Gran angular

La pime diu prou

Pimec ultima l'acte reivindicatiu del 19 de març per mostrar la seva indignació davant una administració que els penalitza

El darrer recompte supera ja els 700 inscrits, entre empresaris, autònoms i associacions i gremis, però la voluntat de Pimec és que el 19 de març no quedi ni una sola cadira lliure al Palau de Congressos de Barcelona, amb capacitat per a 1.200 persones. La patronal de pimes i autònoms es mostra carregada de raons per organitzar un acte reivindicatiu que pretén dir justament això, que ja n'hi ha prou, “i que si el que es vol és reactivar l'economia no es pot seguir penalitzant les empreses”, destaca el president de la patronal, Josep González.

La queixa és doble. D'una banda, Pimec critica tot un seguit de mesures que estan perjudicant l'activitat empresarial –l'augment de les cotitzacions socials, l'augment del cost de l'energia, l'increment de la pressió fiscal, etc.–, però, de l'altra, també es lamenta que es legisli “pensant en la gran empresa” per sobre de les pimes i els autònoms, que són, recorda aquesta patronal, més del 95% del teixit empresarial del país.

L'acte del 19 de març que ve sorgeix, explica el president de Pimec, “de la indignació dels nostres associats”. Una indignació que es va traslladar a la junta directiva del 21 de gener passat i que va portar a convocar una reunió extraordinària a l'Hotel Sants de Barcelona que va aplegar més de 200 empresaris i autònoms, “tots amb la sensació que aquí tothom s'espavila i que els governs atenen tothom menys les pimes i els autònoms”. La paciència s'esgota i d'aquella reunió extraordinària va sorgir, per “unanimitat”, la convocatòria de l'acte Diguem prou.

L'acte vol ser de reivindicació empresarial, “res a veure amb el procés particular que viu Catalunya”, diu González. I tot i que es fa a Barcelona la patronal deixa clar que el missatge va molt orientat a Madrid, “on hi ha les competències per canviar les coses” i d'on han sortit algunes de les mesures que més han indignat pimes i autònoms. Però, sobretot, l'acte del 19 de març vol posar en evidència que el discurs dels polítics és massa sovint a l'altre extrem del que després es porta a la pràctica.

Un bon exemple d'això el dóna Vanessa Martínez, directora general del fabricant d'aromes Carinsa. L'empresa familiar fa el 40% de les vendes a l'estranger, a més de 50 països de tot el món, i això “malgrat” la poca ajuda de les administracions. “A l'hora d'anar a fora ens trobem molts problemes, amb els visats, els serveis duaners, els tràmits que et demanen per anar a vendre a fora, quan se suposa que és això el que ens ha de treure de la crisi”, explica Martínez.

La llista de greuges és llarga, però la responsable de Carinsa n'explica un de prou significatiu. “El certificat sanitari que hem d'omplir per exportar els nostres productes és un full DIN A3 que s'ha d'omplir a màquina, és evident que qui ha decidit que això sigui així no l'ha hagut d'omplir mai.” Martínez també lamenta que la pressió fiscal castigui més unes pimes “que paguen un impost de societats molt elevat, mentre que les empreses de l'Íbex 35 no passen del 5%”, o que noves mesures com la llei de l'emprenedor “siguin excessivament ambigües; només una gran empresa pot pagar minutes elevades a un despatx per interpretar com l'afecta”. En aquest sentit, la directora general de Carinsa, segona generació d'aquesta firma fundada pel seu pare el 1993 i amb una plantilla actual de 150 persones comptant les filials, alerta que “al final has de tenir moltes ganes per tirar endavant, perquè no t'ho posen gens fàcil”.

El greuge cap a les petites i mitjanes és el que ha indignat també els socis de l'Associació Catalana d'Empreses de la Neteja (Ascen), que aplega més de 200 empreses del sector. El seu president, Josep Tres, destaca que el canvi de pauta en la contractació per part de l'administració de l'Estat està torpedinant el negoci de les pimes del sector. Les compres centralitzades –incloses en l'informe Cora, de la Comissió per a la Reforma de l'Administració– “només estan beneficiant els grans grups empresarials, que són els únics que poden acudir a les licitacions d'imports elevats”. Un bon exemple és el que està passant amb les licitacions del Ministeri de Defensa. “Es planteja una licitació per a la neteja dels edificis militars a tot el territori estatal, amb un volum de 194 milions d'euros que es divideix només en set lots ja grans per si mateixos: quina pime pot acudir a aquesta licitació?” Tres es lamenta que només 23 empreses van acudir a la licitació, “el 0,6% del sector, quan abans hi anaven més de 200 firmes grans i petites; s'està fent desaparèixer les pimes com a subministradores de l'administració central”. Una situació que relega les mitjanes i petites, diuen des d'Ascen, a esperar que els grans grups les subcontractin. “En canvi, a la Generalitat estem veient un cert canvi de model que si més no deixa enrere les clàusules discriminatòries cap a les pimes.”

costos laborals.

L'augment de les cotitzacions socials també és un tema especialment sensible per a un sector intensiu en mà d'obra com ho és el de la neteja. “Estem parlant d'increments mitjans del cost de la mà d'obra d'entre el 20% i el 25%, i això, que no s'enganyin, només es pot compensar amb acomiadaments”, hi afegeix Tres.

En el cas del responsable de l'enginyeria Solid, Òscar Serret, el motiu de dir prou és “un cúmul de tràmits i bajanades que t'esgoten; realment entenc que la gent acabi optant per vendre's l'empresa perquè, tot i que potser tindrien negoci per anar tirant, és molt difícil aguantar quan ningú no t'ajuda i ningú no reconeix el teu esforç”.

Com en el cas de Carinsa, per a aquesta enginyeria amb els ulls posats al mercat exterior un dels aspectes que més cansen és l'excessiva burocràcia. “Volíem obrir una filial a Sri Lanka i calia portar gent d'allà per formar-la; el procés per aconseguir els visats va trigar cinc mesos i ens va costar 4.000 euros”, es lamenta Serret. “Fins i tot vam haver de pagar 1.200 euros per una traducció jurada d'un dels tràmits perquè el funcionari de torn no llegia l'anglès; això és absurd.”

L'acte del 19 de març preveu nou blocs en què diversos empresaris exposaran els seus testimonis sobre les problemàtiques que es troben en diferents àmbits de la seva activitat. En acabar es llegirà una llista de propostes a l'administració. Però el president de Pimec té clar que l'objectiu “no és fer una carta als Reis”, sinó deixar clar que “s'ha trencat l'acord social entre govern i pimes i autònoms”. I després, ja es veurà, Pimec no descarta una segona cita a Madrid per recollir el malestar de pimes i autònoms d'altres punts de l'Estat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.