EDITORIAL
El mercat de gangues té futur
La davallada del consum ha anat acompanyada de la consolidació de fórmules de compra, propiciades per la facilitat que internet dóna de buscar i comparar, que faciliten l'obtenció de descomptes en serveis d'oci. És una manera de no gastar més del necessari que també inclou la pèrdua de manies pel que fa a la moda, i ja a poca gent li reca comprar en un outlet una peça de roba fora de temporada si es pot estalviar uns quants euros. És un canvi en els hàbits del consumidor que ha estat impulsat per la crisi econòmica i que ha posat fi al que era un tabú fa molt pocs anys: comprar –i vendre– en mercats de segona mà no és senyal de precarietat econòmica sinó d'una conducta racional en la gestió del pressupost familiar. La facturació de les botigues de segona mà ha crescut un 43% en quatre anys i la meitat de la població participa en els mercats de productes usats. Tot i que hi ha dades que poden fer pensar que aquest canvi en el consum disminuirà quan es recuperi la capacitat adquisitiva -en els països on la crisi ha estat menys forta la disposició a compartir o llogar béns és inferior a la dels que la pateixen més–, els experts en aquest mercat estan convençuts que es consolidarà perquè amb l'eclosió de les xarxes socials sorgeix un nou consumidor, més racional i exigent. Inversions com la milionària que el grup SCM ha fet per assegurar-se l'hegemonia en el sector dels anuncis de segona mà per internet o la de fons de capital de risc en l'aplicació Wallapop indiquen que el capital veu rendibilitat a mitjan termini en aquest sector. La cerca de bones oportunitats, més que la precarietat, defineix aquest fenomen.
No dependre només del creixement
Cada cop hi ha més indicadors que ens diuen que la situació econòmica d'ara és millor que fa un any. Així mateix, també hi ha un bon grapat d'experts que reforcen l'afirmació que l'activitat econòmica va un pèl millor. Dit això, també és veritat que malgrat aquestes dades positives la gran percepció de la societat no és la mateixa. Sobretot, perquè amb un 22% de població desocupada i un altre gros de treballadors amb el sou reduït considerablement els darrers anys per culpa de la crisi, costa de ser optimista. A més, en relació amb la política econòmica emprada pel govern estatal tampoc no anima la gent a tenir la confiança, una paraula clau que pot ser la base de la recuperació econòmica.
Aquesta setmana hem entrevistat el director general de Hays per a l'Estat espanyol, Christopher Dottie, que ens ha donat alguns missatges dignes de subratllar. Primer, afirma que no ens podem quedar de braços plegats només a l'espera que hi hagi més creixement econòmic per crear més ocupació. Precisament, perquè l'augment del PIB arribarà massa tard per a moltes persones sense feina. Davant d'això, l'entrevistat aconsella que cal aprofundir en els idiomes perquè vivim immersos en un procés d'internacionaltizació. Un altre missatge que el directiu ens dóna és que tant els joves com els desocupats de llarga durada han d'acumular experiència com sigui. Perquè el coneixement i la formació són clau però l'experiència, encara més. I entrant en l'optimisme, Dottie recorda que els últims mesos s'ha produït una demanda de comercials que és el primer que passa quan s'acaba una crisi.