Els instruments de cobrament europeus
L'1 de febrer del 2014 era la data límit perquè els sistemes estatals de deutors i transferències se substituïssin per instruments de pagaments europeus de la SEPA
La creació de la Unió Econòmica i Monetària i la introducció dels bitllets en euros han estat fites decisives per a l'existència d'un mercat únic en la Unió Europea. Des de la introducció de l'euro, al gener del 2002, en tots els països de la zona euro és possible fer pagaments en efectiu en la mateixa moneda. No obstant això, en l'àmbit dels pagaments que no es fan en efectiu, hi romania una situació de fragmentació en els processos de pagament minoristes de la UE que, en última instància, dificultava en la pràctica la culminació d'aquest objectiu, ja que a Europa existien fronteres bancàries entre els països per al lliure intercanvi dels pagaments en euros. Per contribuir a pal·liar aquesta situació, les autoritats bancàries i els estats de la UE van promoure, el 2002, la creació de la Zona Única de Pagaments en Euros (en anglès, Single Euro Payments Area, SEPA).
L'1 de febrer del 2014 era la data límit teòrica perquè els sistemes nacionals de deutors i transferències es reemplacessin pels instruments de cobraments i pagaments europeus de la SEPA i s'acabés la migració. A partir d'aquest dia, els mitjans de pagament en format de SEPA haurien de substituir definitivament els tradicionals, tant per a les operacions estatals com per a les transfrontereres intraeuropees. L'objectiu és que les operacions de transferència o de deutors es facin d'un compte bancari a un altre en el si de l'espai SEPA en les mateixes condicions que les transaccions bancàries nacionals. De manera que una vegada finalitzada la migració, les operacions de pagament que no estiguessin adaptades a la normativa SEPA serien rebutjades pels bancs. A més a més, els nous instruments europeus requereixen l'adopció d'un conjunt d'estàndards oberts XML UNIFI ISO 20022.
La SEPA suposa un altre pas en la integració europea en eliminar les barreres i diferències de tracte entre països i propiciar el desenvolupament d'una oferta de serveis de pagament més competitiva, innovadora, segura i eficient.
Pagaments paneuropeus.
Ara bé, tenint en compte la impossibilitat material de complir el calendari de migració, l'1 de febrer del 2014, al gener la Comissió Europea va adoptar una proposta per atorgar un període transitori, addicional i voluntari, de sis mesos que permeti que els instruments de pagament no SEPA es continuïn acceptant en els circuits bancaris. Es tracta d'una mesura de caràcter excepcional amb què es vol evitar perjudicis l'operació de cobraments i pagaments i permetre que aquells agents que no poguessin haver completat la seva transició a temps de manera satisfactòria puguin, temporalment, continuar processant les seves operacions pels canals tradicionals. La CE ha recalcat que aquest termini extraordinari no suposa cap canvi en la data límit de l'1 de febrer del 2014 en què s'acaba oficialment el període de migració i que obliga a adoptar els estàndards SEPA per als deutors domiciliats i les transferències.
Consegüentment, aquest termini de sis mesos perquè els usuaris puguin adaptar-se als instruments homologats per la SEPA és únicament per minimitzar el risc d'interrupció de les transaccions de pagament per a consumidors i empreses. La Comissió de Seguiment de la Migració a la SEPA, tenint en compte la proposta de la CE de permetre un període addicional per al procés de deutors usant formats estatals, ha fixat un nou calendari d'adaptació més restrictiu que s'acabarà el 10 de juny del 2014. Consegüentment, a partir del juny d'aquest any el SNCE no processarà operacions de deutors domiciliats presentats en fitxers tradicionals del Fullet 19 AEB. En canvi, els rebuts electrònics en Fullet 58 AEB es podran presentar fins a l'1 de febrer del 2016, data en què desapareixeran definitivament.
D'altra banda, la data final per acabar la migració a la SEPA està fixada, de moment, per al 31 d'octubre del 2016, data límit que ha establert la CE per acabar l'adaptació a les transferències i deutors SEPA en la zona de països que no tenen l'euro. Es pot observar, per tant, que la migració que va començar el 2002 –si no hi ha es cap altre ajornament– tindrà una durada de catorze anys, per la qual cosa es pot qualificar d'història interminable.