Des del punt de vista de model urbà, Barcelona té el posicionament d'una ciutat mitjana però que juga en la lliga de les grans ciutats. Des del punt de la vista de la realitat, és un model que hauríem de dir que es trairia a si mateix si això que hem dit s'ho cregués massa. Històricament, o almenys durant les darreres dècades, ha estat un model d'autoexigència, així que hauria de combatre el cofoisme. Els territoris i les ciutats, com les empreses, competeixen i, per tant, tothom innova i intenta trobar un bon posicionament. D'altra banda, aquesta barreja de la lògica del mercat i el projecte democràtic dels ciutadans sempre ha mantingut un equilibri, així que jo previndria que la lògica del mercat es mengés la voluntat democràtica. Aquesta és una de les característiques de Barcelona, contràriament al que passa a moltes altres ciutats del món, que només les està fent el mercat. Aquí hi ha hagut un equilibri en el passat, i ara estic veient que aquest equilibri s'està trencant a favor de les forces del mercat.

Doncs que la lògica del turisme no sigui una de les bases constructores de l'economia. Cal evitar la il·lusió del turisme, no perquè no ens generi prosperitat, sinó perquè un sector no ha de tenir un pes més enllà del que ha de tenir. La diversitat, social, econòmica i urbana, sempre ha estat un dels trets característics del model Barcelona. Sempre hem de prevenir que un sector agafi molta preponderància. Fa 15 anys va ser el sector immobiliari el que va aixecar aquesta il·lusió en el mal sentit, com una cosa fictícia que era la fórmula per a tot. Jo sóc un gran defensor del turisme, crec que té grans virtuts, però crec que és molt més eficaç dins d'un paquet diversificat d'economia. Hem de posar molt èmfasi en molts altres sectors, en la innovació. Per exemple, hem d'esdevenir, però de debò, la capital de la telefonia mòbil, passar de l'eslògan a la realitat. Un altre exemple que guanya la lògica del mercat l'estem veient en la pugna entre el petit comerç i les grans superfícies pels horaris comercials, en què els primers poden sortir mal parats per la regulació, tot oblidant que són molt importants per a la trama social de la ciutat.

La col·laboració entre públic i privat sempre ha d'implicar un lideratge públic. El model Barcelona no ha estat mai un model de planificació central ni tampoc un aquí que tothom que faci el que vulgui. Un ha de planificar, però amb diàleg, i que el mercat ho ompli en contingut. Però jo veig el perill de caure en el model de ciutat a demanda, decantat cap al sector privat. En l'exemple de la proliferació d'hotels hi trobem la prova que de vegades el mercat no s'autoregula correctament. Per això, en certs moments cal dir aquí no, encara que al mercat li interessi. Crec en l'energia i la capacitat d'innovació del mercat, però el millor servei que li podem fer és marcar-li límits. Veig el món com el mercat, quan no hi ha projecte col·lectiu, fa uns autèntics nyaps de ciutat. Si no imposes límits, el mercat t'infesta de viaductes el centre de la ciutat, de caos circulatori, de barris sense cap mena de planificació. Amb vista al futur, Barcelona ha de ser aquest equilibri, en què el mercat s'implica en el projecte de ciutat, tot recordant els seus ancestres. Cal estar disposat que les empreses es guanyin bé la vida a Barcelona, però que facin bona ciutat. També voldria remarcar que, perquè hi pugui haver aquest lideratge públic, cal que el poder públic sigui independent, i això només ho pot donar la solvència financera, no estar ofegats pel dèficit pressupostari. Un dels secrets de Barcelona ha estat saber mantenir la seva solvència al llarg del temps. Hem estat referència al món perquè hem estat sempre un equilibri públic privat, de gran complicitat. Vam guanyar la candidatura de la Mobile World Capital perquè jo, com a alcalde, no hi vaig anar sol, hi vaig anar amb el director de la Fira, amb el president del Gremi d'Hotelers, el president de la Cambra de Comerç, un delegat de la Generalitat. Hi vam anar en coalició, donàvem una imatge que hi anava tota la ciutat, hi anava tot el país, tota la societat civil.

