0
Gran angular
barcelona - 26 abril 2014 2.00 h

Un control financer per a pimes no financeres

La nova normativa EMIR de control de les transaccions de derivats afecta negativament l'operativa de petites i mitjanes empreses que contracten cobertures en el mercat de divises

Els experts confien que finalment hi hagi una reformulació de la normativa
- barcelona

Sovint, quan s'esdevé un desastre, com el daltabaix que va sacsejar les finances globals el 2008, la tendència és regular amb un excés de zel, com el que ha exhibit l'Autoritat Europea de Mercats Financers (ESMA, per la seva sigla en anglès) amb la promulgació de l'European Market Infrastructure Regulation (EMIR), una normativa vigent des del mes de febrer passat, concebuda per supervisar les transaccions de derivats, que a més de posar el focus sobre les institucions financeres, les que realment poden sentir-se temptades d'especular amb productes complexos, també el posa sobre empreses de vocació exportadora, que en la mesura que operen en el mercat de divises, realitzen contractes de cobertura, que mereixen la consideració de derivats.

Així doncs, empreses d'una grandària mitjana que localitzen part de les seves vendes fora d'Espanya ara han d'esmerçar recursos a la feixuga tasca d'informar regularment de les operacions que han realitzat amb derivats als Trade Repositories, institucions interbancàries que han dissenyat els bancs de dades que han d'emmagatzemar la ingent informació que transitarà dia a dia. Així mateix, la norma preveu que determinats derivats hauran de liquidar-se a través d'una Entitat de Contrapartida Central (ECC), que compensi diàriament les pèrdues i guanys de les contraparts en aquestes operacions, talment com fan els mercats regulats. La fórmula evita el risc de crèdit, ja que un tercer liquida les posicions diàriament.

Malentesos.

Com explica Philippe Gelis, director general de Kantox, empresa de serveis financers, “és innegable que després del desastre financer del 2009, hi havia una necessitat de regulació i control per evitar que les operacions OTC (Over The Counter), fora de balanç creessin veritables monstruositats, però una altra cosa és com s'ha fet.” Com afegeix Gelis, “hi ha hagut un clar malentès per part del regulador, ja que la regulació impacta tant les institucions financeres com bancs com les empreses no financeres, que no generen aquest risc”. La nova i estricta regulació col·loca l'etiqueta de derivat a productes que sí que poden respondre a un concepte de producte amb vessant especulatiu, com ara opcions o swaps, però també els contractes de cobertura de divises que poden subscriure empreses exportadores que, naturalment, operen en aquest mercat i que només busquen tenir una assegurança sobre el risc que genera el seu negoci, sense que hi hagi un ànim especulatiu. Estem parlant d'un cens d'unes 30.000 empreses a Catalunya, el 40% de les quals de forma habitual fa servir cobertures de tipus de canvi, conegudes com a forwards, per operar en el mercat de divises. Ara, moltes empreses han hagut d'afegir a les seves obligacions els reportings de totes les operacions amb derivats que facin, que han d'enviar en un termini de 24 hores als Trade Repositories, els quals proveiran finalment la informació a l'ESMA. Com explica Gelis, “aquestes empreses ara hauran d'assumir un nou cost administratiu, ja que hauran de recollir tota la informació que s'ha generat a temps real per fer un reporting diari, i per ser capaces de fer això, caldrà implementar una eina tecnològica i destinar-hi recursos humans”. Com rebla, “tot això no afegeix valor al negoci, i al capdavall és negatiu per a la pime”.

Un malson.

Analistes com Magnus Lind, de Treasury Peer, no dubten a considerar que, lluny de respondre a l'objectiu d'einar per prevenir noves crisis, l'EMIR és un “veritable malson de l'empresa”, ja que “en la mesura que empreses que tenen filials estrangeres hauran de destinar molts esforços a informar adequadament sobre les seves transaccions en derivats, cosa per a la qual no estan prou preparades, registraran una pèrdua en la seva competitivitat, en haver de parar tanta atenció a un afer que no és estrictament del negoci”. Lind, com d'altres analistes europeus, pensa que una normativa com aquesta suposarà a mitjà termini un desavantatge competitiu per a l'economia de la UE respecte dels seus competidors, EUA, Japó o emergents.

Els danys col·laterals que pot provocar aquest zel regulador podria obligar els reguladors de cada estat a no voler exercir de policia dolent de l'ESMA, com vaticina Michael Sholem, expert en regulació financera europea: “No crec que els reguladors de cada estat, com ara l'Autoritat de Conducta Financera del Regne Unit, arribin a imposar sancions, si més no de forma immediata, a empreses que no han aconseguit complir amb els requeriments tècnics que obliga aquesta regulació.” El president de l'Associació de Tresorers Corporatius de Luxemburg, François Masquelier, és prou contundent quan afirma que “el 90% de les empreses no estan preparades per a la implementació de l'EMIR, perquè hi ha un elevat grau de confusió sobre què demana realment aquesta regulació”.

Com ha pogut observar Philippe Gelis, des del mes de febrer ençà, “l'aplicació de l'EMIR està funcionant a mig gas, perquè els reportings no s'estan fent prou bé, ja que molts d'aquests informes no són coherents amb altres, i la informació que estan donant els proveïdors d'informació, els Trade Repositories, a l'ESMA es fa en diversos formats, amb uns que divergeixen dels altres”. Com afegeix, “és un trencaclosques absolut, i amb la quantitat monstruosa d'informació que es genera, hi ha molts dubtes que el regulador la pugui processar. És molt discutible pensar que emmagatzemar més dades és sinònim de seguretat”.

Al sector financer, hom confia que el regulador finalment sigui conscient de l'error en què ha incorregut, com espera Gelis: “Amb el temps, l'ESMA acabarà adaptant l'EMIR a la realitat, i no farà obligatòria aquesta regulació per a les empreses no financeres, si més no a les pimes, ja que potser sí té sentit que la norma sigui de compliment per a les grans corporacions que actuen al mercat global.” En aquest sentit, François Masquelier ja gosa avançar que es pot donar un cas semblant al de la iniciativa de crear una zona única de pagaments en euros (SEPA, per la seva sigla en anglès), que es va haver d'ajornar en la seva aplicació, un cop es va fer evident que hi havia moltes disfuncions que no s'havien contemplat en un primer moment.

Regles pensades per a la temptació dels bancs

És clar que l'EMIR té la seva raó de ser en l'exigència de transparència a bancs i altres institucions financeres que operen en l'immens oceà de les transaccions OTC. És per això que, com diu Gelis, “calia impedir als bancs jugar amb els diners dels altres alegrement, fer trading per compte propi”. És per això que considera tota norma, com les que s'han implementat recentment als Estats Units, “divideixi clarament entre la banca d'inversió, que pot tenir entre els seus interessos especular amb derivats, i la que es dedica al retail”. El director general de Kantox creu, a més, que amb caràcter de test, l'EMIR hauria d'haver engegat la seva vigència ocupant-se únicament dels bancs i altres institucions de l'àmbit financer.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.