La producció d'oli entra en zona relliscosa
El sector oleícola es presenta com un actiu però la producció és baixa i no es fa marca
No fa ni un mes, en la presentació d'una fira dedicada a l'oli qualitat verge extra, el conseller d'Agricultura, Josep Maria Pelegrí, destacava que el sector oleícola català és “un sector amb un gran potencial que pot fer front amb garanties als reptes de futur, com ara els de la qualitat i la internacionalització”. Alimentava el conseller la teoria que diu que Catalunya té capacitats de sobra per marcar múscul en el mercat mundial de l'oli. Cinc denominacions d'origen protegides (les Garrigues va ser la primera de tot l'Estat espanyol a ser reconeguda per la Unió Europea) avalen la teoria, però també és cert que el de l'oli és un terreny relliscós.
El valor del sector oleícola del país ve donat més per la qualitat que no pas per la quantitat, perquè la producció d'oli d'oliva català representa només el 3,1% de la producció estatal. No n'hi ha prou ni per satisfer les necessitats pròpies, perquè dels 80 milions de litres d'oli que es consumeixen anualment a Catalunya només un terç és oli català. I, almenys a curt termini, la situació no té perspectives de millora.
Amb la mosca al nas.
La demarcació de Tarragona, i especialment les Terres de l'Ebre, és el territori més afectat per la mosca. Al Baix Ebre i Montsià es preveu una davallada de la collita del 50%, i a la Ribera d'Ebre, Terra Alta i Priorat, del 40%. Unió de Pagesos exposa que “a les comarques de l'Ebre s'hauran perdut unes 27.934 tones d'olives” i quantifica les pèrdues per als productors en “8,38 milions d'euros”. A tota la demarcació de Tarragona, el sindicat estima que la pèrdua haurà estat del 53% de la collita que hi havia a l'arbre a l'agost, i parla de pèrdues “de 9,71 milions d'euros”.
A les demarcacions de Barcelona i Girona la mosca ha causat una davallada de més del 30% de la producció. Només l'olivera lleidatana s'ha escapat de la plaga i la producció serà superior a la campanya passada.
Unió de Pagesos denuncia que Agricultura “no ha considerat prou la importància d'aquest tractament en el sector de l'oli d'oliva” i critica la reducció de mitjans econòmics i materials per lluitar contra les larves.
Menys volum.
El poc volum no seria problema si l'oli català fes valdre la qualitat que se li suposa. En els productes preuats, la llei de l'oferta i la demanda permet compensar el menor rendiment amb un increment de preus. Però el sector oleícola català és incapaç de coordinar-se per fer marca i, sovint, prefereix vendre la producció a l'engròs a d'altres marques (italianes, sobretot) perquè s'encarreguin de la comercialització i distribució.
Disgust amb el repartiment de les ajudes
La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) s'ha mostrat crítica amb els efectes que tindrà en determinats cultius (l'olivera, per exemple) la reforma de la PAC (Política Agrària Comuna). La federació de cooperatives entén que els productors catalans surten perjudicats per un model d'ajudes que castiga “les zones de secà i els petits productors”. A més, lamenta que no s'hagi introduït l'ajut a l'olivera dins dels “ajuts acoblats” (ajuts pensats per a conreus que presenten especials dificultats).