Si que s'observen tímides millores en els agregats macroeconòmics i es pot presumir, sense ser excessivament optimista, que l'activitat econòmica es pot recuperar i, en conseqüència, el crèdit. En tot cas, però, difícilment aquest redreçament tindrà prou solidesa per tornar enlairar el negoci bancari, que actualment navega amb uns marges d'interessos realment molt modestos, que fan pensar que el bans hauran d'esmerçar molts esforços si volen tornar a assolir rendibilitats acceptables, des del negoci genuïnament bancari. Certament, el context actual, en què l'activitat econòmica només apunta indicis de revifalla, no aporta fets, i el preu del diner està en mínims històrics, no ajuda, però tampoc contribuirà a progressar una actitud passiva a l'espera de temps millors. Els bancs hauran de fer nous esforços a la cerca d'eficiència per la via de la millora tecnològica i atendre als nous signes comercials dels temps: en un mercat com el nostre, de població envellida, és previsible que la demanda vingui més aviat de la banda de productes d'estalvi a llarg termini, lligats a la jubilació, mentre que la venda de productes de crèdit ja no tornarà a ser el que era. Així doncs, hauran els seus models de risc als nous perfils demogràfics. Així mateix, a l'hora d'invertir, la banca haurà de posar el focus en altres sectors, tot el ventall que té a veure amb l'oci, la sanitat o els que contribueixin a una millora de la productivitat. Tenir noves perspectives, però després d'haver-se adequat als nous marcs de regulació. Els bancs europeus se sotmeten a la tardor vinent a un examen, que els bancs espanyols l'afrontaran molt ben capitalitzats, però amb un cartera de deute sobirà potser excessiva per als estàndards que ara volen imposar les autoritats europees, en el camí cap a la unió bancària.