Només per als teus ulls (i per a les teves orelles)
Els recels que desperten la filtració de dades i la facilitat amb què es pot espiar un telèfon deriven en una puixança de les tecnologies que procuren el blindatge de les comunicacions
L'interès pel secret de les comunicacions és proporcional a la facilitat per espiar
El perfil d'usuari no és el particular però sí la pime per protegir-se de la competència
Des del moment en què, encara no fa ni un mes, Facebook va desafiar el vertigen financer pagant 19.000 milions de dòlars (13.800 milions d'euros) per quedar-se Whatsapp, la companyia s'ha reforçat en el seu paper d'arquetip de les comunicacions digitals. Si Mark Zuckerberg ja controlava tot el que els 1.200 milions d'usuaris de Facebook es diuen a través d'aquesta xarxa social, només faltava que, a més, tingués un ull posat en el que es teclegen els 450 milions d'addictes al Whatsapp. Més enllà de penetrar en un mercat juvenil que li és esquiu (la mitjana d'edat dels usuaris de Facebook repunta a l'alça i els adolescents deixen de sentir interès per una xarxa cada cop més atapeïda de pares i adults), l'operació destil·la certa ansietat pel control de les dades. Amb la memòria encara fresca de casos com el d'Edward Snowden, i les seves revelacions sobre l'espionatge de trucades i de correus electrònics que cometen les agències de seguretat, o les advertències de la unitat de delictes informàtics de l'Europol sobre l'increment dels atacs de hackers (pirates informàtics) a través, sobretot, de xarxes Wi-Fi públiques, s'acceleren els recels per la suposada pèrdua de privacitat que tenen els usuaris d'uns canals de comunicació que són tan còmodes, ràpids i barats com fràgils.
Fins i tot Pavel Durov, un dels creadors de Telegram (l'aplicació de missatgeria instantània que es presenta com a gran alternativa a la porositat del Whatsapp), admetia en una entrevista publicada a Eldiario.es que “cap aplicació és 100% segura”.
A Mobile High Security, una empresa catalana amb seu al Prat de Llobregat, el desmenteixen. Jordi Herrera n'és el responsable comercial i no dubta a assegurar que la tecnologia que ells procuren garanteix la inviolabilitat total de les comunicacions dels seus clients.
Mobile High Security, que té una plantilla de 8 treballadors, és el soci de Cellcrypt, la firma anglesa especialista en encriptació de les comunicacions. Herrera explica: “El producte que nosaltres venem està al mercat des de fa bastant temps però ha estat una tecnologia desconeguda.”
Doblement ignorants.
Les tecnologies d'encriptació “poden semblar molt complexes i llunyanes però no ho són gens. No cal imaginar màquines molt complicades sinó que ens limitem a instal·lar l'aplicació al telèfon i en menys de vint-i-quatre hores ja pots comunicar-te de manera segura”.
La conversa encriptada funciona sobre el canal de dades, sobre IP (3G, 4G, Wi-Fi o via satèl·lit), l'encriptació de les comunicacions només és possible quan tant emissor com receptor disposen de la tecnologia instal·lada en els respectius aparells (“l'altre telèfon ha de tenir les claus per desencriptar el que tu envies”, resumeix Herrera). Quan això es dóna, la privacitat de les comunicacions és total, tant pel que fa a trucades com a missatges: “No encriptem el contingut dels Whatsapp ni dels missatges sms sinó que tenim una aplicació pròpia que permet enviar textos.”
Sovint cal culturitzar més d'un usuari: “Hem d'insistir i dir als clients que no té sentit que es gastin els diners en la nostra tecnologia i que continuïn enviant informació per Whatsapp.”
Una de les particularitats de l'aplicació que proposa Mobile High Security és la versatilitat perquè “permet emetre i rebre trucades encriptades o normals”. És a dir, a diferència dels telèfons encriptats (vegeu peça), amb l'aplicació és possible que un mateix aparell pugui comunicar amb contactes que també porten instal·lat el sistema d'encriptació i, alhora, segueix essent igualment vàlid per mantenir comunicacions obertes amb un telèfon sense blindatge.
Per 80 euros al mes l'usuari té instal·lada l'aplicació al telèfon, però Mobile High Security confessa que “amb un telèfon no vas gaire enlloc. El normal és que una empresa et demani equipar uns quants aparells i la implantació d'uns servidors propis”. El perfil del client d'aquest servei respon a “membres de les cúpules directives de les empreses, càrrecs de l'administració pública i, en definitiva, persones que manegen informació sensible com ara registres de patents o informació interna i confidencial del personal”.
Herrera explica que “no és una tecnologia orientada per a particulars” però sí que alerta de la penetració creixent en la pime: “El pitjor enemic d'una empresa no són els hackers ni els pirates informàtics, és la competència. Hi ha informació confidencial que és molt llaminera per a la competència.”
S'eixampla el ventall per espantar espies
Durant la passada edició del Mobile World Congress, un dels petits estands (les grans marques juguen en una lliga a part) que més atenció van despertar va ser el de Blackphone. El telèfon negre (traduït literalment de l'anglès) és obra de la col·laboració entre la nord-americana Silent Circle (empresa especialista en solucions per a la comunicació segura i que va ser fundada per un ex-Navy Seal, el cos militar d'elit) i l'espanyola Geeksphone (fabricant de telèfons). El principal ganxo de l'aparell és que, suposadament, procura una seguretat total de les comunicacions. A partir d'un sistema Android modificat, el telèfon (que en breu es podrà comprar per 629 dòlars, uns 450 euros) opera amb una capa de seguretat que encripta les trucades i els missatges.
De mica en mica els estris per encriptar les comunicacions deixen de ser una raresa i fins i tot l'aeronàutica Boeing acaba de treure un telèfon que codifica els missatges. L'estri, a més, s'autodestrueix (esborra el contingut arxivat) en cas d'amenaça (robatori, pèrdua o intent de manipulació).
Més senzill, però asseguren que molt útil, és Confide. Es tracta d'una aplicació de missatgeria que encripta el text perquè només el pugui llegir el destinatari real.