ecolasetmana

I ara, els impostos

La possibilitat que la reforma fiscal que ultima el govern del PP inclogui algun tipus de supressió de l'autonomia fiscal de les CA és la darrera gota en el procés de centralització.

Mentre el govern català treballa en les bases del que haurà de ser la futura hisenda catalana, l'executiu de Mariano Rajoy amenaça de suprimir la capacitat de les comunitats autònomes per fixar la seva pròpia política fiscal

Mentre el govern català treballa en les bases del que haurà de ser la futura hisenda catalana l'executiu de Mariano Rajoy amenaça de suprimir la capacitat de les comunitats autònomes per fixar la seva pròpia política fiscal. Ho fa avalat per l'informe de la Comissió Lagares per a la reforma fiscal. 444 pàgines on el comitè d'experts designats pel govern espanyol posa de cap per avall tot el sistema fiscal actual, amb recomanacions com apujar l'IVA reduït al 21%, reduir les cotitzacions socials, una tarifa de l'IRPF més moderada, suprimir la deducció per habitatge i, la més polèmica, uniformar tributs autonòmics. L'objectiu, apunta l'informe Lagares, contribuir a la unitat de mercat i evitar les disparitats impositives entre territoris.

El govern de Rajoy estudiarà ara la proposta que haurà de convertir en una iniciativa legislativa abans de l'estiu, però el ministre Montoro jugava aquests dies a l'ambigüitat i la resposta des de Catalunya no s'ha fet esperar. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja ha anunciat el rebuig frontal de la Generalitat a l'enèsima amenaça centralitzadora, que titllava a més de “provocadora”.

Com provocador és sens dubte l'informe del ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, pronosticant una caiguda del 20% en el PIB català en cas d'independència. Aquest cataclisme econòmic que dibuixa l'informe Margallo no es correspon gaire, però, amb l'anunci per part de la italiana Ferrari d'instal·lar el seu primer parc temàtic europeu a Port Aventura -amb una inversió de cent milions d'euros-, o el fet que la multinacional nord-americana Amazon aposti pel Prat del Llobregat per construir un gran magatzem logístic que podria generar fins a 3.000 llocs de treball. Per cert que en aquest darrer cas la Generalitat va acusar el govern central de filtrar la notícia de les negociacions amb Amazon posant així en risc l'operació.

Més enllà de la guerra política oberta pel govern central prèvia a la consulta -i que promet acarnissar-ne els propers mesos-, aquesta setmana hi ha hagut un altre conflicte entre el governador del Banc d'Espanya, Luis María Linde, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, a compte de les darreres dades de l'IPC. Segons les dades de l'INE, la inflació interanual registrada el mes de febrer va ser del 0,0%, cosa que posa sobre la taula el risc de deflació. Així ho veu el governador del Banc d'Espanya, mentre que Montoro ha destacat que més que riscos a la recuperació la situació aporta oportunitats, com la possibilitat de millorar la competitivitat de l'economia.

Encara dins el pla macroeconòmic, aquesta setmana la Fundació de les Caixes d'Estalvi, Funcas, ha elevat a l'1,2% la previsió de creixement del PIB espanyol per a aquest 2014. Segons els càlculs de Funcas, les empreses espanyoles crearan entre aquest any i el que ve 400.000 llocs de treball, que podrien reduir al 23,5% la taxa d'atur.

Finalment dins el pla macroeconòmic aquesta setmana també hem conegut les darreres dades del ministeri de Foment respecte a la compravenda d'habitatges. Les xifres mostren un descens del 17% en les operacions el 2013, tot i que apunten a una certa estabilització del mercat.

Pel que fa a l'actualitat empresarial, destaquen aquesta setmana els resultats de Seat. L'automobilística va ser l'única marca dins el grup Volkswagen que va tancar el 2013 amb pèrdues, concretament 152 milions d'euros, un 2,9% menys que el 2012. Seat no tanca en números verds des del 2007 i de fet les previsions que fa el president del seu consell d'administració, Javier García Sanz, és que l'empresa no tornarà a guanyar diners fins al 2018, cinc anys després del que preveia inicialment el pla estratègic.

Tampoc no passa bons moments el sector eòlic. Després d'uns anys daurats les restriccions normatives fan que les empreses del sector hagin deixat de mirar l'Estat espanyol com a destí d'inversions. Així s'ha fet manifest en el marc del certamen eòlic EWEA 2014, celebrat a Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.