Abans de qualsevol sessió creativa de generació d'idees, és important fer una mica d'escalfament. No podem pretendre passar del no-res a la màxima creativitat. Per tant, proposo que durant cinc o deu minuts, com a mínim, dediquem un temps a exercitar la part més analògica i imaginativa del cervell. En aquest article exposo algunes idees per construir exercicis divertits i alliberadors.

1. És important dissenyar exercicis que facin interrelacionar conceptes aparentment diferents. Per exemple, què tenen en comú una sargantana, una cullera i un planeta? Doncs que comparteixen formes rodones, la lletra a, que tots tres poden contenir aigua... Quantes coses més som capaços de trobar en dos minuts?

2. Els exercicis de pensament lateral són molt útils per donar un tomb a la nostra ment, que sovint tendeix a ensopir-se creativament. Les provocacions creatives ens poden ajudar a “pensar a l'inrevés”, un factor clau si volem obtenir idees realment radicals. Per a què podria servir un paper higiènic amb forats? I una universitat en què els professors fossin bèsties salvatges?

3. Cal ensenyar els participants a visualitzar idees. Convidant-los a tancar els ulls, per exemple, els podem demanar que mirin de generar imatges sobre com serà París d'aquí a cinc-cents anys. O pensar en com es jugaria a futbol sense pilota... Ens sorprendrem de la capacitat imaginativa de la gent, sobretot si els deixem un temps per relaxar-se, concentrar-se i pensar de forma alternativa a l'habitual.

4. Qualsevol mena de joc sempre és útil per treure la pols a la nostra creativitat. Ser creatiu és jugar amb les idees, i per tant un joc pot ajudar a anar-nos-hi acostumant: combinacions de llumins, peces de Lego per fer construccions imaginatives, el famós Tangram... La idea és forçar amablement la nostra ment a sortir de la seva zona de confort.

5. Si som una mica atrevits, podem convidar els participants en la sessió creativa a fer coses que habitualment no fan. Això obre espais de llibertat a la nostra ment i ens va acostumant a veure la realitat des d'òptiques complementàries. Cantar un mantra en equip, fer una postura d'equilibri de ioga, jugar amb ninotets com si fóssim infants, fer exercicis de respiració... Qualsevol cosa no habitual és bona. Fa que sortim de l'avorriment quotidià i entrem en dimensions diferents.

6. I dibuixar... Sempre dibuixar. És interessant proposar dibuixos absurds. Com dibuixar un ucl? I un motri-serop? Com seria un exerlopte? No hi ha res millor per deixar fluir la imaginació i la fantasia que reaprendre a dibuixar coses que aparentment no tenen cap significat.

Hi ha milers d'exercicis que ens poden ajudar a desconnectar de les rutines habituals. En la lectura recomanada, per exemple, en podreu trobar centenars. A vegades fins i tot podem fer coses encara més simples: llegir revistes de temes diversos, mirar fragments de films estimulants (personalment treballo amb Yellow Submarine dels Beatles, El perfum o El Club dels Poetes Morts) o fer alguna lectura estimulant (van molt bé els contes curts de Pere Calders o de Quim Monzó, per exemple). La idea és provocar el que els neurocientífics anomenen la “desinhibició cognitiva”, que implica deixar de ser tan racionals i fer servir més la nostra intuïció i la part més arrauxada del cervell. Bona feina!