Paul Walich és un físic nord-americà que es va formar a la universitat de Yale. Viu amb la seva família a l'estat de Vermont, prop de la frontera amb el Canadà, un territori on entre novembre i abril la temperatura no es mou dels zero graus i, si es mou, ho fa a la baixa. Paul Walich té un fill en edat escolar que, cada matí, és recollit per un autobús per anar a col·legi. El cas és que la parada de l'autobús està a 400 metres de casa. Per al pare Walich la seguretat del vailet era innegociable i no permetia que caminés tot sol el trajecte però, al mateix temps, l'home trobava una molèstia haver de deixar l'escalfor de la llar per anar a acompanyar el xaval. Va acabar dissenyant un quadcopter i hi va enganxar un telèfon mòbil per, mitjançant la càmera, poder vigilar el fill des de la distància, còmodament assegut davant de l'ordinador i qui sap si escalfant-se les mans amb una tassa de te calent.

Els quadcopters són els germans bessons dels drones, amb la particularitat que el drone és un terme reservat per a l'ús militar i el quadcopter és vàlid per a les missions civils. Unes missions civils que tenen tots els números per anar-se ampliant progressivament.

“Pot ser que el seu ús es multipliqui, però a l'inici de tota tecnologia nova sempre pensem que servirà per a tot. El cert és que la tecnologia triga un temps a trobar el seu forat”, raona Elisenda Bou, la coordinadora (juntament amb Carles Carruesco i Gonzalo Martínez) del concurs internacional de quadcopters organitzat recentment per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

El concurs convocava cinquanta estudiants d'enginyeria de diverses universitats del món per desafiar-los en un seguit de reptes que tenien els quadcopters com a protagonistes.

Els estudiants, repartits en equips, havien de mostrar les seves capacitats d'anàlisi i un bon grau de domini dels conceptes tecnològics per saber manegar aquests minihelicòpters no tripulats (són controlats remotament a través del telèfon mòbil). Valent-se dels quadcopters se'ls demanava monitoritzar els índexs de pol·lució de la zona i, també, fer uns vols de reconeixement que servissin per captar imatges aèries d'uns punts prefixats.

Elisenda Bou, que s'està traient el doctorat a cavall de la UPC i del prestigiós Institut Tecnològic de Massachussets (MIT), detalla que “el repte de l'enginyeria és tendir cap a temes cada cop més complexos” i per això es buscava que l'equip ideal havia de ser el màxim multidisciplinari possible.