Opinió

EDITORIAL

Més cursos sobre agricultura

Durant els anys de bonança econòmica va sorgir l'interès per estudiar noves professions. Els joves passaven de llarg de les matèries relacionades amb el món del sector primari perquè, senzillament, no tenien intenció de viure de la terra. Amb el llarg període de la crisi, algunes rutines han canviat. Això passa a les Escoles de Capacitació Agrària de Catalunya. Precisament, el nombre de matriculacions durant els anys de recessió ha augmentat un 21,6%. Això demostra que molts joves, sobretot els fills de pagès, veuen l'agricultura com una activitat per dedicar-s'hi amb vista al futur. De fet, només l'últim any el nombre de matriculats va augmentar un 17,6% respecte del 2012. També és simptomàtic que la formació no reglada hagi augmentat. En alguns casos, però, això no només respon al fet de voler conèixer millor unes tècniques agràries determinades, sinó a la voluntat de poder cobrar uns ajuts oficials que si no es tingués títol no es podrien percebre.

Que hi hagi més estudiants de disciplines relacionades amb la terra, la ramaderia o la pesca sempre és bo. Sobretot perquè durant molts anys es veia aquest sector com el lleig de l'activitat econòmica. És cert que el nombre de persones que s'hi dediquen no és gaire elevat comparat amb el de la resta d'àmbits, i que el valor econòmic que genera no és un dels més importants, però també és veritat que el territori ha d'estar cuidat, ordenat. Això és essencial per al reequilibri econòmic. Un altre aspecte clau és que amb un bon nivell de professionalitat al camp encara s'assegurarà més la qualitat de la producció de proximitat, un element bàsic per a l'alimentació i un suport per a l'èxit de la gastronomia dels milers de restaurants que actuen a Catalunya. Apostar per la formació és bo per a qualsevol sector. Però que aquests cursos hagin augmentat en el món agropecuari és un símptoma de normalitat econòmica i social.

Una llei que fa mal a la identitat

Els empresaris catalans es miren amb cautela la llei d'unitat de mercat i alerten del perill que suposa l'actual model econòmic de casa nostra basat en el teixit empresarial de les pimes. Ara que ja ha passat una mica més de mig any des de la seva aprovació en el Consell de Ministres, i ara que ja es comencen a veure algunes conseqüències del seu desplegament, molts empresaris desconfien tant dels resultats de la llei com de l'objectiu pel qual es va impulsar des de Madrid. Per una banda, s'observa que hi haurà una normativa menys restringida de la que hi ha a Catalunya, la qual cosa no és bona a l'hora de competir en qualitat amb altres països europeus. Alguns experts pensen també que aquesta llei suposarà la major estocada que ha sofert mai l'Estat de les autonomies i hi afegeixen que impedirà que cada territori pugui legislar lliurement segons la seva idiosincràsia i necessitats. Per a molts, el més greu serà que tot haurà de passar per la capital espanyola. També suposarà el trencament del model econòmic català, basat en les petites i mitjanes empreses.

A tall d'exemple, només cal veure l'acte reivindicatiu que ha fet la Pimec aquesta setmana per demanar més atenció a l'administració. En el rerefons de l'acte massiu hi havia la crítica pel poc cas que l'administració, sobretot l'espanyola, fa a la pime, perquè sembla que només s'emmiralla en tot allò que fan les empreses de l'Íbex 35.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.