Els sindicats acceleren les fusions internes
La crisi i la forta caiguda d'ingressos força CCOO i la UGT a simplificar estructures i reduir federacions per estalviar costos
Els sindicats majoritaris afronten el seu propi procés de reestructuració. Els efectes d'una crisi que ha reduït les afiliacions i les quotes, però també -i especialment- les subvencions de les administracions i els programes de formació, han deixat un escenari econòmic complicat, i per això ara una de les prioritats és la de reduir costos per equilibrar el balanç.
En aquest context tant CCOO com la UGT han engegat un important procés de fusions internes que ha de servir per reduir considerablement les seves estructures. En el cas del sindicat dirigit per Cándido Méndez, l'objectiu marcat és el d'arribar al 2017 amb tres grans federacions en comptes de les set actuals, tot i que l'agreujament de la crisi interna de l'organització -esquitxada per les sospites de frau a Andalusia- està accelerant els moviments.
Una de les primeres fusions serà la de la federació de transports, comunicacions i mar amb la federació de comerç, hostaleria, turisme i joc, que de fet es va començar a cuinar fa ja dos anys. Està previst que el proper 28 de març quedin dissoltes les dues federacions i un dia més tard es constitueixi la nova federació fusionada a àmbit de l'Estat.
Això serà després de discutir les més de 600 esmenes presentades al procés, i que en tot cas, tal com explica el secretari general de la federació de transports de la UGT de Catalunya, Joan Moreno, “no han d'impedir l'èxit de la fusió”.
Efecte en la plantilla.
En tot cas la UGT té en marxa ja un ERO per a 55 persones a Catalunya, cosa que suposa la cinquena part de la seva plantilla. La fusió de transports i comerç obrirà la porta a nous moviments que han d'acabar desembocant en la creació de tres grans federacions, la d'indústria, la de serveis públics i la de serveis privats.
Segons els primers comptes que fa públics el sindicat, el 2012 va tancar amb un benefici d'1,6 milions d'euros, amb uns ingressos propis de 25,45 milions d'euros i una aportació de l'administració via programes subvencionats de 5,39 milions d'euros.
L'escassa transparència exercida fins ara fa difícil establir comparacions i evolucions, però un bon referent del que estan patint els comptes dels sindicats pot ser el balanç de CCOO a Catalunya.
El 2009 el sindicat va registrar prop de 20 milions d'euros d'ingressos per activitats subvencionades, el 42% del total. La previsió per a aquesta partida l'any passat era de 2,3 milions d'euros, el 10% del conjunt d'ingressos.
La forta caiguda de les transferències per subvencions obliga els sindicats a reforçar els seus ingressos propis, però la crisi no ajuda ni de bon tros a guanyar afiliats i quotes. Per això CCOO també té avançat el seu propi procés de fusions internes.
El sindicat dirigit per Ignacio Fernández Toxo ultima la fusió de les dues federacions d'indústria -la del metall i la de química- i preveu tenir-la enllestida el proper mes d'abril. La secretària de comunicació de CCOO, Dolors Llobet, explica que aquest moviment està motivat en part pels canvis introduïts amb la reforma laboral respecte de la negociació col·lectiva, però admet també “que la situació econòmica fa que sigui més fàcil plantejar aquesta qüestió”. I és que el sindicat ja es va plantejar el 2008 la mateixa fusió però aleshores la iniciativa no va reeixir.
Un cop es tanqui aquesta fusió, CCOO seguirà endavant amb la unió de les federacions de serveis financers i serveis administratius amb comerç, hostaleria i turisme, i de les federacions de construcció i fusta amb serveis privats. Llobet descarta, però, que aquests processos es tradueixin en una reducció de la plantilla del sindicat, que fa un parell d'anys ja va prescindir de 47 treballadors.
La reestructuració als sindicats majoritaris ha tingut també la seva versió patronal a la CEOE, on el seu president, Joan Rosell, ha dirigit un procés d'aprimament d'estructura i plantilla que ha implicat prescindir d'una quarta part dels treballadors en tres anys. I la situació no és millor a les sectorials i les territorials, on els comptes han experimentat importants retallades en els darrers anys.
El nou context també ha posat en evidència la necessitat de donar més llum als pressupostos d'unes organitzacions que s'han finançat en bona part amb recursos públics però que no han tingut l'obligació de retre comptes públicament.
Un pas més per facilitar la unió sindical
Tot i que de moment la fusió entre CCOO i la UGT ha quedat aparcada i substituïda per la fórmula més superficial de la ‘unitat d'acció sindical', el cert és que el deteriorament dels ingressos i la crisi oberta pel presumpte frau a la UGT d'Andalusia -i que ha amenaçat amb tenir les seves conseqüències en el finançament que arriba des de Brussel·les- podrien acabar per donar un impuls més, i aquest cop definitiu, a la unió de les dues grans centrals sindicals.
En aquest sentit el secretari general de la federació de transports de la UGT a Catalunya admet que els processos de fusió interna que han engegat els dos sindicats “podrien ser un element facilitador en aquest camí”.
La fusió no només podria donar oxigen als comptes dels sindicats sinó que també podria ajudar a reforçar unes organitzacions que s'han vist en part qüestionades en el seu paper durant aquests anys de crisi econòmica. La crítica a una suposada pèrdua de contacte amb les bases ha estat recurrent en aquesta darrera etapa, però Dolors Llobet (CCOO) rebutja que respongui a un procés real. “Si realment s'hagués produït aquesta pèrdua de contacte no hi hauria el volum de mobilitzacions que tenim als carrers, no ho hauríem pogut organitzar.”