Assignatura pendent
Les universitats alerten que obrir el debat de la reforma de governança sense parlar de finançament no solucionarà els problemes
Les dades parlen per si mateixes. En els anys de crisi, l'aportació dels pressupostos públics a les universitats ha seguit tendències força dispars als països europeus. Segons dades de l'Associació Europea d'Universitats aquesta aportació va caure al conjunt de l'Estat espanyol per sobre del 10% de mitjana en el període 2008-2012, igual que ha passat en d'altres països de la perifèria com Portugal, Grècia, Itàlia o Irlanda. Això contrasta amb el que ha passat a d'altres països com França, Alemanya, o Àustria, on a pesar de la crisi econòmica, o millor dit a causa d'ella, els governs han apostat per augmentar les partides públiques a les universitats com una mesura per a la reactivació econòmica.
A Catalunya el pressupost per a universitats ha patit un ajustament acumulat de més del 20%, compensat en part per una política d'augment dels preus de matrícula un 7%, el màxim fixat per l'Estat. Catalunya ha pres aquest camí en solitari i en aquest sentit el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, destaca que “aquesta mesura es va prendre per evitar que les retallades afectessin el si de la institució”. Catalunya també ha marcat diferències amb altres CA en establir un sistema de pagament en base a la renda dels alumnes, “que ha fet que alguns estudiants passessin a pagar més però també n'hi ha que han passat a pagar menys”, afegeix Castellà. La Generalitat ha reduït part del deute en tresoreria que acumulava amb les universitats -ara encara queden pendents uns 100 milions d'euros-, però Castellà reconeix que el temps necessari per posar-se al dia “dependrà en bona part dels límits de dèficit que ens vinguin imposats des de Madrid”.
La situació actual als comptes de les universitats és en general força límit i en aquest sentit informes d'experts com l'elaborat pel grup d'opinió EuropeG de la UB alerten que cal revertir el procés de retallades dels pressupostos públics envers les universitats i sobretot, apunta el catedràtic i membre del grup d'opinió Martí Parellada, “dotar-los d'una estabilitat a futur que permeti les universitats treballar més enllà del dia a dia”.
Aquí el consens entre la comunitat universitària és total. Si es vol que aquesta actuï i reforci el seu paper com a motor econòmic i social cal que els governs hi apostin sense reserves. “No se'ns pot demanar resultats de Ferrari però donant-nos un finançament de 600”, destaca el rector de la UdL, Roberto Fernández Díaz. “Entenem que si hem de parlar del govern de les universitats en paral·lel caldria parlar també del seu finançament”, destaca el rector de la UPC, Enric Fossas.
Recórrer a la UE.
L'altra pota és augmentar els recursos privats. En aquest punt les universitats estan fent esforços per augmentar, per exemple, els ingressos a través de càtedres o del mecenatge, tot i que ni el marc legal estatal ni la manca d'una cultura específica en la societat ajuden en aquest camí. “A més el context de crisi tampoc no ajuda a aconseguir recursos de les empreses”, destaca el rector de la UdL. En aquest context la via de la transferència tecnològica és una de les vies que poden aportar majors opcions d'ingressos per a les universitats. Aquí el govern català, explica Castellà, “està treballant en la posada en marxa de diferents instruments de finançament conjuntament amb l'ICF, per exemple per poder aportar recursos en la fase de prototipatge i llicència de comercialització”. En els darrers tres anys el conjunt del sistema universitari català ha generat 86 noves empreses, una xifra que Castellà creu que “s'haurà de multiplicar els pròxims anys”.
A banda, les universitats catalanes, conjuntament amb el govern, avancen en l'impuls de serveis comuns. A través del Consorci de Serveis Universitaris, creat ara fa un any, ja s'ha posat en comú la contractació energètica, “amb un estalvi per a aquest exercici de 3 milions d'euros”, explica Castellà. El pròxim pas, posar en comú els serveis TIC.
Racionalitzar el mapa de titulacions
El 2011 la Generalitat elaborava un document estratègic amb les bases per a un nou model universitari català. Un dels punts que s'hi destacaven era la necessitat de racionalitzar el mapa de titulacions. El document posava de manifest que dels 469 estudis de grau oferts en aquell moment, 131, és a dir, el 28%, disposava de menys de 50 alumnes matriculats en el primer curs. En aquests tres anys l'oferta de graus s'ha reduït fins als 452 graus, una xifra que en paraules d'Antoni Castellà “ens sembla una dimensió prou correcta per a un país amb set milions d'habitants”. En tot cas, apunta Castellà “el problema no és tant de nombre de graus que s'ofereixen sinó que al 2011 hi havia un conjunt de graus amb molt pocs alumnes i avui aquesta situació ja s'ha solucionat”.
I tot així algunes universitats, com la UPC, mantenen obert el procés per modificar la seva estructura de graus. “Ara estem en converses amb els directors de tots els nostres centres i esperem tenir tota la reforma acabada en un any”, explica el seu rector, Enric Fossas.
Per al vicerector de la UB, Enric Canela, “l'important no és fixar-nos en el nombre de titulacions, perquè Escòcia en té set vegades més, el que costa no són les titulacions sinó les assignatures.”
