ROBERTO TORREGROSA
VICEPRESIDENT DE L'ASSOCIACIÓ CATALANA DE PROFESSIONALS EXPERTS EN TURISME (SCT)
“A Barcelona ha arribat l'hora de limitar els hotels”
El professional del turisme és encara una figura molt desconeguda per la societat
La dignificació comença per l'empresari: si vol un empleat barat o ben format
Van dos o tres anys amb la rendibilitat dels establiments estancada
Els cent milions de persones que passen cada any per les rambles és una brutalitat
Els plans estratègics es fan amb molta il·lusió però el full de ruta queda aparcat
BCN World suma, mentre que l'Eurovegas prop de Barcelona restava
El ciutadà té una bona percepció del professional de turisme?
Tot i que som una potència mundial en turisme, la figura del professional és encara avui dia molt desconeguda pel conjunt de la població. El ciutadà no pot valorar ni bé ni malament quelcom que no coneix.
I per què creu que passa?
És un tema de cultura i el sector ha de fer un esforç d'evangelització. Hem de ser nosaltres mateixos, de la mà d'institucions i empreses, qui expliquem a la societat la tasca fonamental que fem. Hi ha altres ciutats molt potents, com ara Londres, on la professió de turisme està molt relegada. Pocs anglesos treballen en el sector, que està destinat a emigrants.
Precisament l'economista Miquel Puig, en el seu llibre La sortida del laberint, afirma que l'aposta de Catalunya pel turisme ha generat un tipus d'ocupació de baixa qualitat que no hem pogut cobrir amb joves d'aquí i ens ha obligat a portar gent de fora.
En l'actual context econòmic jo diria que gràcies al turisme les taxes de desocupació no són encara més greus. Un altre tema és el tipus de treballadors que l'empresari contracta o li pot interessar o pagar. En aquest sentit, la dignificació del sector comença per l'empresari: quin perfil de professional volem que treballi a les nostres empreses. Si nosaltres optem per un perfil determinat perquè és molt més barat, és una decisió de l'empresari, però la qualitat del servei passa per tenir una bona formació.
Potser és que estem formant aspirants a directiu?
Els estudis de turisme estan pensats perquè el jove tingui una visió àmplia del sector. Després ha d'especialitzar-se. Però la formació i el reciclatge són permanents en aquesta indústria. Hi ha molts professionals que fan màsters en àrees específiques o que viatgen per conèixer la realitat en altres parts del món. No comparteixo el que diu Miquel Puig. Insisteixo: el que li falta al turisme és la dignificació de la professió. P
otser està relacionat amb l'atomització del sector, perquè sovint són indústries familiars, però és una característica que, d'altra banda, jo valoro positivament, perquè el fa improstituïble.
Però l'hoteler sempre ha tingut una gran habilitat d'influir en la política.
Però això no és reconeixement social. El reconeixement s'ha d'aconseguir d'una altra manera, treballant més el tema a les escoles, per exemple, o amb campanyes de sensibilització.
El respecte també es guanya amb notícies positives: empreses que innoven o que experimenten. No creu que en el turisme tothom tendeix a fer el mateix?
Catalunya ja fa temps que està abandonant la seva zona de confort del sol i platja i està evolucionant en la bona línia. En el cas concret de Barcelona, és una destinació amb una gran capacitat per subsegmentar la seva clientela. Valor afegit? Hi ha moltes empreses turístiques que estan innovant com a forma de diferenciar-se en el mercat dels seus competidors. Estan sortint empreses que venen experiències però els costa perquè no hi ha un finançament al darrere. A més necessiten un volum de clients i de rotació per poder sobreviure i no és fàcil.
És un sector propici per a l'emprenedoria?
Molt, i estem assistim a un boom d'empreses innovadores en el nostre sector. Però insisteixo que els costa molt.
Hi ha marge per créixer en el turisme?
Encara hi ha marge, en algunes zones de Catalunya per atacar l'estacionalitat que tenen. És cert que molts negocis sorgeixen a les mateixes àrees, perquè l'emprenedor vol assegurar-se aquest mínim de clientela perquè funcioni. Però hi ha infinitat d'indrets de Catalunya on es pot emprendre, créixer i trencar l'estacionalitat que tenen.
I Barcelona?
