El clima polític no és el més adient.” Amb aquesta frase explicava el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, un dels motius de pes que argumenta l'executiu del PP per no obrir la reforma del model de finançament autonòmic. Massa tensions, diuen els populars. I és clar, el millor per reduir tensions és no parlar del tema, igual que la condició per negociar amb el govern de la Generalitat és oblidar-se de la consulta. Potser també per això de moment encara no hi ha data per a la publicació de les particulars balances fiscals o comptes territorialitzats del ministeri, per allò d'evitar les comparacions, que sempre són odioses.

L'ajornament sine die del nou finançament respon també, explica Montoro, a la falta de temps i de diners i al fet que ara “la prioritat és la reforma fiscal”. Al PP tampoc l'interessa obrir un debat que serà llarg i podria acabar perjudicant-lo en les eleccions generals de 2015. L'estratègia, doncs, aguantar sense fer res, veritable especialitat del govern Rajoy. Això sí, Montoro aprofitava la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) per anunciar un plus de 3.900 milions d'euros en les bestretes a compte per a les comunitats autònomes. Un gest, però, que el conseller d'Economia, Andreu Mas- Colell, va rebre amb totes les reserves del món. El risc -i els antecedents així ho apunten- que el regalet de Montoro estigui enverinat és alt i per això Mas-Colell posava l'accent en el fet que aquest plus sigui realment “net”. El conseller català va ser un dels qui van sortir més enfurismats del CPFF. I no tant per la constatació que no hi haurà nou finançament, sinó perquè es consolida l'asfíxia financera de la Generalitat. El govern no descarta iniciar mesures legals per exigir un nou finançament.

En un altre ordre de coses, Fundació La Caixa ha dissenyat el seu organigrama, que tindrà Isidre Fainé com a president i Alejandro García-Bragado, vicepresident. La direcció general ha correspost a Jaume Giró, que des d'aquest càrrec tindrà cura del dia a dia d'aquesta organització que té al seu abast 500 milions d'euros per destinar-los a obra social. Fundació La Caixa integra les participacions industrials a través de Criteria, que té al seu torn el control del 60% de CaixaBank. Fainé compatibilitzarà el seu càrrec amb el de president de CaixaBank fins al 2016.

L'enquesta de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) ens ha revelat que els salaris van baixar a Catalunya un 0,3% l'any 2012, fins a una mitjana de 24.436 euros. La caiguda a tot l'Estat durant el període estudiat va ser del 0,8%, i la mitjana de sou per treballador es va situar en 22.726 euros. Cal anotar les excepcions del País Basc i Madrid, que amb 26.535 euros i 26.044 euros, respectivament, es van situar clarament per damunt de la mitjana. Així mateix, en aquestes dues comunitats autònomes els sous sí que van pujar, un 0,6% al País Basc i un 0,8% a Madrid. Llevat de Catalunya, el País Basc, Madrid i Navarra (23.784 euros), el salari mitjà anual dels treballadors de la resta de comunitats se situa per sota de la mitjana, i els salaris més baixos són els d'Extremadura, Galícia i Canàries.

La polèmica planta de gas subterrani Castor, que va estar en l'origen dels moviments sísmics que es van produir a les costes d'Alcanar i Vinaròs mentre s'hi injectava gas, s'ha quedat en no res. Escal UGS, l'empresa que explotava la infraestructura -participada pel grup ACS-, ha renunciat a la concessió. Ara, la qüestió espinosa que caldrà aclarir és si el govern estatal ha de pagar indemnitzacions a ACS, d'acord amb els termes en què es va signar la concessió. El cost de tancar definitivament la planta és de 1.700 milions d'euros.

El 2014 tornarà a créixer el nombre de visites de turistes estrangers, un 4,3%, segons les estimacions de l'Índex UAB d'Activitat Turística. Aquest increment es deu, en bona part, a la millora de la demanda dels països del nord d'Europa. És previst que el 2014 visitin Catalunya 16,2 milions de turistes, que hi faran una despesa un 7,9% més elevada que la de l'any passat. Així doncs, es consolida la tendència creixent dels darrers tres anys.