Salaris en caiguda lliure?
La devaluació salarial s'ha fet servir com a eina de competitivitat però afloren els dubtes sobre com afectarà la recuperació
No podem competir per preus, hem d'oferir innovació, R+D o creativitat
A curt termini, la devaluació és una bona solució que ajuda a sortir del forat
Que en els darrers anys s'ha produït a l'economia catalana i espanyola una devaluació és un fet del qual ningú no en té dubtes. Ho constaten les dades de l'enquesta de costos laborals de l'INE. Segons les dades que s'han publicat aquesta mateixa setmana, el cost salarial ordinari va caure un 0,3% entre desembre de 2012 i el mateix mes de 2013 a l'Estat, tot i que el cobrament de la paga extra dels funcionaris va fer pujar el cost salarial total, que inclou els pagaments extraordinaris. A Catalunya, la caiguda anual en el cost salarial total va ser del 0,7%.
El Banc d'Espanya encara va més enllà i, en el seu darrer butlletí econòmic, assenyala que la caiguda dels salaris en els darrers anys és major del que reflecteixen dades agregades com les de l'INE. La raó no és altra que el fet que aquestes estadístiques no contemplen els efectes que tenen els canvis en la composició de l'ocupació sobre l'evolució salarial. És a dir, no tenen en compte que el mercat de treball espanyol ha expulsat sobretot treballadors joves, de nivells formatius baixos i amb contractes temporals, i el pes relatiu dels salaris més alts és ara major en aquestes dades. Per exemple, el 2012 els salaris reals van caure un 1%, però, segons els càlculs de l'organisme regulador, ho haurien fet al voltant d'un 2%.
Les vies de la devaluació.
L'opció de la devaluació ha estat promocionada des del mateix govern espanyol. En aquesta línia van unes recents declaracions del ministre d'Economia i Competitivitat, Luis De Guindos, en què apostava per continuar amb la "moderació salarial", una tendència que considera "fonamental" i que, segons ell, ha ajudat a millorar la percepció que les institucions internacionals tenen respecte a l'economia espanyola.
No és l'únic. També les patronals han defensat la devaluació salarial com a eina per guanyar competitivitat. "La situació econòmica requeria moderació", afirma la directora de Relacions Laborals de PIMEC, que reitera que, des de la patronal catalana, es veia "necessària" la devaluació salarial. L'economista i professor de la Universitat Pompeu Fabra Sergi Jiménez, ho qualifica d'"única alternativa". Segons diu, la situació d'atur havia arribat a uns nivells dramàtics, sobretot entre un gruix de població amb baixa formació i poques expectatives de recol·locació. "Per ocupar-los", continua Jiménez, "només es pot optar per permetre els salaris baixos". "A curt termini és una bona solució que ajuda a sortir del forat", conclou l'acadèmic, que preveu que la devaluació es mantingui encara un temps.
En canvi, Callís creu que la baixada de salaris "no pot continuar indefinidament". Segons la seva opinió, hi ha alguns sectors on les retribucions als treballadors encara s'han de situar "on toca", però, en termes generals, no convé que s'eternitzi la devaluació perquè pot afectar el consum intern.
Des de Pimec, s'advoca per vincular l'evolució dels salaris a la situació de l'empresa. Segons Callís, aquesta és una opció cada cop més contemplada pels convenis col·lectius. En el cas dels d'empresa, explica, és senzill poder establir la vinculació seguint paràmetres objectius com ara el volum de vendes o els beneficis. Pel que fa als sectorials, segons diu, resulta més complicat, i normalment s'opta per fixar percentatges lineals desvinculats de l'IPC.
Efectes en el consum.
Josep Ginesta, director de l'àrea laboral de la consultora Ribé Salat, apunta un altre factor, relacionat amb el model productiu. "Si paguem amb cacauets, tindrem micos", afirma. Ginesta lamenta que la via per guanyar competitivitat sigui la baixada de costos laborals. "L'Estat espanyol i Catalunya no poden ser competitius amb preus", assegura. Segons diu, en els anys 2008 i 2009, els costos ja eren baixos respecte a altres països europeus. "Per tant, el problema no són els salaris alts", conclou. Ginesta deixa clar que Catalunya i l'Estat espanyol no poden competir per preus amb economies com les dels països de l'est, de la Xina o del Sud-est asiàtic. "El valor afegit que oferim ha de ser la innovació, l'R+D, la creativitat o la nostra posició geoestratègica", sentència.