Que Barcelona és una bona base per generar negoci al sud d'Europa és un posicionament que encara es pot defensar, perquè recolza en moltes coses reals. Sí que és un bon lloc per escometre inversions, bona plaça per invertir i per introduir-se en un gran mercat del sud d'Europa. Hi ha coses a millorar, com que per qui vulgui emprendre un negoci les administracions es coordinin bé per fer-ho millor, més enllà de les finestres úniques que mai no acaben d'arribar. Un bon exemple de com s'han de fer les coses és l'acord de l'Ajuntament i la Cambra de Comerç per tirar endavant Barcelona Growth -acció del concertació de l'Ajuntament i els agents econòmics per lluitar contra la crisi–. A banda de fer fàcil tirar endavant un projecte, hi ha altres factors, com que el trilingüisme sigui la base de la nostra competitivitat, hauria de ser una croada nacional. La crisi ha aconseguit que la nostra economia pateixi una devaluació interna, però això no pot ser la base del nostre model. És evident que hem guanyat competitivitat en determinats costos, però també és evident que hem d'intentar perseverar en la inversió, pública i privada, en recerca i desenvolupament i per tant en la base de la innovació, que s'ha d'acabar transformant en productes i serveis.

Constato que en els darrers anys, en certs àmbits, ens hem abaratit, des del punt de vista cost laboral, immobiliari. I es confon la represa que com que som en termes relatius més econòmics, i hem guanyat estabilitat, ara ve gent de fora a intentar comprar actius. Això és una represa? No, senzillament, que ens estan comprant coses. Crec que en els anys de bonança no vam caure en el parany de fer el més fàcil, fer un desenvolupament bàsicament immobiliari, i ara crec que caldria sortejar el camí que com que som atractius, la gent ens visitarà. Hem d'anar apostant pels sectors en què realment Barcelona pot oferir avantatges competitius, com els sectors innovadors de l'economia que es basen en el coneixement i el talent, que demanen entorns com el de Barcelona.

En aquesta ciutat tenim casos d'empreses que fa dos anys eren dues persones i ara són 120, fent jocs digitals per a tot el món. Hem d'intentar generar entorns interessants per a totes aquestes noves economies, que vegin Barcelona com un dels millors llocs d'Europa on afermar-se. Només atraient aquesta mena d'economia podrem generar més creixement. Certs sectors industrials tradicionals són molt importants, que la Seat i la Nissan puguin fabricar molts models aquí i que els exportin com els exporten, jo amb això ja hi compto. Amb empreses de farmàcia i química, hi compto. Amb el sector agroalimentari, amb tota la seva capacitat de recerca i innovació, hi compto, i crec que són molt importants per al nostre present i futur. Però el que dic és que cal sumar-hi l'economia que té com a factor bàsic de producció el talent, la gent que sap utilitzar els bits. Atraure professionals d'altres llocs, però també fer que la nostra gent pugui generar projectes que després vagin creixent. Que l'emprenedor que comença en una microempresa, pugui créixer, i per això cal millorar en els sistemes de finançament empresarial.

Encara li falta anar més enllà, per afermar-se com a referència. Ha intuït algunes línies, que són interessants. És innegable que assolir retenir el Mobile World Congress i que ens donessin la capacitat de tenir durant uns anys el títol de capital del mòbil ha estat una gran oportunitat, però ara l'hem de convertir en realitat. Encara és massa aviat per dir que ho hem assolit, però hi estem encaminats. El concepte smart city és un adjectiu interessant d'una ciutat, però jo no ho convertiria pas en una religió urbana, jo crec en els projectes de ciutat. Una ciutat ha de ser smart, resilient, educadora, intel·ligent, humana, habitable, etcètera,tots els adjectius marca de les ciutats. És evident que cal utilitzar i maximitzar els sistemes d'informació, que és una gran oportunitat, però si no tenim una ciutat intel·ligent socialment i des del punt de vista urbanístic, per molt que hi posem tecnologia al damunt no tindries una ciutat intel·ligent. Crec que el millor servei que li podem fer al desenvolupament tecnològic és justament posar-lo al servei d'un projecte de ciutat, i no pas a l'inrevés. El semàfor més intel·ligent, al bell mig d'un sistema caòtic de mobilitat, on la ciutat no s'ha posat d'acord de quina manera es vol moure, no és smart, és un simple gadget per fer-se una foto. Smart és que siguin intel·ligents els ciutadans, els governants i els sistemes de governança. Cal fugir de la tecnologia com a alternativa a la manca de projecte de ciutat. Sempre ha estat imprescindible, amb l'excusa de la tecnologia vam modernitzar l'ajuntament, la vam utilitzar com a gran argument de reforma urbana al Districte 22@ i per la tecnologia hem guanyat grans fires. Podem fer que una persona gran pugui viure a casa seva, i amb la teleassistència minimitzem costos i millorem l'atenció. Fem tota mena de serveis, des d'informar una persona que espera l'autobús a qualsevol procés de gestió. Tot això està molt bé si està al servei d'una estratègia.