Gran angular

Por generalitzada al preu de l'electricitat

Industrials i gestors energètics temen que el cost de l'energia pugui tornar a ser un cost massa pesant, i demanen un marc de preus que sigui transparent

Si el sistema es desendeuta, podria exhibir la seva competitivitat

El mercat elèctric s'ha convertit en una cerimònia de la confusió en què l'industrial pateix a causa d'una reforma del sector en què no se li garanteixen uns preus que reflecteixin la realitat de l'oferta i la demanda.

A la jornada Mercats energètics, perspectives del 2014, organitzada per Icaen i Grup de Gestors Energètics (GGE), va quedar ben clara la desconfiança dels agents del sector respecte de les iniciatives de canvi de les regles de joc per part del govern estatal. Per a Eduard Quintana, responsable de compres de la cooperativa Som Energia, és clar que al nostre mercat elèctric, “els preus no reflecteixen la realitat, si al desembre estaven a 100 euros Mwh i al febrer van caure a zero: l'electricitat no costa zero, però tampoc no pot anar a l'altre extrem, que pot ser el preu d'una tecnologia, i no s'hauria d'aplicar a l'altra.”

Enyorances.

La volatilitat del preu, que es pot incrementar amb el nou sistema de facturar la llum segons el preu del mercat majorista, provoca tant de pànic que fins i tot impulsa Vicenç Pedret, president de la Comissió d'Energia de Pimec, a dir que “enyorem l'època del preu fix, quan ens sabíem avenir al que hauríem de pagar”. Afegeix que “no hi ha transparència, no hi ha mercat i d'això se n'aprofiten les grans elèctriques d'Unesa.” Davant d'aquesta enyorança, Emili Rousaud, vicepresident del GGE, alerta que “una tarifa fixa és tornar a la mentalitat concessional, i no podem oblidar que si el preu puja és per la tarifa d'accés, la part regulada. Així doncs, cal construir un entorn més desregulat, encara que hi hagi variacions en el preu”.

Cèsar Molins, del Consell de Cambres de Catalunya, va més enllà i considera que “és un veritable disbarat que la fixació de preus es faci mitjançant una subhasta. A cada generador, segons els seus costos de producció, se li hauria de pagar un preu”. El jurista expert en el règim jurídic de l'energia Jorge Herranz tampoc no considera congruent que “es retribueixin de la mateixa forma tecnologies diferents, caldria que hi hagués diferents segments, que cada tecnologia tingués la seva pròpia cassació de preus”.

S'ha de pagar, sí, però cal saber què, com insisteix Vicenç Pedret: “L'industrial està disposat a pagar més per la llum si realment és més car generar-la.” Però cal demostrar-ho: “No pot ser que vingui una elèctrica i que et digui que com que el recent impost de generació li afecta l'Ebitda, ho ha de repercutir al rebut de la llum. Doncs si és així, que ens porti els comptes perquè ho puguem comprovar.” Des de la seva posició d'empresari de la indústria vidriera, Pedret no entén que “el govern estatal penalitzi figures com l'autoconsum, que fomenta l'estalvi, i s'estimi més definir un model que garanteixi els beneficis de les empreses d'Unesa”. El president de GGE, José Enrique Vázquez, també coincideix a considerar que és fonamental “la transparència en tot allò que té a veure amb els costos regulats, perquè no pot ser que els conceptes es canviïn cada tres dies”.

Una reforma determinada per eixugar la pesant llosa dels 30.000 milions del dèficit tarifari i que provoca reflexions pregones sobre quin model energètic i industrial volem. Com diu Rousaud, “per eixugar aquests 30.000 milions, o bé apugem la tarifa d'accés, amb la qual cosa tindrem el preu elèctric més alt del món, o bé ho traspassem als Pressupostos Generals, però aleshores no podem complir el compromís de reduir dèficit públic”. Afegeix, que “si el sistema elèctric es desendeuta, justament el nostre excés de plantes generadores ens podria donar llavors una gran capacitat competitiva. Però, és clar, per veure això ens cal visió industrial.”

Justament, si d'alguna cosa pateix la reforma que vol tirar endavant el govern estatal, és de poca visió, en anorrear les possibilitats de creixement de sectors amb qualitat estratègica, com l'eòlic i altres tecnologies renovables o la cogeneració. Com es plany Jaume Margarit, director general d'APPA, associació empresarial de les energies renovables, “amb la reforma elèctrica només s'ha volgut fer quadrar els números, amb un nou marc regulador que engega a rodar totes les inversions”. Com expressa Margarit, des sectors com l'eòlic, a l'inversor li costa d'entendre que “el governant li digui que ha de produir tant i a un cost prefixat, per després dir-li quant haurà de cobrar”. Margarit recorda als qui vulguin dissenyar una estratègia de país que “amb les renovables es passa de pagar energia a altres països a pagar inversions en aquest país”. I recorda per a qui el vulgui sentir que en tots els escenaris de futur de la UE, el pes de les renovables és gran.

Una veritable sagnia ha patit el sector de la cogeneració en els darrers mesos, que ara només pot exhibir 1.600 Mw de potència instal·lada, després de l'aturada de 2.500 Mw que va provocar l'any 2013 la pressió fiscal, amb diversos impostos. Amb un 40% de les instal·lacions aturades perquè els números no surten, l'impacte de la reforma elèctrica en aquest sector és de 995 milions d'euros menys en concepte de retribució. Javier Rodríguez, director general d'Acogen, s'interroga sobre “com pot ser que si cal generar indústria, es faci una reforma que fa perdre un 40% de la potència instal·lada, amb 805 models retributius que contradiuen el que deia l'esborrany de la llei, que la cogeneració competiria en igualtat de condicions amb altres tecnologies?”

El preu necessita més liberalització

Si ens remuntem als inicis de la liberalització del mercat elèctric, l'any 1997, podrem comprovar que aquest procés no ha estat tan decisiu com s'escauria per obtenir uns preus d'electricitat competitius: aleshores teníem 54 euros per Mwh, i ara ens trobem amb una previsió per al 2014, segons indica Alberto Bañón, director de Regulació i Afers Econòmics d'Unesa, de 50,80 euros per Mwh, i per sota dels 50 euros l'any 2015, no gaire més cares que quan es va iniciar l'obertura del sector elèctric. Des de l'associació de les grans elèctriques, Bañón exposa que “no s'avançarà pas amb la reforma pel que fa a la liberalització de tarifa, ja que en lloc d'eliminar la regulada Tarifa d'Últim Recurs (TUR), l'únic que han fet és canviar-li el nom”. En aquest context, visualitza un escenari en què “la comercialització lliure es veurà penalitzada, encara més, ja que si es referencia la nova TUR al mercat diari, caldrà presentar un preu únic, una tarifa plana, i això és el cop de gràcia per a la comercialització lliure”. Bañón recorda que molts comercialitzadors de la TUR ja es van veure abocats a l'amenaça de la fallida, i que no ha estat així perquè han fet ampliacions de capital.

Respecte a com queda el panorama del sector elèctric, a Unesa preocupa especialment que “hi ha moltes instal·lacions aturades, que no es poden tancar perquè ho impedeix la llei, i hom havia plantejat la possibilitat d'hibernar-les, cosa que esperem que finalment sigui així, dins d'un model que econòmicament es pugui considerar viable”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.