Des de les organitzacions empresarials estem convençuts que encara hi ha una oportunitat en la innovació, i que aquesta ens ha de permetre assolir nous objectius en el nostre afany per internacionalitzar la nostra economia. Tot i així partim d'una posició complicada ja que les nostres empreses, generalment petites, són les que més han patit les retallades d'inversió en innovació en el darrers anys de crisi.

La inversió en innovació en la pime està baixant des del 2008. Aquesta dada preocupant hauria d'obligar l'administració a intervenir articulant mesures que ajudin a recuperar el ritme d'inversió i a superar els nivells assolits fins al 2008, uns nivells que per si sols són insuficients per aspirar a convergir amb els països líders en innovació. Els nostres polítics farien bé d'escoltar Antonio Tajani, vicepresident de la Comissió Europea en matèria d'indústria, quan ens diu: “Els països que avui més inverteixen en R+D+I seran els que més ocupació generaran demà i els que abans i més sòlidament sortiran de la crisi.”

Les dades ens diuen que la inversió en innovació es concentra en les grans empreses, accentuant així el gap amb les petites i mitjanes empreses, un símptoma més de la necessitat d'actuar sobretot en les pimes.

Els nivells actuals d'inversió estan al voltant de l'1,3% del PIB, molt lluny dels nostres principals competidors en els mercats internacionals i lluny també del 3%, que és l'objectiu que marca l'Estratègia Europa 2020. Per assolir aquest objectiu cal més que duplicar el nivell d'inversió actual. Esperem que des de la Comissió Europea ens ajudin en aquesta tasca, ja que una de les cinc iniciatives emblemàtiques de l'Estratègia Europa 2020 és “La Unió per la Innovació”.

M'agrada que es parli d'unió per la innovació, ja que justament estem davant d'un nou paradigma econòmic en el qual hem d'innovar cooperant i hem de cooperar per innovar. La mateixa economia ha d'evolucionar per orientar-se cap a formes que permetin una millor distribució de la riquesa. No podem treballar consolidant cada vegada multinacionals més grans que fan ballar el món als seus ritmes, i que forcen unes condicions de mercat en les quals la pime, que és la que genera major ocupació, no troba elements de competitivitat.

Per fer aquest canvi en l'economia necessitem que les pimes es retrobin, que vegin les seves complementarietats i de quina manera poden cooperar innovant en els seus respectius productes i mercats, per competir després en el mercat global.

L'evolució dels gremis cap als clústers ha de permetre emprendre projectes d'innovació que la pime per si sola no es pot plantejar i que sí són possibles des de la cooperació. L'administració ha de reconèixer en aquest tipus de projecte una alternativa de competitivitat que aporti èxits compartits i beneficis distribuïts i, per tant, ha de vetllar per aquestes iniciatives, afavorint-les amb ajuts i finançament.

Com en d'altres camps, la inversió pública s'ha de produir justament quan la inversió privada té més dificultats, i en aquest cas, la inversió de l'administració per la innovació de les empreses s'ha de reforçar justament en moments de crisi quan l'empresa que la pateix no troba la manera de suportar aquest tipus d'inversió.

És ben cert que quan parlem de cooperació ens estem referint a la forma més complicada d'organització. És, per tant, un repte per a l'home intel·ligent prioritzar la mutualitat, la solidaritat, la col·laboració i la generositat, per sobre de les fórmules que han regit fins a dia d'avui als mercats: la prevalença del més fort.

La biòloga nord-americana Lynn Margulis (1938-2011) ens va deixar dit: “La vida no va conquerir el planeta mitjançant combats, i sí gràcies a la cooperació. Les formes de vida es van multiplicar i es van fer més complexes associant-se a d'altres, no matant-les.” És patent que les petites i mitjanes empreses ens trobem davant una conjuntura que ens obliga a evolucionar i no podem esperar la reacció de l'administració.