Opinió

editorial

Com fer créixer el negoci bancari

Si que s'observen tímides millores en els agregats macroeconòmics i es pot presumir, sense ser excessivament optimista, que l'activitat econòmica es pot recuperar i, en conseqüència, el crèdit. En tot cas, però, difícilment aquest redreçament tindrà prou solidesa per tornar enlairar el negoci bancari, que actualment navega amb uns marges d'interessos realment molt modestos, que fan pensar que el bans hauran d'esmerçar molts esforços si volen tornar a assolir rendibilitats acceptables, des del negoci genuïnament bancari. Certament, el context actual, en què l'activitat econòmica només apunta indicis de revifalla, no aporta fets, i el preu del diner està en mínims històrics, no ajuda, però tampoc contribuirà a progressar una actitud passiva a l'espera de temps millors. Els bancs hauran de fer nous esforços a la cerca d'eficiència per la via de la millora tecnològica i atendre als nous signes comercials dels temps: en un mercat com el nostre, de població envellida, és previsible que la demanda vingui més aviat de la banda de productes d'estalvi a llarg termini, lligats a la jubilació, mentre que la venda de productes de crèdit ja no tornarà a ser el que era. Així doncs, hauran els seus models de risc als nous perfils demogràfics. Així mateix, a l'hora d'invertir, la banca haurà de posar el focus en altres sectors, tot el ventall que té a veure amb l'oci, la sanitat o els que contribueixin a una millora de la productivitat. Tenir noves perspectives, però després d'haver-se adequat als nous marcs de regulació. Els bancs europeus se sotmeten a la tardor vinent a un examen, que els bancs espanyols l'afrontaran molt ben capitalitzats, però amb un cartera de deute sobirà potser excessiva per als estàndards que ara volen imposar les autoritats europees, en el camí cap a la unió bancària.

Més pressió davant la consulta

A mesura que s'aproxima la data de la consulta per saber que pensa el poble de Catalunya proliferen les accions i propostes per una banda i per l'altra. Les declaracions i contradeclaracions són a l'ordre del dia. Però les darreres setmanes el món empresarial ha intensificat les reunions, trobades i pressions als polítics que, en la major part dels casos, van en la línia d'intentar trobar diàleg. Davant d'aquest posicionament legítim dels que volen seguir com ara o els que volen anar a votar per assolir la independència per viure millor es desprèn que com més informació es disposa millor serà l'elecció. Davant d'aquest panorama observem l'embolic que suposa la presentació de les balances fiscals. El ministre d'Hizenda, Cristobal Montoro primer va dir que les presentaria, després que canviaria els mètodes de càlcul i finalment diu que sí que es podran veure els números que Catalunya paga amb impostos i que entre 11.000 i 16.000 milions d'euros ja no tornen en funció del tipus de càlcul emprat. Aquests canvis de decisions no ajuden al ciutadà. Com tampoc la judicialització del català un dia sí i l'altre també. L'empresa ha de fer la seva feina però la societat segueix el procés i en pren nota. I parlant de pressions, cal recordar les paraules del líder d'ERC, Oriol Junqueras va presentar a Brussel·les fa dos mesos quan es va mostrar convençut de la disposició de Catalunya a arribar a paralitzar l'economia una setmana per pressionar per la consulta. La pressió no la podria assumir només el món empresarial. El futur és responsabilitat de tothom.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.