editorial
Una reforma amb molts dubtes
El ministre d'Educació està decidit a fer una reforma universitària encara per concretar però que, en vista dels canvis fets en l'ensenyament primari i secundari, ha despertat recels a Catalunya. De la mateixa manera que ningú no discuteix la necessitat d'un canvi, és té molt clar que aquest serà negatiu si es concreta en una llei uniformadora que deixi sense capacitat de decisió les universitats i els governs autònoms.
Però de la mateixa manera que des de Catalunya es miren amb desconfiança les intencions del govern espanyol, també hi ha discrepàncies internes sobre el model que s'ha d'instaurar. Universitaris i govern coincideixen a demanar que la futura llei permeti crear graus de tres anys de durada dins un marc general de cinc anys i a rebutjar la fi de la prova general d'accés, però també hi ha falta de consens en altres aspectes. El govern català reclama autonomia per poder decidir el model de governança de les universitats, però entre aquestes no hi ha unanimitat sobre si cal substituir l'actual sistema dual de consell de govern i consell social per un patronat que, alhora, seria l'òrgan que nomenaria el rector. A la por de la Generalitat de perdre autonomia en relació amb l'Estat s'hi afegeix la por de les universitats de perdre autonomia en benefici d'uns patrons nomenats pels partits polítics.
Mentre no es defineix cap a on va la reforma, hi ha una cosa molt clara. De poc servirà fer un canvi normatiu si es mantenen les restriccions en els pressupostos que les administracions, tant l'espanyola com la catalana, han imposat al món universitari.
L'assetjament laboral no s'atura
L'assetjament laboral va a l'alça. Aquest fet és irrefutable en funció de les estadístiques existents. Experts en legislació laboral asseguren que durant la crisi aquesta pressió contra el treballador ha augmentat un 40%. Un percentatge preocupant que posa en perill l'estabilitat i tranquil·litat sociolaboral de qualsevol empleat. I el més important és que aquesta acció condemnable atempta contra els drets elementals de les persones. L'assetjament laboral es pot definir com un maltractament continuat que es produeix al lloc de treball i que té com a objectiu truncar la resistència psicològica d'una persona vulnerant la seva dignitat. Precisament en un moment de crisi és quan es donen les pitjors circumstàncies per al mobbing. Per una banda ens trobem que el treballador s'arma de paciència abans de canviar de feina, atesa la dificultat existent a poder trobar-ne una altra amb una certa rapidesa i garanties. Per l'altra banda, hi ha una part de directius -els que responen a un perfil de major agressivitat- que no els va pas malament disminuir plantilles per abaixar la despesa en salaris. Cal recordar que si un empleat marxa de forma voluntària, l'empresa s'estalvia la indemnització per l'acomiadament. Si es produeixen aquestes dues premisses no és forassenyat pensar que en el dia a dia de l'activitat empresarial es produeixin situacions desgraciades i rebutjables que caldrà eradicar. Bé sigui per un major control de l'administració o per una major conscienciació de la direcció d'una empresa amb el seu equip directiu. L'important és que acabi la crisi perquè hi hagi més i millors llocs de treball, però sobretot, cal ètica per part dels abusadors prepotents.