EDITORIAL
Catalunya aposta pel mercat global
Catalunya té una llarga tradició en l'exportació. Una prova d'això és que lidera el rànquing estatal de venda de mercaderies cap a l'exterior. Prenent com a referència aquest context, L'Econòmic ha fet un exercici que ha consistit a demanar a una vintena de grans empreses catalanes les dades del seu pes, presència i empleats a l'exterior el 2007 i el 2013, per saber de quina manera la crisi ha afectat la internacionalització. La principal conclusió és que totes les empreses han incrementat el seu pes a l'exterior. L'any abans de l'inici de la recessió cinc empreses de les consultades apostaven plenament per la globalització, és a dir, que el seu negoci era superior a fora que no pas a dins del país. El 2013 aquest nombre de companyies ja arribava a deu, i tres firmes més també estan a punt de vendre més a fora. Si analitzem el nombre de treballadors, es poden destacar dues conclusions. Una, que la plantilla global està pràcticament igual el 2013 que abans de la crisi. En tot cas, si ha augmentat una mica es deu a les fusions que s'han produït en el cas de Gas Natural amb Fenosa i també entre Comsa i Emte. L'altra dada força interessant és que la plantilla a l'estranger s'ha doblat en aquests sis anys. De fet, abans de la recessió, el pes mitjà a escala internacional era d'un 40% i ara ja és d'un 55%. Ara caldrà veure si un cop acabada la crisi també puja la plantilla a escala nacional. Cal dir que aquesta evolució cap al mercat global ha estat positiva perquè ha salvat, en la majoria de casos, molts empleats situats a Catalunya malgrat la crisi.
El tèxtil inicia el camí de retorn
L'economia és canviant perquè sovintegen els períodes de creixement i de caiguda. El mateix passa amb la indústria: quan hi ha crisi es produeix replegament de les plantilles i quan arriba la bonança econòmica s'anima l'ocupació. Si analitzem la indústria del tèxtil, observem que es produeixen diverses tendències pel que fa al lloc on es duu a terme la producció. Antigament Catalunya era una gran potència en aquest sector. A final dels noranta es va posar de moda anar a produir a països asiàtics, sobretot a la Xina. Ara això torna a canviar perquè tant representants del sector com experts i administració han detectat en els últims anys un interès creixent de moltes empreses de moda, confecció i tèxtil per tornar a fabricar a Catalunya. Un fenomen que els entesos anomenen relocalització o reindustrialització. El motiu pel qual el gegant mundial ja no és tan imprescindible és que l'increment salarial està pujant considerablement, en algunes províncies ha augmentat més d'un 20%. Hi hauria la possibilitat de produir en països propers a la Xina, però llavors cauria en picat la competitivitat perquè en la majoria d'aquests indrets sorgeixen dos entrebancs: la falta de mà d'obra especialitzada i el nivell ínfim d'infraestructures per accelerar el transport. A més, produir en llocs a l'altra banda del món suposa temps per transportar la mercaderia. Últimament també cal tenir en compte que cada cop hi ha més pressió internacional per les emissions de CO2. En definitiva, tot va en la línia perquè des de Catalunya sorgeixin iniciatives per tornar a produir a casa nostra. Fins i tot Mango i Desigual, dues empreses líders, ja estudien fer alguna cosa més a prop. Segurament cada cop sentirem a parlar més de relocalització, aquesta serà la prova que la indústria tornarà a créixer.