Ara fa un any el futbolista argentí Carlos Tévez va haver de realitzar un seguit de treballs en benefici de la comunitat com a part del càstig que li havia estat imposat per una multa de trànsit. Tévez, en aquells temps jugador del Manchester City, va haver de passar-se 250 hores escombrant els carrers de la humida ciutat anglesa. Per Tévez allò era una condemna però, en canvi, hi ha ocasions en què accedir a una plaça d'escombriaire genera una veritable disputa de candidats.

És la situació que s'ha viscut aquesta mateixa setmana a Tarragona després que la patronal Cepta (Confederació Empresarial de la Província de Tarragona, que consta adscrita a Foment del Treball) publiqués una oferta laboral per ocupar com a “peó de neteja viària” i “netejador d'edificis” vint-i-cinc joves, menors de trenta anys d'edat, i que estiguin en situació d'atur. En els primers tres dies es van rebre 250 currículums d'aspirants a ocupar una de les places.

La Cepta publicava l'anunci en el marc de la campanya Fem ocupació per a joves i detallava que s'estava oferint “una primera oportunitat d'inserir-se al mercat laboral a aquelles persones que encara no n'han tingut l'oportunitat”. Però paral·lelament a l'allau d'aspirants, la convocatòria també ha rebut algunes crítiques denunciant que és inadmissible que la patronal tarragonina promocioni la precarietat laboral.

I és que l'oferta de la Cepta exigeix que els beneficiaris siguin joves d'entre 18 i 30 anys d'edat, amb formació d'ESO o batxillerat i amb vehicle propi. La convocatòria preveu, també, que se'ls sotmetrà a un procés de selecció que comportarà que treballin vint hores setmanals durant un període de sis mesos i, a més, que duran a terme un “curs de formació de 210 hores, que els permetrà obtenir un certificat de professionalitat de neteja en espais oberts i instal·lacions industrials”.

En un principi, la Cepta s'autoproclamava com “l'encarregada de contactar amb empreses que demanin aquest perfil, un cop s'hagin recollit els currículums de les persones que compleixin aquest perfil”, però, després que apareguessin diverses crítiques relacionades amb la suposada precarietat de l'oferta de treball proposada, la Cepta va passar a assegurar que es limitava a fer d'intermediari.

En concret, des de la patronal tarragonina s'explicava: “De la mateixa manera que fem escola de formació, també fem d'agència de col·locació.” S'insistia: “Hi ha una empresa, de la qual no podem donar el nom, que ens ha demanat que té necessitat d'aquests perfils i nosaltres ens encarreguem de fer el procés de selecció.” En aquest sentit, s'apuntava: “Si ens ve una empresa i ens demana que seleccionem vint-i-cinc enginyers aeronàutics, també ho farem.”

De tota manera, la Cepta en cap cas ha considerat que la convocatòria plantegi problemes amb la dignitat laboral dels treballadors i, en aquesta línia, la patronal s'empara en les recents dades de l'enquesta de població activa (EPA) per il·lustrar el sagnant drama de l'atur juvenil.

Sobre aquest punt, i per justificar la utilitat del programa Fem ocupació per a joves la Cepta posa de manifest en el mateix anunci de la convocatòria que “segons dades de principis de 2014, gairebé la meitat de treballadors de menys de 30 anys estan en situació d'atur o tenen seriosos problemes per trobar un lloc de treball. La falta de formació i la saturació del mercat de treball no ajuda a facilitar als més joves l'accés al món laboral”.