatarà i respectarà el que decideixi el Parlament de Catalunya; com a institució no podem anar més enllà, hem de ser absolutament neutrals des del punt de vista polític. La Cambra és transversal i aquí hi ha gent que pensa de manera diferent, com és lògic.
Però hi ha neguit entre les empreses per aquest procés?
No, a dia d'avui no hi ha neguit i pel que fa a les inversions no hem notat cap preocupació. Però insisteixo, a dia d'avui.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.