Relata la història que, ja en època romana, Llafranc es va convertir en un destacat centre de producció de vi i de terrissa. Des del seu port (que avui en dia és una mena d'exposició de vaixells i iots de luxe) sortien àmfores per emmagatzemar vi, materials de construcció i ceràmica de cuina i vaixella. No és, per tant, cosa de fa quatre dies que a Llafranc hi entenguin de fer negocis.

Just l'endemà mateix que el president espanyol Mariano Rajoy es reunís amb un grapat de grans empresaris espanyols (s'entengui aquí grans en el sentit que són directius de les quinze empreses més poderoses de l'Estat, com ara Banco Santander, BBVA, Acciona, El Corte Inglés, Inditex, Planeta o, entre d'altres, La Caixa) i els reclamés un cop de mà per aturar l'aposta sobiranista de Catalunya al·legant que el procés és un entrebanc per a la recuperació econòmica de l'Estat, a Llafranc s'hi va escenificar l'altra cara de la moneda. Representants de totes les cambres de comerç (tretze) i de disset patronals catalanes van deixar palès en un acte al far de Sant Sebastià el seu compromís amb la consulta. L'empresariat català va mostrar públicament la seva unitat i el seu suport al dret a decidir i el batejat com a Manifest del Far mostra “la total adhesió” al Pacte Nacional pel Dret a Decidir i el “suport incondicional” al procés engegat pel Parlament. El manifest també recull el “compromís de respectar la decisió que prengui el poble de Catalunya i fer-hi costat, sigui quina sigui”. El president de la Cecot, Antoni Abad, va aixecar la veu per dir que “als empresaris la democràcia no ens provoca inquietuds; al contrari: ens provoca preocupació la intolerància i la ignorància. El no-diàleg implica tensió, i la tensió perjudica la recuperació econòmica.” El president de la FOEG, Ernest Plana, alertava que “aquesta porta tancada ens comporta una creixent desafecció ciutadana i empresarial. No és una qüestió d'uns quants il·luminats ni un tema passatger com pensen a Madrid”.

I mentre Rajoy i el seu equip s'omplen la boca parlant de Catalunya i economia, Brussel·les els torna a picar el crostó. “Esforços discrecionals addicionals considerables” és el missatge que la Comissió Europea i el BCE adrecen a Espanya. Més austeritat i retallades per al 2015 i el 2016. Brussel·les està boicotejant la rebaixa d'impostos promesa per Mariano Rajoy.

N'hi ha per fugir volant. La companyia aèria xinesa Air China ha posat en servei la primera ruta entre Barcelona i Pequín. Habilita quatre vols setmanals operats amb un Airbus 330-300 de 290 places. L'aeroport de Lleida espera captar 2.000 israelians l'any després que la companyia Arkia, la segona del seu país, ja hagi programat 20 vols per a aquest estiu.

Per seguir dinamitzant el trànsit aeri, el Ministeri de Foment ha aprovat, amb vistes a 2015, congelar les taxes per la utilització dels aeroports. La mesura va acompanyada de prorrogar les bonificacions ja vigents com, per exemple, a l'hora d'obrir noves rutes.

Per la seva part, la que va ser ministra de Foment, Magdalena Álvarez, ha vist com l'Audiència de Sevilla confirmava la seva imputació en relació amb el cas dels ERO fraudulents a la Junta d'Andalusia.

La corrupció també viatja, presumptament, en alta velocitat. La Guàrdia Civil ha detingut nou persones en una operació contra funcionaris d'Adif i directius d'una contractista per generar un sobrepreu en les obres del TAV entre Madrid i Barcelona i aconseguir així l'obtenció il·lícita d'uns 6 milions d'euros.

També aquesta setmana, el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional el pagament de l'euro per recepta que la Generalitat va implantar el juny del 2012. La taxa estava suspesa de manera cautelar des del gener del 2013 quan el Constitucional va admetre a tràmit el recurs que hi va plantejar en contra el govern espanyol. En els mesos que va estar en vigor, el govern català va recaptar 40 milions d'euros.

En l'esfera empresarial, Caprabo va registrar una facturació bruta de 1.364 milions el 2013, que suposa un retrocés del 3,9% respecte al 2012. Per la seva part, Repsol (que ha venut l'11% d'YPF per 900 milions), ha guanyat un 27% més entre gener i març. Gas Natural Fenosa va tancar el primer trimestre amb un benefici de 402 milions.