El proper 17 de juny Josep González renovarà, al capdavant de la Pimec, per a quatre anys més en una junta extraordinària que confirmarà el que el procés electoral ja ha avançat. La de l'actual president de la patronal és la única candidatura presentada. González repetirà, per tant, quatre anys més al capdavant de la patronal de pimes que ha comandat sense interrupció des de la seva constitució, el 1997, com a resultat de la fusió de la Pimec i Sefes (organització, per cert, que ja presidia González). Però ho farà amb una Pimec que ja no comptarà entre els seus socis amb els membres del Cercle Català de Negocis (CCN).

El lobby empresarial independentista, que agrupa un miler de socis, ha anunciat que deixa la patronal després d'haver especulat durant setmanes amb l'opció de promoure una candidatura alternativa.

En un comunicat, el CCN destaca com a motius de la seva decisió el que considera una posició de la Pimec excessivament tèbia amb el procés del dret a decidir i la manca d'un procés de renovació a la cúpula després de 17 anys de presidència de González. “El CCN considera que la Pimec s'està convertint en una institució apartada de l'esdevenir empresarial”, destaca el comunicat.

Segons el vicepresident del CCN, Joan Canadell, la decisió arriba després de més de 3 anys de fer “un discurs en positiu” en favor de la independència des de dins sense aconseguir cap reacció, es queixen, de la direcció. “Consideràvem que era bo que comencés un procés d'informació a la pime sobre els efectes de la independència, perquè la pime té molts dubtes i està demanant informació”, destaca Canadell.

Per la seva banda Josep González lamenta la reacció del CCN i l'interpreta com “una enrabiada lamentable que només s'explica perquè no han estat capaços d'aconseguir els suports necessaris per presentar una candidatura alternativa”. González també critica que els motius que esgrimeix el CCN per abandonar la Pimec “estan basats en mentides”. En aquest sentit, González veu oportunes les crítiques a la seva gestió i admet tan sols un punt de discòrdia relacionat amb el procés sobiranista. “El CCN ha volgut que la Pimec fos l'abanderat de la independència però no podem oblidar la pluralitat dels nostres empresaris i, en tot cas, sempre hem mostrat el nostre respecte al dret a decidir”.

A l'abril passat el CCN ja posava l'accent en un altre comunicat en què la direcció de la Pimec no estava recollint el que, segons ells, era la voluntat majoritària –una enquesta interna de l'organització reflectia que el 67% dels seus socis es mostraven partidaris de la constitució d'un estat propi– i criticava que “González no vol disgustar una minoria” però que per això corria el risc de perdre “el suport de la majoria dels socis de la Pimec”.

El comunicat arribava després de l'acte reivindicatiu Diguem prou organitzat per la Pimec al 19 de març passat i que va aplegar uns 1.400 autònoms i empresaris per mostrar les queixes per les actuacions del govern espanyol –i en menys mesura del català- entorn del preu de l'energia, de la manca de crèdit per a la pime, del suport a la gran empresa de l'Íbex 35 contra l'oblit de la pime i de la corrupció generalitzada, entre d'altres.

L'acte es va acabar amb crits a favor de la independència per part d'una part dels assistents i va aixecar els ànims d'un González que havia demanat per activa i per passiva desvincular l'acte reivindicatiu del procés polític.

El distanciament va continuar creixent quan el CCN va criticar que el president González no hagués participat en persona en la signatura del Manifest del Far signat a Palafrugell per 13 cambres catalanes i 17 patronals al 8 de maig passat per defensar el dret a decidir del poble català. Representant la Pimec, hi va anar el responsable de la delegació a Girona de la patronal, ja que González era fora de Catalunya. En aquella ocasió, el CCN va acusar el president de la Pimec “d'amagar-se en lloc de liderar el procés”.

Probablement aquest escenari també va influir perquè el comitè de la Pimec i la junta directiva acordadessin, fa unes setmanes, avançar la convocatòria d'eleccions al 17 de juny en comptes d'esperar a final d'any tal com en principi es preveia.

La manca de temps hauria complicat que el CCN promogués una candidatura alternativa com s'havia arribat a plantejar. Tot i així, Canadell destaca: “L'objectiu no ha estat mai presentar-ne una nosaltres sinó donar suport a alguna alternativa, però això no ha estat possible, en part, per la por de possibles represàlies.” Però González es mostra taxatiu en aquest punt: “Res ens hauria agradat més que comptar amb una altra candidatura perquè voldria dir que hi ha empresaris amb ganes de fer aquesta tasca.”

Una altra crítica del CCN a la presidència de González ha estat “la manca de renovació en la cúpula”. En aquest sentit, però, el president ha volgut destacar que la seva candidatura es presenta plena de noves incorporacions i ha posat l'accent en el fet que el 47% dels 72 membres de la llista no hi eren, en els últims comicis.