El setmanari L'Econòmic celebra el quart aniversari. És cert que ens ha tocat viure aquests quatre anys una època marcada per una crisi profunda i que encara no ha acabat. Però sí que és veritat que els darrers mesos estem observant indicadors que apunten, encara que lleugerament, cap a una recuperació de l'economia. De segur que el 2014 és el millor any dels quatre que ha viscut aquesta publicació. El risc com sempre és la percepció que tingui el lector, ja que moltes vegades en l'economia es produeixen certes contradiccions. Per exemple, malgrat que força indicadors econòmics assenyalen una millora en l'economia, difícilment la percebrà aquella persona que es troba dintre del col·lectiu del 22% d'aturats que hi ha a Catalunya. O bé si és una persona de més de 45 anys d'edat que fa dos o tres anys que busca feina. O si és un jove de 24 anys, que estigui ben format, però que no hi ha manera que pugui signar un contracte laboral. Sigui com sigui, sempre és igual: després d'una crisi ve la fase de la recuperació -que serà més o menys lenta- i després, la d'anar reduint la taxa d'atur a partir de la creació d'ocupació.

Tot i la recessió i les adversitats econòmiques viscudes aquests quatre anys, L'Econòmic no ha volgut deixar d'explicar aquelles iniciatives empresarials que han estat notícia. Perquè, tot i la crisi, moltes petites i mitjanes empreses han continuat exportant, han estat valentes i han obert oficines comercials o plantes productives als mercats internacionals. Han continuat innovant, han redissenyat l'estructura de l'empresa per ser més competitiva, etcètera. I aquesta informació l'hem volgut exposar, així com hem volgut analitzar els principals sectors d'activitat del país setmana a setmana. En aquest número hem volgut fer èmfasi a com i qui ha explicat l'economia. I aquí ens trobem amb els economistes mediàtics, l'star system de l'economia. Per què han sorgit aquests experts coneguts per tanta gent? Personatges com ara Santiago Niño Becerra -col·laborador de L'Econòmic-, Gonzalo Bernardos, José María Gay de Liébana, Josef Ajram, Leopoldo Abadia, Arcadi Oliveras o Xavier Sala i Martín han sabut fer un relat del que passava, però també han sabut generar polèmica i titulars atraients. Alguns creuen que els economistes mediàtics han sorgit amb força perquè els polítics no sabien o no volien explicar la veritat de la crisi. El cert és que les xarxes socials també hi han tingut un paper clau. Sigui com sigui, cal desitjar una ràpida recuperació econòmica ara que tots sabem una mica més d'economia.