Durant els anys de bonança econòmica va sorgir l'interès per estudiar noves professions. Els joves passaven de llarg de les matèries relacionades amb el món del sector primari perquè, senzillament, no tenien intenció de viure de la terra. Amb el llarg període de la crisi, algunes rutines han canviat. Això passa a les Escoles de Capacitació Agrària de Catalunya. Precisament, el nombre de matriculacions durant els anys de recessió ha augmentat un 21,6%. Això demostra que molts joves, sobretot els fills de pagès, veuen l'agricultura com una activitat per dedicar-s'hi amb vista al futur. De fet, només l'últim any el nombre de matriculats va augmentar un 17,6% respecte del 2012. També és simptomàtic que la formació no reglada hagi augmentat. En alguns casos, però, això no només respon al fet de voler conèixer millor unes tècniques agràries determinades, sinó a la voluntat de poder cobrar uns ajuts oficials que si no es tingués títol no es podrien percebre.

Que hi hagi més estudiants de disciplines relacionades amb la terra, la ramaderia o la pesca sempre és bo. Sobretot perquè durant molts anys es veia aquest sector com el lleig de l'activitat econòmica. És cert que el nombre de persones que s'hi dediquen no és gaire elevat comparat amb el de la resta d'àmbits, i que el valor econòmic que genera no és un dels més importants, però també és veritat que el territori ha d'estar cuidat, ordenat. Això és essencial per al reequilibri econòmic. Un altre aspecte clau és que amb un bon nivell de professionalitat al camp encara s'assegurarà més la qualitat de la producció de proximitat, un element bàsic per a l'alimentació i un suport per a l'èxit de la gastronomia dels milers de restaurants que actuen a Catalunya. Apostar per la formació és bo per a qualsevol sector. Però que aquests cursos hagin augmentat en el món agropecuari és un símptoma de normalitat econòmica i social.