El sector editorial català, justament en moments de crisi, és quan millor ha evidenciat la solidesa dels seus fonaments, les bases dels quals no les trobaríem només en la creació dels grans grups editorials als anys cinquanta i seixanta, sinó que gairebé ens podríem remuntar als temps de la invenció de la impremta. Tot i la pèrdua de vendes, per la crisi que tenalla la voluntat de consum dels ciutadans i els estralls que causa la pirateria digital, que com passa amb la música i el cinema també ha ferit el llibre, el nostre sector editorial presenta un ecosistema en què, si bé hi ha estratègies de replegament, com el refugi d'editorials mitjanes sota el paraigua de grans corporacions, hi ha oportunitat perquè de manera recurrent apareguin nous segells, amb l'ambició de consolidar-se. A més, tal com passa en altres àmbits de l'activitat econòmica, l'obertura als mercats exteriors, aprofitant els lligams que la nostra indústria editorial ha fixat amb Llatinoamèrica des de fa moltes dècades, ha esdevingut crucial perquè el resultat d'explotació no se'n ressentís més del compte. Així doncs, esdevé crucial que les institucions conreïn, des de diversos angles i de manera constant, la capitalitat editorial, global, de Barcelona, una marca que allotja tots els esglaons del sector: llibreries, impremtes, logistes, traductors, il·lustradors, fotògrafs, etcètera. En el negoci del llibre, d'altra banda, convindria redefinir d'alguna manera el circuit, sobretot en el vessant de la distribució, perquè l'editor, la pedra angular, pugui esgarrapar una mica més de marge. També fóra important que el llibre sàpiga trobar el seu model de promoció a la xarxa, que no ha de ser observada amb malfiança, com a enemic, sinó més aviat com un camp adobat per aconseguir insospitats efectes virals que poden fer créixer l'impacte del llibre sobre el públic lector potencial.