Reforma local sense cap ni peus
L'eficàcia i eficiència del principi de subsidiarietat -que les decisions es produeixin en el nivell administratiu més baix possible, i que les instàncies superiors només intervinguin si les inferiors no se'n surten- es pressuposen des que està inclòs en els Tractats de la Unió Europea. La interpretació que d'aquest principi descentralitzador fan PP, CiU i UPN amb la llei de reforma de l'administració local és molt original, ja que en primer lloc capolen la possibilitat dels ajuntaments de donar -amb els seus recursos- als ciutadans serveis que d'altra manera aquests no tindrien perquè no els proveeix el responsable, que és precisament l'administració superior: un 30% dels pressupostos municipals es destinen a serveis, com escoles, que no haurien de donar però que donen per suplir la ineficàcia dels altres. La solució no és garantir que qui ha de donar el servei el doni, sinó prohibir als ajuntaments fer coses impròpies, i que el ciutadà es foti. El més gros, però, és que en nom de l'eficiència econòmica s'amenaça de retirar les competències genuïnes dels ajuntaments als que no puguin demostrar que no les exerceixen a un cost estàndard, obligant-los a traspassar-les a les diputacions. S'ha de ser molt inepte per pensar que una contracta de recollida d'escombraries en un poble sortirà més barata si el concurs el convoca la diputació que si ho fa l'ajuntament. Una proposta d'engreix de les diputacions tan absurda que aquestes rebutgen el regal assegurant que no tenen prou mitjans per digerir-lo. El fet insòlit que una administració rebutgi l'oportunitat de remenar més cireres és la demostració més clara que aquesta llei no té ni cap ni peus.
Primera pedra de la hisenda pròpia
El procés pel dret a decidir, a nou mesos de la data de la consulta, és imparable. I al mateix temps les dues parts, és a dir Catalunya i l'Estat espanyol, cada dia estan més allunyades defensant lícitament les seves posicions. Aquesta setmana hem viscut un fet paradoxal. Pràcticament a la mateixa hora el Congrés de Diputats votava una moció proposada per Rosa Díez, del partit populista UPyD, amb el suport del PP i PSOE contra “el pla d'Artur Mas” per convocar una consulta sobiranista a Catalunya. Res de nou en el resultat de la votació. El president de la Generalitat, diversos consellers i els quatre presidents de les diputacions catalanes posaven la primera pedra de la futura agència tributària catalana. Els empresaris demanen diàleg però si una de les parts no vol parlar perquè no està d'acord amb la democràcia més pura que és fer una consulta, doncs no hi ha res a dialogar. I més quan amb 35 anys de democràcia, en l'àmbit econòmic els números per a Catalunya cada any són pitjors. Cal recordar una vegada més que el dèficit fiscal és entre 11.000 i 16.000 milions d'euros en funció del tipus de càlcul emprat. Per això seria molt fàcil poder fer una consulta per saber l'opinió de tots els catalans per decidir, d'una vegada per totes, el nostre futur.
Així, dijous, en un acte solemne al Palau de la Generalitat, es va presentar Tributs de Catalunya, la marca de la hisenda catalana. En definitiva, és una xarxa de 53 oficines de recaptació d'impostos, ampliable a 151 i amb uns 1.399 empleats públics i un portal informàtic. Segons els resultats de la consulta Catalunya recaptaria i gestionaria els impostos, una estructura d'Estat clau per al futur de qualsevol país.