Gran angular

CRISTINA GARMENDIA

EX-MINISTRA D'INNOVACIÓ I CIÈNCIA

“El sistema científic no té més capacitat d'ajustament”

Catalunya és la joia de la corona del sistema científic espanyol
Si el CSIC avancés en flexibilitat, seria un organisme més eficient
He trobat un sector més madur. En l'àmbit privat, hi ha un canvi a millor
La ciència va estar allunyada de la realitat durant els primers anys de la crisi
Hi ha dades que indiquen que avancem en un canvi de model productiu
Estem ben preparats, però cal recuperar un finançament científic suficient

Científica, emprenedora i empresària. Aquest era el perfil de Cristina Garmendia abans d'accedir al càrrec de ministra. Després d'un breu pas per la política, en el qual creu que va contribuir a solucionar alguns dels problemes que havia detectat en el sector, ha tornat al món privat. Però continua tenint presència pública, sobretot per la seva participació en conferències. Una de les darreres la va portar a Cronellà, dins el cicle Cornellà Creació.

Sovint parlem de la necessitat de canviar el model productiu i que l'R+D+I tinguin més pes. S'avança en aquest camí?
Mai ens semblarà suficientment ràpid el canvi, però hi ha dades que l' avalen. El canvi de model es produeix perquè els sectors tecnològics adquireixen més pes i, donada la composició del nostre PIB, és encara més significatiu que els sectors tradicionals comencin a recórrer el camí de la innovació. La bona noticia és que en els dos sentits hi ha bones dades. Tant de bo anéssim més ràpid, però els sectors tradicionals estan incorporant la innovació com a font de competitivitat del seu futur. Pel que fa als sectors tecnològics, no tinc dades de tots, però segueixo molt de prop el biotecnològic, que és el que treballo. I, entre 2008 i 2011, va més que duplicar el seu pes en el PIB.
No obstant això, l'àmbit científic no ha quedat exempt de la crisi.
Cap sector ho ha fet. Potser el sector científic, durant els primers anys de la crisi, va estar massa allunyat de la realitat. I estava pitjor preparat que altres per assumir ajustos i retallades financeres. Una de les dades positives d'aquesta crisi és que possiblement l'àmbit científic estarà més compromès amb els reptes del país. I aquesta és una lliçó apresa que donarà fruits a mig i llarg termini. Un sector científic, que, a més de comprometre's amb el desenvolupament social, ha d'impactar en el PIB i ser el protagonista de que les empreses del nostre país desenvolupin productes i serveis de major valor afegit. I jo crec que aquest camí s'està donant.
Què vol dir que estava allunyat de la realitat?
Vull dir que no és el mateix reivindicar per què no s'inaugura l'última infraestructura científica quan s'estan destruint milions de llocs de treball que fer-ho quan el PIB està creixent més d'un 2%. Crec que 2008 i 2009, quan encara no teníem idea de la dimensió de la crisi, van ser anys de desacoblament entre la direcció de l'àmbit científic i la direcció social i econòmica del país. Després, hi va haver ajustaments. Quan era ministra, sabia que, en el millor dels casos, no tindríem més pressupost. Havíem d'intentar que, amb la mateixa inversió o amb menys, la ciència i la innovació tinguessin impacte. Malgrat tot, la productivitat científica és bona i pot ser una bona palanca per a la recuperació de l'economia. Però el sistema té poca, per no dir ninguna, capacitat d'ajustament addicional.
Es parla d'un risc de fuga de talent científic. És real?
No s'ha de confondre la fuga amb la mobilitat, que, fins i tot, s'ha de promoure perquè és fonamental en la carrera d'un científic. Espanya ha d'estar preocupat perquè el balanç de talent sigui positiu, és a dir, que el que importi sigui superior al que exporti. No només en nombre, sinó molt especialment en qualitat, perquè els científics d'alt nivell són els que tenen alt impacte. Crec que ara estem en una situació límit i s'ha de donar una senyal de que els pressupostos següents seran millors. Tenim un ecosistema científic i d'investigació molt interessant. Això és un actiu i ara falta reforçar la capacitat pressupostària. Falta aquest senyal de que ens recuperem, i hem de recuperar la senda d'una finançament científic suficient.
L'eliminació d'un ministeri propi no és una senyal contrària?
A mi les senyals no m'agrada definir en funció de si hi ha un ministeri o no. La diferència està en com es defensa en el consell de ministres i com, el què ha de prendre la decisió final, prioritza les inversions. En aquests moments, hi ha una prioritat social total, però hem d'avançar en la competitivitat econòmica. I per avançar en la competitivitat econòmica, és fonamental una aposta indiscutible per les polítiques de ciència i innovació.
No veu una aposta clara?
S'està fent una aposta interessant en l'àmbit de la innovació. Aquest camí el vam iniciar estant nosaltres al govern i crec que no només s'ha seguit, sinó que s'ha incrementat amb la creació d'instruments molt interessants, tant per part del CDTI com de l'ICO. Fins fa uns anys, a Espanya, un passava de la subvenció al préstec del banc i enmig et trobaves amb la travessia del desert en el qual tancaven empreses i es deslocalitzaven les millors. I ara es comença a cobrir be aquest espai financer per acompanyar a les empreses de ràpid creixement.
