“Malauradament, no podem dir que tenir un treball equival necessàriament a un estàndard de vida decent”», va dir el mes passat el comissari d'Ocupació, László Andor, en la presentació de l'informe anual sobre l'evolució de l'ocupació de la Comissió Europea (CE). L'any passat, un de cada quatre ciutadans europeus es trobava en risc de pobresa o exclusió social,i només la meitat dels desocupats que van trobar feina van aconseguir sortir del risc de pobresa. A l'Estat espanyol la situació és pitjor, ja que només escapen de la pobresa el 35% dels que deixen l'atur, un percentatge similar al de Grècia i només superior als de Romania i Bulgària

Es considera “en risc de pobresa” a les persones els ingressos de les quals són menors al 60 % de la mitjana estatal, que pateixen una “greu privació material” (els seus recursos els impedeixen pagar un lloguer o adquirir béns bàsics), que han utilitzat menys del 20 % del seu potencial de treball en l'últim any o que viuen en llars amb un baix nivell d'ingressos. La població en risc de pobresa o exclusió social ha augmentat a Espanya del 23,3% el 2007 al 28,2% el 2012 a causa del impacte de la crisi i l'augment de l'atur, i el 12% dels treballadors espanyols viuen en situació de pobresa, segons l'informe de l'executiu comunitari. D'acord amb aquest, l'augment de la pobresa a Espanya s'explica per l'elevada proporció de llars amb tots els membres en atur, l'alt nivell d'atur de llarga durada, un escàs impacte de les prestacions socials i un alt nivell de pobresa entre els treballadors. El 35% de les llars espanyoles en risc de pobresa no reben una cobertura adequada de prestacions socials, un percentatge que supera la mitjana comunitària (30%). Finlàndia, Suècia, Holanda i Dinamarca són els països amb menys llars sense cobertura social mentre que Grècia, Xipre i Itàlia se situen a la cua. A més, el 15% de les llars espanyoles en risc de pobresa depenen per sobreviure de la pensió dels avis, una de les taxes més altes de la UE juntament amb Xipre, Grècia, Bulgària, Letònia i Polònia.

La pèrdua de poder adquisitiu dels salaris ni és un fenomen nou aparegut amb aquesta crisi ni és exclusiu d'Espanya. Un informe del Consell Econòmic i Social Espanyol (CES) de 2013 sobre la distribució de la renda assenyala que el descens de la remuneració dels salaris en proporció al PIB ha estat “una tendència generalitzada als països desenvolupats en les últimes dècades, en la qual ha confluït la moderació salarial, entesa com a creixement dels salaris reals inferior al de la productivitat, amb un insuficient creixement de l'ocupació”. La tendència ascendent es va parar amb la crisi del petroli dels anys setanta, i la globalització econòmica i l'obertura dels mercats estan exercint una pressió a la baixa sobre els salaris dels països desenvolupats, amb la Xina com a principal impulsora a nivell mundial i Alemanya a nivell europeu d'aquesta “devaluació simulada”. A Espanya, amb nivells similars als d'Itàlia, es va aconseguir la xifra més alta l'any1977 (56,5 per 100) per situar-se, amb alts i baixos, en el 52,3 en 2011.

Pas canviat. Els nivells de desigualtat a Espanya van anar baixant des de mitjans dels vuitanta fins l'any 2005, quan es va arribar a la mitjana de l'OCDE i de la UE, en uns temps en que la tònica general era la contrària, fins i tot als països del nord d'Europa.El fet que la desigualtat no experimentés cap reducció en el posterior període de creixement i expansió econòmica, malgrat la seva intensitat i extensió temporal, demostra que la creació d'ocupació, per si sola, no porta implícita una reducció de la desigualtat. Això s'està constatant amb especial notorietat en l'últim període de l'actual crisi econòmica i financera. L'evolució de la distribució de la renda torna a anar amb el pas canviat en relació amb la majoria dels països industrialitzats. La renda del 20 per 100 de la població amb majors ingressos a Espanya va passar de ser 5,3 vegades superior a la renda del 20 per 100 de la població amb ingressos més baixos l'any 2007, a ser 6,8 vegades superior el 2011, la qual cosa segons el CES “situa a Espanya al capdavant de la desigualtat a la UE”, al costat d'Irlanda. Si combinen això amb el que va passar durant l'expansió, la conclusió segons el consell és que “la desigualtat ha mostrat ser més sensible a les recessions que a les expansions, augmentant en les primeres però no reduint-se en la mateixa proporció en les segones”. A la UE, en canvi, els nivells de desigualtat s'han mantingut o han augmentat molt poc durant la crisi. I l'atur ha fet augmentar la desigualtat a Espanya més que a Itàlia Grècia i Portugal.