El president del Consejo Superior de Deportes, Miguel Cardenal, assegura que amb el cas Neymar el Barça està sent assetjat i és objecte d'un judici paral·lel, destacant que sempre ha complert les seves obligacions tributàries. S'oblida de dir que a vegades ho ha fet obligat per sentències del Tribunal Suprem que donen la raó a Hisenda quan no accepta estructures d'enginyeria financera creades perquè els jugadors paguin menys impostos. Si ara, a conseqüència d'una investigació judicial que l'imputa frau fiscal, ha pagat 13,5 milions d'euros en concepte de més retencions en l'IRPF a Neymar, el 2010 el club va acabar de pagar 60,3 milions pel mateix concepte: irregularitats en les retencions pels salaris de futbolistes en els períodes 1990-1993 i 1996-1999.

La discussió d'ara és sobre si part del que la junta dirigida per Sandro Rosell va pagar a diverses societats per contractar el jugador ha de tributar al Brasil per l'impost sobre societats o a Espanya com a rendiments del treball, i el club diu que paga abans que Hisenda reclami “a la vista de l'existència d'una possible divergència interpretativa”.

En l'etapa de Josep Lluís Núñez, la primera divergència interpretativa va ser sobre si era correcte pagar la meitat dels salaris a través d'una societat que gestionava els seus drets d'imatge, que suporten una fiscalitat més baixa. Una pràctica generalitzada en els clubs. Per exemple, l'Agència Tributària va reclamar el 1996 al Real Madrid 1.585 milions de pessetes (9,5 milions d'euros) per motius semblants en el període 1990-1993, tot i que en aquest cas el Suprem va acabar donant la raó al club l'any 2010.

Per posar fi a les interpretacions, l'any 1996 es va incloure en l'IRPF l'anomenada regla 15/85: només poden tributar com a drets d'imatge (30% per impostos sobre societats a Espanya, zero si es paga a través de societats radicades en paradisos fiscals) el 15% dels ingressos totals del jugador, i el que superi aquest percentatge paga IRPF (fins al 56% a Catalunya). Els enginyers financers del Barça van tornar a posar-se a la feina per estalviar diners als jugadors (i al club, ja que negocien un sou net, i a més pagament en salari correspon pagar més retencions a compte). Els dotze contractes -scouting, sponsoring, drets d'imatge, préstec, federatiu...- de l'operació Neymar són un rècord, però en aquells temps ja sabien complicar-ho força. La solució que van trobar és que el jugador cobrés per cessió dels drets d'imatge no només del Barça sinó també de TV3. L'argument era que si el jugador no era empleat de la televisió, el que aquesta li pagués a través del club quedava fora de l'àmbit de la regla 15/85. Però l'Agència Tributària va sortir amb una altra divergència interpretativa, que el Suprem ha ratificat amb una sèrie de sentències. Com la de l'any passat, que condemna Rivaldo a pagar 2,75 milions d'euros en IRPF pels ingressos per drets d'imatge que una societat seva radicada a Holanda va cobrar entre 1997 i 1999 del Barça, TV3 i tres companyies més per fer anuncis. Pel mateix motiu, Figo va haver de pagar 2,4 milions; i Kluivert, 1 milió.

Messi ha pagat 15 milions d'euros en complementàries per evitar ser acusat de frau fiscal entre els anys 2007 i 2011 amb la utilització de societats instrumentals, però el seu pare no és l'inventor d'un sistema que es va generalitzar als anys noranta. Luis Enrique va haver de pagar 246.768 euros per una sentència del Suprem que li nega el dret a tributar els diners que li va pagar Nike l'any 2000 a través d'una societat intermediària, i jugadors del Real Madrid també han estat condemnats per aquestes pràctiques. Com ara Suker, condemnat a pagar 258.962 euros en IRPF per drets d'imatge pagats a una empresa holandesa quan va fitxar, en el que el Suprem qualifica de “cas típic d'enginyeria financera amb finalitats d'elusió fiscal”. O Roberto Carlos, que amb contractes entre dues societats instrumentals i dues marques havia muntat “artificis contractuals amb la finalitat de difuminar la relació personal del subjecte passiu amb el fet imposable i amb ella eludir la càrrega tributària”.