Falsedats sobre els immigrats
La Xarxa BCN Antirumors lluita contra dotze brames que s'escampen sobre suposats privilegis dels estrangers
No hi ha ajuts específics per a negocis regentats per immigrats.
El 2010 es va crear a Barcelona la Xarxa BCN Antirumors, formada per més de 400 entitats i persones a títol individual amb la finalitat de lluitar “contra els rumors negatius i sense fonament que dificulten la convivència en la diversitat”. En l'àmbit de la immigració, dóna als seus voluntaris arguments contra dotze rumors. “Ens estan envaint”. El nombre d'estrangers residents l'1 de gener del 2011 a Barcelona se situa en 278.320, el 17,3% dels residents de la ciutat. Segons les projeccions del Ministeri de Sanitat espanyol, el 2050 els majors de 65 anys seran 16,3 milions –amb un percentatge de la població (33,25%) que en tot el planeta només superarà el Japó, i la immigració ajuda a rejovenir la població local, ja que només el 2,1% dels residents d'origen immigrant tenen més de 65 anys.
“Copen els ajuts socials”. Per accedir a les prestacions cal complir una sèrie de requisits que tenen a veure amb la situació econòmica i familiar del demandant i no amb la seva nacionalitat. No hi ha cap prestació específica assignada a estrangers. Les ajudes i prestacions estan subjectes a condicions específiques d'accés com, per exemple, disposar de permís de residència; per això, els sense papers només poden accedir als ajuts d'emergència.
“No paguen impostos”. “Reben ajuts per obrir comerços, no els inspeccionen”. No hi ha ajuts específics o bonificació fiscal per a negocis regentats per persones immigrades. El comerç immigrant té les mateixes obligacions fiscals i laborals que el comerç autòcton. Els comerciants estrangers, per tal de renovar els permisos de treball, han de demostrar que compleixen les obligacions tributàries i de Seguretat Social. Les botigues regentades per immigrats no poden obrir quan volen: ho han de fer, com les altres, ajustant-se al que marca la normativa vigent.
“Abusen dels serveis sanitaris i col·lapsen les urgències”. La població estrangera fa servir els serveis sanitaris com qualsevol altre ciutadà, però ho fa amb menys freqüència. Aquesta menor intensitat en la utilització es dóna en totes les franges d'edat i independentment del país de procedència. De mitjana, els infants es visiten gairebé dues vegades menys a l'any i els adults, quatre.
És un error vincular la immigració irregular amb el turisme sanitari. Aquest és molt minoritari i està protagonitzat per ciutadans de la Unió Europea. Només 4 de cada 100 persones immigrades tenen la salut com a raó principal per venir al nostre país. De fet, és habitual que en cas d'una malaltia greu les persones estrangeres optin per retornar als seus països d'origen si tenen allà els seus familiars més propers.
“Estem perdent la identitat”. La cultura catalana evoluciona i es renova a partir d'aportacions de catalans i catalanes d'origen immigrat. En gastronomia, la mona de Pasqua té un origen àrab. La “munna”era un regal que els moriscs feien als seus senyors.
“Viuen apinyats i fan baixar el nivell dels pisos”. Al 2010, la mitjana d'ocupació de les llars de Barcelona era de 2,5 persones. De les 658.623 llars de la ciutat, només a 21.737 hi vivien més de 5 persones, sense tenir en compte la superfície.
“Fan baixar el nivell de les escoles”. A Catalunya, el percentatge d'alumnes immigrants a les escoles el curs 2009/2010 era del 13,5%. Només el 15,5% d'alumnes amb beques de menjador són de nacionalitat estrangera.
“Prenen treball”. El 2010, 859.000 famílies espanyoles tenien alguna persona treballadora de la llar, tot i que només estaven donades d'alta a la Seguretat Social 295.000 persones. És a dir, més de mig milió de famílies ocupadores no complien les seves obligacions legals.
“No es volen integrar”.L'any 2011, el 31,3% dels matrimonis a Barcelona van ser mixtos (un/a estranger amb un/a nacional), una xifra superior a la dels matrimonis formats per dos cònjuges estrangers, el 10%.
El retorn dels que es queden sense feina
J.PLes estadístiques desmenteixen el mite que els estrangers es queden a Catalunya i Espanya encara que no tinguin feina, per aprofitar-se dels ajuts socials. Ja al principi de la crisi, l'any 2009, el saldo migratori a Catalunya va ser negatiu, amb 25.023 sortides més que arribades. La tendència va anar creixent, fins que l'any 2012 el saldo migratori negatiu va ser de 63.262 persones, a conseqüència del qual Catalunya va perdre població per primera vegada des de la Guerra Civil.
L'informe Efectes del canvi de cicle econòmic sobre les tendències demogràfiques publicat pel Departament d'Economia l'any passat ressalta que l'explicació del declivi demogràfic a Catalunya es deu al comportament de la immigració, ja que la recessió ha portat a una “sortida neta de població estrangera i autòctona cap a l'estranger” per trobar “millors oportunitats laborals”.
Els estrangers vénen quan hi ha feina, i quan s'acaba, molts se'n van. Segons l'INE, durant el primer semestre del 2013 Espanya va registrar un saldo migratori negatiu de 124.915 persones, un 50% més gran que el del semestre anterior, produït per un descens de la immigració en un 11% i un augment de l'emigració en un 10,7%. En el cas dels espanyols, el saldo migratori és de -24.860 en el semestre (39.690 van emigrar i 14.831 van immigrar), i a Catalunya hi va haver 31.330 sortides més que entrades. De les 259.227 persones que van deixar Espanya, la gran majoria ( 219.537) eren estrangeres, i les nacionalitats predominants van ser les de Romania (37.018 emigracions) i el Marroc (27.362), que són a més les nacionalitats majoritàries entre la població estrangera resident. L'any 2012, en canvi, els descensos més grans es van registrar entre la població equatoriana i la colombiana, amb descensos del 10,7 i el 12,7%, respectivament.
El descens de població estrangera és superior al del nombre de persones que tornen al seu país d'origen perquè n'hi ha moltes que han adquirit la nacionalitat espanyola. Durant l'any 2012, la població resident a Espanya va baixar en 90.326 persones, però la població de nacionalitat espanyola va créixer de 73.024 perquè van adquirir la nacionalitat 94.295 estrangers. De la mateixa manera, durant la primera meitat del 2013, la població total va baixar de 118.238 però l'espanyola va créixer de 83.956 persones, amb 123.967 nacionalitzacions.
L'INE assenyala que molts equatorians i colombians nacionalitzats espanyols tornen als seus països d'origen, on ara hi ha millors oportunitats de guanyar-se la vida.
