El recurs a la reproducció assistida ha experimentat un augment progressiu en les darreres dècades. La raó, tal com s'ha explicat moltes vegades, té a veure amb l'increment de l'edat mitjana en la qual les dones es decideixen a ser mares. Segons els experts, a partir dels 35 anys l'eficàcia dels òvuls cau i són moltes les persones que han de recórrer a tractaments mèdics. Malgrat que aquests tenen un cost elevat i que la majoria es fan en la sanitat privada, la crisi no ha modificat aquesta tendència a l'alça de la reproducció assistida.

Així ho reflecteixen les darreres dades públiques de la Generalitat sobre aquest àmbit. L'estadística de la reproducció humana assistida, que elabora cada any el Departament de Salut a partir de les dades de tots els centres catalans que realitzen aquestes tècniques -i que estan obligats a aportar per llei- constata que entre el 2009 i el 2011 -l'últim any del qual es disposen dades oficials- va augmentar un 20,45% el nombre de dones que es van sotmetre a un tractament d'aquest tipus.

Més enllà de la dada general, l'estudi constata que gran part d'aquest increment es deu a les dones que resideixen a l'estranger i que vénen fins a Catalunya per fer-se un tractament. Aquest col·lectiu va augmentar un 26,22% entre el 2009 i el 2011, i es va gairebé triplicar en cinc anys. Les clíniques catalanes també han notat aquest increment. Ramon Aurell, cap del servei de reproducció assistida de l'hospital Quirón Barcelona, assegura que, del total de dones receptores d'òvuls que passen pel seu centre, un 50% són d'altres països, un percentatge que ha anat a l'alça en els darrers anys.

Des del Barcelona Centre Mèdic, una iniciativa creada per institucions, centres mèdics i hotels per impulsar el turisme sanitari a la capital catalana, la directora gerent, María José Miravitlles, comenta que el camp de la fertilitat és un dels que més pacients estrangers atreu cap a Barcelona. De les aproximadament 2.000 peticions d'informació que arriben al BCM, entre el 15% i el 20% corresponen a aquest àmbit.

De fet, Aurell s'atreveix a afirmar que Catalunya en general i Barcelona en particular s'han convertit en la primera destinació europea per a aquesta mena de tractaments. Els motius, segons coincideixen aquest metge i la responsable del registre de reproducció assistida del departament, Roser Bosser, són el prestigi que han adquirit les clíniques catalanes en aquest àmbit i també una legislació menys restrictiva que en altres països del continent europeu.

Per exemple, a França o a Itàlia està prohibida la donació d'òvuls, i al segon, tampoc es poden congelar els embrions. Per això, en el cas de dones de més de 42 anys -una edat a partir de la qual l'eficàcia dels tractaments amb òvuls propis no arriba al 2%, segons els experts-, una sortida cada cop més recurrent és desplaçar-se a l'Estat espanyol per fer un tractament que inclogui donació d'òvuls. També vénen moltes dones d'Anglaterra, on la donació està permesa, però no és anònima ni remunerada, de manera que les llistes d'espera són més llargues.