Gran angular

La força de la indústria

He defensat reiteradament que per poder transformar el país i fer-lo competitiu, Catalunya ha d'optar per l'economia del coneixement. Això no és només produir amb menys cost, que ho és, és produir coses amb noves característiques, amb valor afegit, i arribar a més gent a preus assequibles.
La manera de fer això és optar per la recerca, el desenvolupament, la innovació i la transferència del coneixement entre els sectors públic i privat

Sovint es reconeix que l'economia de Catalunya sense gran indústria estaria tocada de mort. Les dades indiquen que el pes directe de la indústria en l'economia catalana és d'un 18%, però el seu pes indirecte és pràcticament del 50%. A Catalunya, la indústria és i serà imprescindible per mantenir i millorar la societat del benestar, una indústria forta i competitiva, que necessita renovar-se cada dia.

Catalunya té una tradició industrial reconeguda, que ha de mantenir, i Tarragona i el seu entorn són una potència industrial de primer ordre, especialment de la indústria química.

Malauradament, l'escassa dimensió de les empreses catalanes, tot i que sortosament algunes de les empreses del clúster tarragoní són grans, és un llast per a la competitivitat. Per pal·liar aquest dèficit, algunes indústries han generat uns mecanismes alternatius que permeten establir sinergies. Es tracta de generar clústers o sistemes connectats.

He defensat reiteradament que per poder transformar el país i fer-lo competitiu, Catalunya ha d'optar per l'economia del coneixement. Això no és només produir amb menys cost, que ho és, és produir coses amb noves característiques, amb valor afegit, i arribar a més gent a preus assequibles.

La manera de fer això és optar per la recerca, el desenvolupament, la innovació i la transferència del coneixement entre els sectors públic i privat. Això no és possible sense integrar a les empreses persones altament qualificades i disposar de mecanismes que posin en contacte els sectors productius i els generadors de coneixement.

Hi ha d'haver creixement tecnològic i majors recursos a la universitat i als equips de recerca d'alt nivell, en profit del coneixement i de l'excel·lència dels seus professionals, que s'han d'aconseguir a partir dels compromisos públics i també empresarials. Tot això només serà possible si hi ha un ampli acord de diferents sectors, públics i privats.

Clúster industrial.

Fa pocs dies a Tarragona és va crear ChemMed Tarragona, un clúster industrial, logístic, acadèmic i científic de la química. Segons he llegit, compta amb un centenar d'empreses de totes mides, un port industrial de primer nivell, infraestructures i serveis mancomunats, centres capdavanters en recerca i tecnologia química i la Universitat Rovira i Virgili amb el seu Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud i Centres de Formació Professional.

Personalitzant, encara que això sempre és un risc perquè segur que hi ha un equip, hem de felicitar Jesús Loma-Ossorio, president de l'Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), i Josep Andreu, president de Port de Tarragona, pel seu gran encert. És un fet que sense la iniciativa i l'impuls privat és pràcticament impossible generar riquesa. El sector públic pot desencadenar el procés, però no mantenir-lo. En aquest cas, crec que la iniciativa ChemMed Tarragona és essencialment privada, tot i que el sistema públic està ben present.

Necessitem, però, una actuació més activa del sector públic en defensa de l'economia productiva, però enfocada a transformar-la en indústria d'alt valor afegit. Seria molt injust si digués que el govern no ho intenta, però, al meu parer, alguns d'aquests esforços no estan prou ben encaminats. Un exemple: Catalunya va fer fa uns anys un Pla Nacional de Recerca i Innovació. Amb els anys passats, tot i que hi ha indicadors i taules, penso que no ha servit per a gaire.

Resultats decebedors.

Podem anar mirant diferents iniciatives d'aquest tipus que s'han anat desenvolupant en els darrers anys. La suma dels resultats és aparentment decebedora. Les bones accions que es fan queden amagades en algun web de difícil accés i els que hi trobes són de baixa qualitat i sovint no s'actualitzen. El país no mostra adequadament el que és i el que fa. Hi ha iniciatives diverses i poca coordinació. El darrer web que ha fet el govern (govern.cat) és francament millor que tot el que s'havia fet abans, i transparent, però caldria disposar també d'altres eines virtuals. Poso per exemple el portal oficial d'Escòcia.

Una altra eina que m'agrada és The Swiss Portal for Research and Innovation. Suïssa és un país petit, una mica més gran que Catalunya i amb un nombre d'habitants molt similar. Suïssa és, des del 2010, líder mundial d'innovació i elabora productes altament sofisticats. Suïssa és un imant per al talent global. A Suïssa destaquen l'excel·lència de les seves institucions, el dinamisme dels seus mercats i la seva capacitat d'innovació, lligades a unes pràctiques de gestió que contrasten amb els aïllacionistes. També sap vendre's i és un exemple de transparència.

Catalunya té a hores d'ara persones de gran vàlua preparant projectes i generant idees, però el que no té és un bon pla de comunicació estratègica. Es veu un cert cofoisme i manquen mecanismes que fomentin la participació. No només són diners i hi ha d'haver alineament de recursos i foment de l'“engrescament estratègic”.

The Swiss Portal

The Swiss Portal for Research and Innovation dóna una visió general de la ciència i la recerca a Suïssa. Ofereix notícies i esdeveniments científics, així com informació pràctica sobre l'ocupació, el finançament i la vida diària a Suïssa, i indica les adreces de portals de formació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.