Opinió

Els riscos jurídics de les Apps de salut

Les previsions apunten que les Apps de salut generin uns ingressos d'aproximadament 16.600 milions d'euros el 2017 (uns 3.300 milions
d'euros el 2013)

Actualment, al mercat mundial es calcula que hi ha unes 97.000 aplicacions informàtiques

(Apps) de salut, i es preveu que aquest nombre creixi de manera exponencial, un 23% anual durant els pròxims cinc anys. Segons la consultora PriceWaterhouseCoopers, s'espera que les Apps de salut generin uns ingressos d'aproximadament 16.600 milions d'euros el 2017 (uns 3.300 milions d'euros el 2013).¹

Tenint en compte aquestes xifres, les Apps de salut (m-Health) ocuparan en un futur pròxim una posició destacada en el sector de les aplicacions informàtiques. Per això és important avaluar i prevenir els riscos jurídics de la comercialització d'una App de salut, que presenten unes particularitats específiques i diferents a la resta, i determinar si es consideren o no productes sanitaris.

A continuació, i de forma resumida, citem els riscos jurídics més importants a tenir en compte:

a) Propietat intel·lectual. En la confecció del software sobre el qual es basa l'App, hi poden intervenir diferents professionals (informàtics, dissenyadors, etcètera) que hauran de cedir els drets de propietat intel·lectual a l'entitat que comercialitzi l'App. Convé, per tant, que aquesta entitat tingui ben documentada la cessió dels esmentats drets. I això, també, per si es vol inscriure l'App en el Registre de Propietat Intel·lectual. Aquesta inscripció al registre produeix un doble efecte: (I) probatori (els drets inscrits permetran provar que existeixen i pertanyen al seu titular); i (II) publicitari (qualsevol persona pot tenir constància del que s'ha inscrit). Alternativament, també hi ha l'opció de fer un dipòsit o escrow notarial.

Les Apps són programes informàtics i, com a tals, els seus titulars, quan les comercialitzen, han de llicenciar-ne l'ús als usuaris que les adquireixen i descarreguen. Això obliga a tenir un contracte de llicència d'ús de l'App que permeti cobrir els principals elements de l'esmentada cessió, així com per regular altres serveis complementaris (per exemple, manteniment i/o formació).

b) Comerç electrònic. Moltes vegades, per la pròpia naturalesa de les Apps, aquestes es venen a través de plataformes com Apple Store o Google Play, o bé directament a través de les pàgines web de les entitats que les comercialitzen. En aquest punt, cal respectar els termes i condicions previstos per les plataformes i que les pàgines web tinguin les corresponents condicions generals de contractació, que respectin la legislació vigent, tant en matèria de serveis de la societat de la informació i comerç electrònic com, en el seu cas, de consumidors i usuaris. Els usuaris/compradors hauran de conèixer i acceptar aquestes condicions abans de poder-se descarregar qualsevol App.

c) Protecció de dades personals. Les Apps acostumen a ser una font important de recollida de dades personals dels potencials usuaris i això pot ser rellevant en matèria de protecció de dades, especialment si tracten dades de salut, considerades especialment sensibles per la normativa vigent. També cal tenir en compte el lloc on està allotjada l'App, tant si és en servidors propis com aliens (cloud), per tal de complir amb l'estricte règim jurídic previst per als encarregats de tractament i, fins i tot, per a les transferències internacionals de dades (si els servidors estan ubicats fora de l'Espai Econòmic Europeu).

d) Branding. Les Apps acostumen a comercialitzar-se amb un determinat nom o marca comercial. Així, és molt recomanable registrar-ne la marca comercial per evitar una possible usurpació per part d'eventuals competidors o de tercers. En funció de l'àmbit territorial on l'entitat vulgui comercialitzar l'App, el registre es pot fer davant l'Oficina Espanyola de Patents i Marques (marca estatal), l'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior (marca comunitària) i/o l'Oficina Mundial de la Propietat Intel·lectual/Oficines locals de països fora de la Unió Europea (marques internacionals).

e) Normativa sectorial i producte sanitari. La normativa vigent en l'àmbit sanitari, malgrat ser molt extensa, no preveu cap regulació específica per a les Apps de salut i això ha provocat que, a l'àmbit estatal, Andalusia i, principalment, Catalunya liderin projectes de fixació d'un marc normatiu en aquest àmbit. En aquest sentit, és especialment important analitzar si una App de salut pot ser considerada producte sanitari ja que, en cas afirmatiu, caldria complir l'exigent legislació prevista a l'efecte i obtenir el marcat “CE” amb caràcter previ a la seva comercialització.

1 Informe 50 mejores Apps de Salud en español, The App Date Intelligence, 2014



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.