El govern català ja ha anunciat que farà tot el que estigui a les seves mans -incloent un recurs davant el Tribunal Constitucional- per evitar d'aplicar la Llei d'Unitat de Mercat, aprovada el novembre al Congrés amb els vots del PP i de UPyD però que tot just comença ara el seu desplegament. I en aquesta lluita tot sembla que podrà comptar amb el suport d'una part de l'empresariat català que, com la Generalitat, veu el perill que aquesta norma acabi beneficiant aquells territoris amb una legislació més laxa i les grans corporacions per sobre de les pimes.

“Hem d'intentar que el desplegament que ara comença de la llei no suposi un uniformament a la baixa entre els diferents territoris, aquest és sens dubte un dels perills”, destaca el secretari general de la Cecot, David Garrofé. Des de la Cecot es fa però una lectura continguda del text, “perquè encara està molt en el pla teòric i hem de veure com es va desenvolupant, però entenem que el govern català hagi obert un recurs al TC per una qüestió competencial.”

De fet la llei anul·la bona part de les competències autonòmiques en matèria de regulació de l'activitat econòmica en introduir la llicència única, vàlida a tot el territori estatal. Això vol dir que una empresa haurà de complir la normativa del territori d'origen però no tindrà per què adaptar-se a la llei de cada CA. Per això el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, explicava recentment en compareixença al Parlament que la llei “converteix el govern en una mena d'administració perifèrica que no pot elaborar cap normativa sense autorització prèvia de l'Estat”.

Catalunya a més resultaria un dels territoris més afectats, ja que en general la seva normativa és més restrictiva -més similar, d'altra banda, a la normativa de la UE-. Però en qualsevol cas el president del CCN, Albert Pont, fa la lectura que la llei “és la major estocada que ha sofert mai l'estat de les autonomies” i afegeix que “impedirà que cada territori pugui legislar lliurement segons la seva idiosincràsia i necessitats”. I en aquesta lluita a la baixa entre territoris el president del CCN té clar quina és la comunitat que en sortirà més beneficiada. “Fins ara Madrid operava com un paradís fiscal dins d'Espanya, però a partir d'ara les empreses de tot l'Estat tindran un motiu més per a instal·lar-s'hi.”

Una lògica que podria tenir el seu pes també en les decisions de les multinacionals que estiguessin valorant fer inversions d'algun tipus dins l'Estat espanyol.