EDITORIAL
Reequilibri turístic al territori
Catalunya és una destinació turística de moda. Només cal veure algunes xifres que demostren l'interès d'aquesta destinació. L'any 2013 Catalunya va rebre 15,6 milions de turistes estrangers d'un total de més de 20 milions de visitants que va acollir. Una altra xifra interessant va ser la dels diners que es van deixar aquí aquestes persones que malden per conèixer Catalunya, concretament 14.022 milions d'euros. Però si anem una mica més enllà de la fredor de les xifres, la primera conclusió és que aquests visitants es concentren en un 20% del territori. Concretament, el 84% van dormir en hotels, apartaments turístics i càmpings de les marques turístiques Costa Brava, Costa Daurada, Costa barcelonina i Barcelona. Això vol dir que només un 16% dels que van venir a Catalunya es van estar a les comarques de l'interior. En vista d'això, hi ha molta feina a fer perquè una part d'aquests visitants també puguin descobrir destinacions fora del litoral o de la capital catalana. D'aquesta manera, s'aconseguiria dos aspectes prou importants. El primer, fer arribar alguns recursos econòmics en hotels i destinacions allunyades del gran nucli de població situada a l'àrea metropolitana de Barcelona. L'altre aspecte seria el fet de poder alleugerir la concentració turística en indrets on ja hi ha més habitants. També és veritat que si el turista es concentra a la platja i a Barcelona és perquè el motiven aquestes destinacions. I, a més, també hi influeixen les infraestructures de primer nivell com ara els aeroports de Barcelona, Girona i Reus o les instal·lacions del Port de Barcelona, pensades per rebre milions de creueristes. Tot i així, l'administració catalana i la local estan treballant en la promoció de productes turístics situats a les comarques de l'interior. Hi ha projectes com ara fer anar passatgers des de Barcelona fins a les grans ciutats per on passa el tren d'alta velocitat. Potenciar el reequilibri territorial turístic, ni que sigui a poc a poc, seria una bona estratègia perquè poguessin gaudir totes les comarques d'un sector que funciona prou bé.
El càlcul de les balances fiscals
En pocs mesos es presentaran les conclusions i els números dels diversos càlculs sobre les balances fiscals entre les comunitats autònomes. Després de dues setmanes d'una certa tensió i de diversos canvis estratègics i de comunicació del ministre Montoro, finalment es podran saber els números. Hem volgut fer aquesta setmana un debat entre dos experts, Marta Espasa i Ángel de la Fuente, dues concepcions que representen dues maneres de veure el problema, des del punt de vista del territori o de les persones. Molt possiblement una de les estratègies del ministeri serà crear confusió amb molts números perquè ningú acabi d'entendre la realitat. I una realitat és que en un dels mètodes emprats Catalunya perd uns 16.000 milions d'euros cada any. Sí, és veritat que en altres tipus de càlculs aquesta xifra se situa en uns 11.000 milions. Sigui com sigui s'està parlant de molts milions que es recapten i que no tornen. Aquesta realitat no es pot disfressar ni manipular. Llavors al govern estatal l'únic que se'ls acut és dir que no està bé presentar les balances fiscals perquè anima els independentistes. Aquest és precisament el quid de la qüestió. El tracte desigual que reben alguns territoris com Catalunya és una de les causes pel qual ens volem governar sols.