Contra la soledat de l'autònom
Uns 600 treballadors per compte propi participen en una prova pilot que pretén ajudar a la consolidació dels negocis
M'introdueix en un món financer que no conec i m'obliga a reflexionar més
Molts cops s'apunta a l'emprenedoria i al treball autònom com a una de les sortides d'ocupació en un moment de crisi com l'actual i quan l'atur està en nivells tan elevats. I, efectivament, cada cop més persones que es queden sense feina o que volen progressar professionalment exploren aquesta possibilitat. Aquells que superen les primeres dificultats i aconsegueixen tirar endavant el negoci s'inicien en allò que sovint s'anomena la soledat de l'autònom. I, amb aquesta soledat, han d'afrontar els primers anys, quan hi ha un alt índex de mortalitat dels negocis per compte propi.
Amb aquest diagnòstic, el Departament d'Empresa i Ocupació va començar a estudiar possibles vies de suport als autònoms que es troben en aquesta situació. El director general d'Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, Xavier López, argumenta que a Catalunya hi ha una xifra significativa d'autònoms (uns 300.000 reals) i que és probable que el nombre vagi en augment els pròxims anys. “Es creen molts llocs de treball autònom, però també és cert que, durant els primers anys, també se'n destrueixen”, comenta López, que afirma que és precisament aquesta constatació la que ha portat el govern a impulsar una experiència pilot que busca trobar quins mecanismes i mesures poden ajudar a la consolidació dels negocis dels treballadors per compte propi.
El pla, que es desenvolupa de la mà de nou entitats -Funitec-La Salle, el Col·legi d'Economistes de Catalunya, el de Graduats Socials de Barcelona, el d'Agents Comercials de Barcelona, la Fundació Uniersitària Martí l'Humà, la Unió de Treballadors Autònoms de Catalunya-CTAT, Pimec Autònoms, l'Organització d'Autònoms de Catalunya-Autcat i l'Associació General d'Autònoms-Pimes Transportistes de Catalunya- i en el qual hi participen unes 600 persones, està adreçat a treballadors per compte propi d'entre un i cinc anys d'antiguitat. I es divideix en dues tipologies de programes: una, d'accions formatives en gestió empresarial i d'assessorament personalitzat per afavorir la consolidació de l'activitat, i l'altra, d'accions d'assessorament i acompanyament a autònoms en els processos de negociació creditícia amb les entitats financeres.
El Col·legi d'Economistes és una de les entitats que hi col·laboren. Ho fa en la primera línia, és a dir, que assessora els professionals de manera personalitzada i els ofereix formació al voltant de temes com ara la gestió de l'activitat, la gestió comercial o l'elaboració de pressupostos i la gestió econòmica. Des del mateix col·legi, Àngel Hermosilla explica que han posat a disposició dels beneficiaris del programa quatre economistes -també autònoms i amb experiència en l'assessorament- cadascú dels quals tutela un grup de 18 persones (s'han repartit per Barcelona, Lleida, Tarragona i un últim està a cavall entre Barcelona i Girona). Segons Hermosilla, cada assessor es va reunir amb tot el grup de manera inicial i després ha anat fent trobades individualitzades. “Detecten els punts febles i les fortaleses, els posen deures... tutoritzen l'autònom al llarg de tot el procés”, explica. Paral·lelament, es fan fues sessions de formació obligatòries de caire econòmic i financer, i píndoles formatives opcionals que els autònoms fan o no en funció de la recomanació del tutor.
Casos.
Per la seva banda, Leticia Martínez-Gil, una enginyera de camins que es dedica a l'assistència al tractament d'aigües residuals, destaca que el programa li serveix per organitzar-se. “M'ajuda, per exemple, a centrar-me en quin tipus de client m'interessa o a aprendre a quantificar les hores de feina per projecte. Al final, no et sents tan sol”, comenta.
López afirma que, en l'equador del programa, la valoració és positiva. Segons diu, l'objectiu és detectar quines eines i mesures són més efectives per ajudar els autònoms a consolidar el seu negoci i esperen que l'any vinent ja se'n puguin portar a terme i incloure-les als pressupostos. No obstant això, reconeix que el grau d'escalabilitat del programa serà “limitat” per la retallada estatal en polítiques actives d'ocupació.
Suport a l'àmbit municipal
Els plans de suport als autònoms s'han donat també localment. Un exemple és el cas de Rubí, on l'Ajuntament, dintre d'una línia per a la reactivació econòmica, ha posat en marxa subvencions directes a l'autoocupació. El tinent d'alcalde de promoció econòmica d'aquesta localitat, Jaume Buscallà, justifica la creació de les mesures per la importància de l'autoocupació a l'economia local: “El nostre teixit empresarial està format majoritàriament per microempreses i autònoms. Hi ha molta gent que vol emprendre i s'arrisca.” Segons Buscallà, el pla contempla, entre altres coses, les subvencions a la creació d'empreses, el suport a la contractació, la subvenció per arranjaments, un “minipla PIVE” -ajuts a la compra per part de petits empresaris de vehicles en concessionaris de Rubí- i promoció dels espais de coworking.