També. Barcelona té una temporada alta que va d'abril a octubre, però hi ha mesos fluixos i penso que també podem diversificar més encara per créixer més en turisme. De fet les dades així ho diuen. Ara s'ha sabut que Barcelona és l'única ciutat europea que la seva rendibilitat es manté i no ha baixat. Una altra dada: en els pròxims cinc anys estan previstes de tres mil a quatre mil noves places hoteleres, en una ciutat que en alguns moments podem pensar que no cal. Penso que hi ha marge. Per què no aspirar que aquests set milions de visitants siguin deu en dos o tres anys?
Aleshores pensa que no cal limitar el creixement de la planta hotelera a Barcelona?
En alguna part de la ciutat ja és així.
Caldria establir límits a tota la ciutat?
Penso que sí. Quan una activitat assoleix el nivell que ara té el turisme s'ha d'intentar limitar, per no sobresaturar algunes zones o activitats. I penso que és quelcom que des del Gremi d'Hotels s'hauria de valorar. El gremi és una associació que funciona molt bé, perquè hi ha consens ràpid per moltes coses per a les quals la societat necessita resposta ràpida. Per tant, confio que considerin que és el moment de nou de posar límits que qualsevol pugui obri un establiment hoteler sense cap condicionant.
Hi ha una bombolla en l'oferta hotelera de Barcelona?
Encara no hi hem arribat però si no es fa una valoració de la necessitat de places d'allotjament en aquesta ciutat per als propers anys, possiblement sí que estaríem parlant d'una bombolla. Quan la rendibilitat dels hotels s'estanca això és un símptoma que hi estem a les portes. Perquè la rendibilitat està en funció de l'ocupació i del preu mitjà. L'ocupació és fantàstica però el preu mitjà no creix.
Ja s'ha estancat la rendibilitat?
Van dos o tres anys amb rendibilitats estancades. Per això alerto de les conseqüències de no posar fre o de no fer un estudi sobre les places que necessita Barcelona.
L'SCT va organitzar recentment un cinefòrum on va projectar La síndrome de Venècia, un reportatge que posava de relleu la lenta agonia de la ciutat dels canals pel turisme de masses. Hi ha el risc que passi aquí?
Hi ha zones de Barcelona on ja s'hi ha arribat. Els cent milions de persones que cada any passen per les Rambles és una brutalitat. El que hem de fer és descentralitzar el turisme, com ja s'està fent. Però mai no arribarem al que ha passat a Venècia. Hem de trobar l'equilibri entre el que s'ofereix al turista i al resident. Hem de preservar els comerços centenaris, per exemple.
Són bones eines els plans estratègics?
Els plans estratègics es fan amb molta il·lusió però fa la sensació que el full de ruta es queda aparcat o no se li dóna la velocitat necessària. Per raons diverses: polítiques, per manca de consens o per les dificultats econòmiques. I és una pena.
Què pensa del BCN World? És una proposta que encaixa en el que hauria de ser el model turístic de Catalunya?
Diria que no resta, suma, dinamitza i ens posa més en el mapa. En canvi, el projecte d'Eurovegas al costat de Barcelona jo penso que restava. Catalunya té la capacitat de segmentar molt el seu turisme, amb la qual cosa poden conviure diferents ofertes sense fer-se mal. Només tinc una crítica i és que no hem sabut encara augmentar el turisme de gamma alta, que és un dels nostres dèficits. I concretament a Barcelona ens falta oferta nocturna, parlo d'espectacles internacionals. Costa molt consolidar una oferta així.
Per què diu que Eurovegas restava?
Mentre en el cas de BCN World el pre i el post és Barcelona, en el cas d'Eurovegas no és així.
Què vol dir?
Doncs que la persona que vingui atreta pel BCN World abans o després passarà per Barcelona, com passa amb Port Aventura. En canvi, Eurovegas posava en escac i mat la planta hotelera de Barcelona.
Un fòrum de reflexió sense embuts
L'Associació Catalana de Professionals Experts en Turisme (SCT) va néixer fa quinze anys impulsada per un grup d'hotelers, però en fa cinc es va reinventar coincidint amb l'arribada d'una nova generació al capdavant. S'ha produït una obertura horitzontal (cap a altres àmbits del turisme) i vertical (cap a altres nivells de responsabilitat dins la professió, malgrat que la majoria continuen sent directius). L'SCT s'ofereix com una plataforma per afavorir el contacte entre els diferents subsectors del turisme al voltant de temes que preocupen. I ho fan d'una manera descarnada i punyent. Ara preparen una sessió de reflexió sobre la seguretat.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.