Quan vas tornar a l'àmbit privat, vas trobar moltes diferències?
Vull pensar que en alguna cosa vam contribuir a solucionar les dificultats que hi havia, com ara les barreres a la col·laboració públic privada o per a emprendre. He trobat un sistema més madur, gestors molt més ben formats. I està tenint un impacte increïble. Hi ha un gran canvi per a millor.
Amb què et quedes de l'etapa en política?
Amb el fet que, malgrat les dificultats polítiques d'un govern en minoria com el nostre, el consens és possible. Vam aprovar la Llei de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació l'any 2011 pràcticament per majoria absoluta. Com? Amb molt de diàleg i poc discurs públic. El meu objectiu no era mantenir-me, sinó intentar posar en marxa allò que jo trobava a faltar quan era usuària del sistema. Per això, l'objectiu des del principi va ser una llei que reformés el sistema, i avançar amb instruments idonis per fomentar la innovació. Estic especialment satisfeta d'haver fet una estratègia estatal d'innovació en diàleg de l'estat amb les comunitats autònomes, entenent la singularitat de cadascuna, i d'instruments com ara la compra pública innovadora i el programa Severo Ochoa, que reconeix els centres científics que estan entre els millors del món, i els hi dóna un finançament basal amb confiança esperant la rendició de comptes. Crec que un dels problemes que tenim a Espanya és que som fiscalitzadors en excés, i després no som contundents amb les conseqüències amb el què enganya. Si hi hagués més contundència, hi hauria un canvi de cultura. I la reflexió que m'emporto d'aquesta etapa és que la solució passa per la política. A més del compromís que exigim als polítics, també cal que la societat es comprometi amb la política. No només en termes d'exigència, sinó també de reconeixement.
Des de Catalunya es critica que els programes espanyols són menys competitius que els europeus peruè des d'aquí s'aconsegueix més retorn a Europa que a Espanya.
Els fons idealment s'han d'assignar per qualitat de la recerca. Si anem a la màxima, quan major sigui l'àmbit de la competició, millors projectes hi haurà. Per tant, hauríem de col·locar tots els pressupostos per a R+D a Europa i competir per ells. Però els estats membres no ho fan. L'ideal és assignar per qualitat, però tothom no està igual de preparat. I la cantera que encara no té suficients instruments per guanyar es cuida amb una eina diferent.
Com veu el sistema científic i d'investigació català?
És molt fàcil: Catalunya és la joia de la Corona del sistema d'investigació d'Espanya. I això no és fruit de la casualitat, sinó d'una política encertada. I la política d'Andreu Mas-Colell ha estat clau. I no es reconeix només a Catalunya, sinó a tota Europa. Ell va fer una aposta per la ciència de qualitat i per donar més flexibilitat als instruments. I han estat dos claus perquè Catalunya estigui situat actualment on està.
Catalunya reivindica les competències sobre els centres del CSIC que hi ha aquí. Ho veu possible?
No tinc clar que la solució sigui una qüestió de competències. Tant de bo fos així de fàcil, però crec que, abans d'entrar en una batalla de competències, es pot fer molt amb voluntat d'acordar. Catalunya no només té molt que aportar, sinó també molt que rebre de la col·laboració amb centres d'altres comunitats autònomes. I la relació amb el CSIC és fonamental, perquè té molta presència a Catalunya. El problema del CSIC és que té grans dificultats per avançar en flexibilitat. Això no correspon a un canvi en les competències, sinó a un canvi en els estatus del CSIC.
Ha d'haver un canvi en la governança del CSIC?
Crec que un CSIC que pogués avançar amb major flexibilitat en la gestió dels seus centres d'investigació seria un CSIC més eficient.
Quins reptes té l'estat espanyol en el terreny de la ciència i la innovació en els propers anys?
L'envelliment de la població, el canvi climàtic, la dependència energètica, abastiment d'aigua, gestió intel·ligent de les ciutats... Aquests són els reptes del nostre temps. I hi ha molt que obtenir del nostre sistema científic. Tant de bo s'inspiri d'aquests reptes i comenci a proposar potencials programes que avancin en possibles solucions, que ens ajudin a viure millor i que siguin productes i serveis que s'exportin a altres països.

Ciència, empresa i també política

Cristina Garmendia va esdevindre més coneguda quan, l'any 2008, va ser nomenada ministra de Ciència i Innovació. Abans, però, era reconeguda en el seu sector com a experta en innovació empresarial i emprenedoria. Després d'estudiar biologia i doctorar-se a un centre del CSIC, va completar la seva formació amb un MBA a l'IESE, que li va donar un perfil més empresarial. El 2000 va fundar la biotecnològica Genetrix i el 2008, l'empresa de capital de risc YSIOS. Ha presidit l'Associació d'Empreses Biotecnològiques i ha estat membre de la Junta Directiva de la CEOE. Després del seu pas pel govern, ha reprès l'activitat empresarial. A més, sovint participa en conferències sobre el sector. I, des de dissabte presideix la FundaciónEspaña Constitucional, que aplega uns 30 ex-ministres i que defensa la validesa de la Constitució.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.