El comerç electrònic belluga uns 15.000 milions d'euros cada any a l'estat espanyol. Encara és un volum petit si es compara amb tot el que representa la venda minorista tradicional, que ronda els 200.000 milions, però es fa respectar pels grans creixements que està experimentant. El darrer informe de la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) del segon trimestre del 2013 parla d'una evolució interanual del 20,6%, però la mitjana estaria entre el 15% i el 18%. Això vol dir que de persistir aquesta tendència en 15 anys el comerç electrònic assoliria el mateix volum de negoci que ara tenen els comerços a peu de carrer -tot i que la majoria aposta per una integració dels dos mons-.

Però també podria ser molt abans, cal pensar que la penetració d'internet, gràcies als nous dispositius, i el canvi d'hàbits de la població evolucionen a passes de gegant. D'altra banda, els negocis de comerç electrònic tenen la imperiosa necessitat de guanyar massa crítica ràpidament per assegurar-se la rendibilitat i això els està empenyen en aquest creixement. Així, les grans firmes online d'èxit al món estan embarcades en una cursa desaforada per guanyar dimensió.

I en aquest objectiu la logística vinculada al comerç electrònic ha adquirit un paper clau. Totes les empreses que participen en la cadena d'enviament del producte al client s'estan adaptant a aquestes necessitats. La idea és que la comanda li arribi al client de la manera més ràpida, còmoda i satisfactòria possible. I que si l'ha de retornar, aquest procés també ho sigui.

Cal pensar que el comerç electrònic presenta grans avantatges respecte al comerç convencional -no té barreres geogràfiques, ni límits a l'accessibilitat als productes, ni impediments per personalitzar la comunicació- però té un inconvenient que no és menor. “En el món offline, el client pren la decisió i a continuació surt de l'establiment amb el producte desitjat; en el món online, no es materialitza fins passat un temps i això genera estrès, per això és de vital importància que en el procés de lliurament no hi hagi sorpreses negatives; això és la logística: no donar sorpreses”, resum Jesús Sánchez Lladó, director d'e-commerce de Correos, que dimarts 3 de juny passat va participar en unes jornades sobre e-commerce en el marc del Saló Internacional de la Logística i de la Manutenció (SIL).

El servei postal públic i el sector de la paqueteria en general s'estan adaptant per respondre a les noves necessitats, el que vol dir ser més flexibles i ràpids en el lliurement. Marc Vicente, director general de Rakuten a Espanya, reconeix que a la logística “li ha costat adonar-se que havien d'evolucionar però s'està adaptant ràpidament”. Rakuten és un dels referents de comerç electrònic del Japó que recentment s'ha instal·lat a Barcelona per donar servei al mercat espanyol. És un centre comercial virtual on operen diferents marques de productes i serveis. Al Japó, on van obrir el 1997, estan duen a terme una proba pilot per millorar el temps de resposta als clients: han situat una quadrícula sobre el plànol de Tòquio generant àrees d'una dimensió no massa gran en cadascuna de les quals han situat un centre logístic portable amb repartidors en moto. D'aquesta manera “entre que un client fa la seva comanda fins que la rep a casa pot passar només tres minuts”, explica Vicente.

Altres colossos del sector com ara Amazon també tenen plans per integrar la logística i fins i tot han parlat d'operar una flota de drons (avions no tripulats) per reduir el temps d'espera dels clients.

A una altra escala, el supermercat virtual Ulabox, impulsat per emprenedors catalans i que ha experimentat un gran creixement, també mirar d'incomodar el mínim possible el client mentre espera la seva comanda i, per això, està optant en ocasions per repartidors propis. Intenten reduir les franges horàries per servir la mercaderia i avisen mitja hora abans, segons explica Ricardo Ribes, director d'operacions.

Per a Juan López, director comercial de Generix Group, subministrador de software per al sector comercial, aquest salt de la logística és possible gràcies a les TIC. “Gràcies als desenvolupaments informàtics hi ha eines de gestió de magatzems per a unitats de producte diferents, altres de control de rutes que ens permeten saber en tot moment on és la comanda d'un client i altres que augmenten la intel·ligència del sistema per servir millor al client”, subratlla Juan López.