Un mateix matí, dos escenaris i dues direccions polítiques. Dijous, mentre al Congrés dels Diputats s'aprovava una moció d'UPyD -amb el suport del PP i el PSOE- que s'oposava “taxativament” al “pla secessionista” de la Generalitat, a la seu del Govern català es presentava Tributs de Catalunya, el que es considera l'embrió de la hisenda pròpia catalana.

Aquesta iniciativa suposar avançar un pas més en l'acord de col·laboració tributària que la Generalitat i les quatre diputacions catalanes van signar al setembre. El treball conjunt ha permès la creació d'una pàgina web (tributs.cat) des d'on els ciutadans poden fer gestions tributàries, així com tenir una xarxa de 53 oficines arreu del territori català que faciliten les gestions a través de la finestreta única.

De moment, aquest organisme només gestionarà els tributs de la Generalitat i les quatre diputacions catalanes, però aspira a convertir-se en l'estructura a través de la qual es gestionin tots els impostos generats a Catalunya. I, segons els terminis fixats a l'acord entre CiU i ERC, Catalunya hauria de recaptar tots els impostos que es generen aquí abans del juliol.

La solemnitat que se li va donar a l'acte -presidit per Artur Mas i amb presència de Joana Ortega, Andreu Mas-Colell, Francesc Homs i els presidents de les quatre diputacions- va deixar clara la importància que el Govern dóna al que considera primera estructura d'Estat. Mas va legitimar la posada en funcionament d'aquest organisme per la necessitat de fer front a la “pulsió centralista” de l'Estat espanyol, “amb lleis que erosionen l'autogovern, i un control exhaustiu de les nostres finances, amb dependència de l'Estat”. Tot i això, va matisar que Tributs de Catalunya no era un “pols contra l'Estat”, sinó una aposta per una Catalunya millor".

Com era d'esperar, les crítiques per part del PSC, PPC i C's no es van fer esperar. Mentre els socialistes catalans parlaven d'“indecència” pel fet que el Govern defensi la consulta mentre presenta un instrument associat, segons ells, a la independència, C's acusava Mas de “fer volar coloms i vendre fum”. I el PPC advertia que cada pas cap a la hisenda pròpia suposava posar barreres al diàleg amb l'Estat.

Precisament els governs espanyol i català han estat els destinataris de dures crítiques per part de Pimec. La patronal catalana acusava aquesta setmana de “manca de sensibilitat” cap a la petita i mitjana empresa en les seves polítiques a les dues administracions. Es queixen de l'increment de la pressió fiscal, l'augment de l'energia i la reiterada manca de crèdit. Per fer patent aquest disgust, Pimec ha organitzat un acte reivindicatiu que tindrà lloc el proper 19 de març al Palau de Congressos de Catalunya amb el lema Diguem prou.

També hi ha hagut protestes des del sector porcí. Un centenar de ramaders es van concentrar a Lleida i a Vic per demanar solucions urgents per reprendre l'activitat de les plantes de cogeneració de tractament de purins, evitar-ne el tancament i permetre així la continuïtat de les explotacions.

I per tancar el repàs setmanal de les reivindicacions, institucions i societat civil de Lleida i Tarragona han fet front comú per exigir la gratuïtat del peatge de l'AP-2 per evitar més morts a l'N-240.

En el terreny empresarial, dues grans companyies espanyoles han estat notícia aquesta setmana. Per un costat, Iberdrola, que ha anunciat que invertirà menys en territori espanyol i més a altres països com ara Escòcia, EUA i Mèxic. El seu president, Ignacio Sánchez Galán, ha insinuat que la raó és la reforma energètica en afirmar que les inversions es destinaran als projectes i països que gaudeixin d'una regulació previsible i estable.

Per altra banda, el Santander ha estat sancionat per la CNMV amb 16,9 milions per una infracció molt greu i un altra de greu, en l'emissió del producte Valores Santander.

A Catalunya les notícies empresarials han estat més positives. Caprabo ha renovat la seva xarxa de supermercats després d'invertir 80 milions. També s'ha sabut que Aeronpark, que es dedica al manteniment d'avions, crearà 8 llocs de treball directes i 20 d'indirectes amb la seva nova plataforma a l'aeroport de Lleida-Alguaire.