Les elits empresarials i polítiques del Fòrum Econòmic Mundial de Davos es declaren preocupades per l'alta desigualtat de riquesa que hi ha entre els més rics i els més pobres, l'ONG Intermón Oxfam assegura que la concentració del 46% de la riquesa mundial en mans de l'1% de la població representa un nivell de desigualtat sense precedents que amenaça amb “perpetuar les diferències entre rics i pobres fins a fer-les irreversibles”, un informe de l'OCDE explica que les desigualtats van augmentar més entre el 2007 i el 2010 que en els 12 anys precedents, l'FMI admet que s'està agreujant la bretxa entre rics i pobres i ofereix una dada esgarrifosa: el 0,5% de la població mundial controla el 35% de la riquesa...

Sembla que l'última crisi econòmica hagi augmentat les desigualtats fins a nivells mai vistos, i que els pobres estiguin pitjor que mai perquè els rics arramben amb tot. És cert que amb la crisi han augmentat les diferències, però no està passant res que no hagi passat sempre. Almenys des de començament del segle XIX. Branco Milanovic, investigador en cap del Banc Mundial, ha calculat índexs de Gini (mesuren la desigualtat, que augmenta a mesura que s'allunya de 0 i s'acosta a 100) en els últims dos-cents anys, i la conclusió que n'ha tret és que la desigualtat global dels ingressos va augmentar de forma constant des del 1820 al 2002, amb una pujada significativa des del 1980 endavant.

Els estudis de Milanovic sobre anys més recents també aporten dades a primera vista catastròfiques, ja que abans de la crisi la diferència entre rics i pobres havia augmentat de manera espectacular: l' 1% més ric de la població del planeta -integrat en un 12% per nord-americans, i entre un 3% i un 6% per britànics, japonesos, alemanys i francesos- posseeix gairebé la meitat de tots els actius personals i va veure augmentar els seus ingressos reals en més d'un 60% del 1988 al 2008, mentre que els ingressos del 5% dels habitants més pobres del planeta, que es concentren a les regions equatorials, no van experimentar canvis en el mateix període. Vol dir això que els pobres ho són cada vegada més? Doncs no, segons el mateix Milanovic, que assegura que “probablement per primera vegada des de la Revolució Industrial, les desigualtats socials s'han reduït entre el 2002 i el 2008”. L'economista del Banc Mundial constata que el 5% de la població mundial s'ha estancat en la pobresa, però afegeix que “la sorpresa és que el terç més pobre de la població mundial també ha experimentat importants guanys en les seves rendes reals, amb increments que oscil·len entre el 40% i el 70%” en el mateix període. Aquest augment de les rendes de la base de la piràmide mundial ha permès que el nombre de pobres absoluts (els que tenen una renda diària inferior a 1,25 dòlars) hagi baixat del 44% al 23% en els últims 20 anys. “El 50% més pobre del planeta ha vist com la seva renda creixia fins a un 80% en dues dècades, començant a convertir-se en una classe mitjana global”, explica.

La relació entre concentració de riquesa i augment de pobresa també és negada per Bill Gates. L'home més ric del món, amb 78.000 milions de dòlars que en part gasta en filantropia, recorda que la pobresa extrema ha passat en poques dècades del 35% al 15% de la població mundial, i vaticina que l'any 2035 quedaran pocs països pobres. El fundador de Microsoft posa com a exemple l'Amèrica Llatina, on països com ara Mèxic i el Brasil ja són considerats països d'ingressos mitjans, i afirma que d'aquí a vint anys també podrien passar a ser-ho Bolívia, Nicaragua, el Salvador o Guatemala.

Una anàlisi de la Unicef sobre la distribució dels ingressos entre el 1990 i el 2008 destaca “l'extremadament alt nivell de desigualtat” que caracteritza els països d'ingrés mitjà, tot i que hi va augmentant el pes en els ingressos totals de les classes mitjanes i els grups més pobres; i la relativa pèrdua d'ingrés o estancament de les classes mitjanes i baixes en favor de grups més rics, tant en països d'ingressos baixos com d'ingressos alts.